Aquest modest espai autoeditat es va iniciar el 2006, i és el blog degà de la Blogósfera torrenca. Adreça electrònica: francescmercade@josoc.cat
Arxiu del blog
-
►
2012
(8)
- ► de novembre (1)
-
►
2011
(58)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (2)
-
►
2010
(135)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (11)
-
►
2009
(85)
- ► de desembre (16)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (10)
-
►
2008
(261)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (21)
-
►
2007
(300)
- ► de desembre (25)
- ► de novembre (31)
- ► de setembre (23)
-
►
2006
(21)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
dijous, 21 de desembre del 2006
dimecres, 6 de desembre del 2006
El joc dels escarabats.
A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla mosquitaires i a la Torre escarabats. A la platja dels Muntanyans de Torredembarra encara se'n troben d'escarabats pilotaires, només que ara hem hagut de situar el seu hàbitat sota un nivell de protecció. L'altre dia ho comèntàvem els de l'Alternativa Baix Gaià, ja que també ho semblem una mica d'escarabats nosaltres, sempre anem amb samarretes negres, especialment quan fem una acció reivindicativa.
El passat diumenge 26 de novembre érem donant suport als joves de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, fent un dinar popular en terrenys de Muntanyans II, a tocar de la rotonda, on tenia COMAREX, promotora de Muntanyans II, montada la caseta promocional, i on ara només s'hi alça un cartell d'informació dels 550 habitatges que hi volen contruir a tocar de l'espai protegit, en un espai a més inundable. Hi érem per a denunciar l'explotació immobiliària que afecta l'entorn de l'Espai Natural de la platja dels Muntanyans, on viuen els nostres estimats escarabats, nosaltres donem molt valor als nostres escarabats negres. Tothom sap que les responsabilitats de l'ABG a Torredembarra, a més del medi ambient estan en la recollida d'escombraries, d'aquí part de la nostra passió pels escarabats piloters.
Els qui van entrar en joc l'altre dia però, després del dinar, vàren ser uns altres escarabats foranis de color verd, suposem que venien a verificar la nostra estada, identificant-nos com a escarabats negres. Ningú dubta dels nostres ideals i de la nostra voluntat política, ens presentem a les eleccions i sóm responsables. Aquestos exemplars forans de color verd, només es dedicaren a identificar-nos un a un amb el nostre DNI, com si fóssim delinqüents. Es nota que estan fora del seu habitat, en el seu medi natural no molestarien els seus joves escarabats verds. Però aquí ens interroguen sobre un número de telèfon canviat en el cartell de publicitat de COMAREX, ara hi ha escrit el correcte, el dels jutjats de Màlaga, que és on millor coneixen COMAREX.
Els escarabats verds ens preguntaren i exigiren respostes en el seu idioma, i nosaltres, correctes, responguerem en l'idioma universal dels escarabats, l'anglès. Que vagin pansant els escarabats verds, que nosaltres els escarabats negres seguirem defensant el que considerem opressiu, treballarem per les llibertats, la transparència i la democràcia, però també per la defensa de la terra i un món millor, i que ells estan condemnats a marxar d'aquest entorn, que és nostre, que és de tots.
El passat diumenge 26 de novembre érem donant suport als joves de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, fent un dinar popular en terrenys de Muntanyans II, a tocar de la rotonda, on tenia COMAREX, promotora de Muntanyans II, montada la caseta promocional, i on ara només s'hi alça un cartell d'informació dels 550 habitatges que hi volen contruir a tocar de l'espai protegit, en un espai a més inundable. Hi érem per a denunciar l'explotació immobiliària que afecta l'entorn de l'Espai Natural de la platja dels Muntanyans, on viuen els nostres estimats escarabats, nosaltres donem molt valor als nostres escarabats negres. Tothom sap que les responsabilitats de l'ABG a Torredembarra, a més del medi ambient estan en la recollida d'escombraries, d'aquí part de la nostra passió pels escarabats piloters.
Els qui van entrar en joc l'altre dia però, després del dinar, vàren ser uns altres escarabats foranis de color verd, suposem que venien a verificar la nostra estada, identificant-nos com a escarabats negres. Ningú dubta dels nostres ideals i de la nostra voluntat política, ens presentem a les eleccions i sóm responsables. Aquestos exemplars forans de color verd, només es dedicaren a identificar-nos un a un amb el nostre DNI, com si fóssim delinqüents. Es nota que estan fora del seu habitat, en el seu medi natural no molestarien els seus joves escarabats verds. Però aquí ens interroguen sobre un número de telèfon canviat en el cartell de publicitat de COMAREX, ara hi ha escrit el correcte, el dels jutjats de Màlaga, que és on millor coneixen COMAREX.
Els escarabats verds ens preguntaren i exigiren respostes en el seu idioma, i nosaltres, correctes, responguerem en l'idioma universal dels escarabats, l'anglès. Que vagin pansant els escarabats verds, que nosaltres els escarabats negres seguirem defensant el que considerem opressiu, treballarem per les llibertats, la transparència i la democràcia, però també per la defensa de la terra i un món millor, i que ells estan condemnats a marxar d'aquest entorn, que és nostre, que és de tots.
dilluns, 20 de novembre del 2006
El desastre del Catalunya Express de RENFE

Ara RENFE Rodalíes està desgraciadament de moda perque hi ha retards d'horaris, o algun tren s'encalla a causa de les obres de l'AVE. Celebrem que l'administració competent hi inverteixi recursos i vulgui arreglar el nyap. Tanmateix, demanem alhora que no s'oblidi la corona següent. La del mitjà recorregut que correspon als "Regionals". Cada tren d'aquest servei de RENFE transporta fins a Barcelona una quantitat similar de treballadors que el servei de Rodalíes, però procedents de més enllà de la sisena corona de Rodalíes. El servei de Rodalíes, pel sud comença a Sant Vicenç de Calders, jo agafo cada dia el tren a l'estació de Torredembarra. El tren és un Catalunya Express procedent de Reus, per la seva composició de 6 vagons pot portar asseguts uns 350 passatgers, quan arriba a Torredembarra, el tren ja porta més de 400 passatgers, és a dir ja hi va gent que viatja d'empeus. A l'estació de Torredembarra un dilluns qualsevol hi por haver unes 250 persones esperant el tren a les 7,10 del matí, pugem i anem dempeus fins a Barcelona. A Sant Vicenç en pugen alguns més, i a Vilanova continuen pujant, quan arribem a Barcelona el Catalunya Express pot descarregar fàcilment més de 1.000 passatgers (més de 600 dels quals han viatjat d'empeus), en un recorregut habitual de poc més d'hora mitja. Volent embolicar les coses, el Señor Hereu, alcalde de Barcelona, fa ara una publicitat on diu que a Barcelona trobarem feina del que vulguem, sabem que no va dirigit a la gent de Barcelona, sinó a la gent de Catalunya. Sàpiga aquest bon Senyor que ja arribem cansats a Barcelona. Que no faci que vingui més gent al tren (ja que al final no hi cabrem). Que estacions com les de Torredembarra, Tarragona i Reus no tenen aparcaments dedicats, que l'estació de Torredembarra no existeix (o potser està sota els joncs i les males herbes). La solució és necessària. El conflicte és pròxim. Només fa falta que arribi el dia (no llunyà) en què no hi capiguem tots. fan falta més trens. Més frequències, i de més capacitat. La miopia del Señor Hereu arriba fins a San Vicenç de Calders. Posi's ulleres i vegi's a Vostè mateix com a alcalde d'una Barcelona que com a ciutat difusa ja arriba fins més enllà de Reus, i ajudi'ns. Pensi que, a més, els usuaris del servei "Regional" patim totes i cada una de les penalitats del servei de Rodalíes, agreujades pel fet de viatjar més temps, i patir uns trens més vells i atrotinats. Li ho demanem com a alcalde que ho és, del nostre lloc de feina: Barcelona.
dissabte, 28 d’octubre del 2006
dimecres, 25 d’octubre del 2006
Publicat al Punt 25-10-2006 -> El problema és la filtració, no la gestió

El problema és la filtració, no la gestió
A causa de la filtració d'un informe intern de l'Ajuntament de Torredembarra, que fa referència a la gestió dels fons Feder per part del grup ecologista GEPEC, des de l'Alternativa Baix Gaià volem fer les següents consideracions:
1) Des de l'Alternativa Baix Gaià, condemnem la filtració a la premsa de l'informe sobre la gestió dels fons Feder.
2) Donem total suport al GEPEC en aquest assumpte i donem fe de la seva bona feina i de la gestió de les subvencions rebudes.
3) Donem fe de la seva feina tenaç i altruista durant 21 anys damunt del terreny. La seva feina supera amb escreix les tasques encomanades per l'administració amb les subvencions rebudes. Creiem que la seva tasca sobre l'espai protegit és bona i positiva.
4) Condemnem la publicació de l'informe feta per una publicació gratuïta local. No ens sembla que sigui la manera d'arreglar problemes. Creiem que la motivació de tot plegat no és altre que la seva lluita, que compartim, contra Muntanyans II.
5) Alhora, també donem la nostra confiança i suport al treball de la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, Elisenda Forès, que ha actuat sempre amb total independència de criteri i excel·lent professionalitat.
6) Donem suport finalment a la constitució d'una comissió d'investigació, al si de l'Ajuntament de Torredembarra, per tal d'aclarir els fets que s'imputen al GEPEC i retornar el bon nom d'aquesta entitat, aclarir i depurar responsabilitats cap a la persona o persones que hagin filtrat aquest document intern.
dilluns, 23 d’octubre del 2006
Publicat Al Punt el 19.10.06: ICV demana una ampliació de 10 milions d'euros per adquirir finques urbanitzables a la costa catalana.
A la foto: Daniel Pi (cap de llista per Tarragona d'ICV), i Salvador Milà (exconseller de Mediambient del Govern de Catalunya), a l'Auca de Torredembarra el passat dimecres a la tarda.

«La reivindicació per aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra encara continua vigent i, per tant, no donem el conflicte per perdut», va assegurar ahir Lluís Suñé, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, hi va afegir que, malauradament, «si Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) no hagués format part del tripartit els tres últims anys de govern hauria estat molt difícil aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans I i la zona del gorg de Creixell de Torredembarra».
Milà va ser l'encarregat d'avançar dues iniciatives per aconseguir que els terrenys de Muntanyans II s'edifiquin el mínim possible. En primer lloc, va recordar que el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat té una partida pressupostària per adquirir finques de sòl que ha estat declarat urbanitzable. «Presentarem una esmena al Congrés perquè aquest fons s'incrementi amb 10 milions d'euros i, així, poder destinar part del pressupost a la compra de l'espai natural de Torredembarra, que actualment està amenaçat», va dir. Així mateix, va argumentar que aquest fons no només hauria d'estar centralitzat a Madrid sinó que Catalunya hauria de tenir el seu propi.
En aquesta direcció, va anunciar la necessitat d'aplicar la segona fase del pla director del sistema costaner per continuar endavant amb la recuperació d'aquells espais d'interès paisatgístic. I també, amb vista al nou mandat de Catalunya, va insistir que els verds no deixaran de banda la preservació dels indrets agraris de més rellevància al país.
SALVADOR MILÀ
EXCONSELLER M. AMBIENT
«No hem abandonat la lluita per aturar l'edificació indiscriminada en els terrenys del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra»
GISELA PLADEVEYA. Torredembarra (publicat al Punt del 19.10.2006)

«La reivindicació per aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra encara continua vigent i, per tant, no donem el conflicte per perdut», va assegurar ahir Lluís Suñé, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, hi va afegir que, malauradament, «si Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) no hagués format part del tripartit els tres últims anys de govern hauria estat molt difícil aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans I i la zona del gorg de Creixell de Torredembarra».
Milà va ser l'encarregat d'avançar dues iniciatives per aconseguir que els terrenys de Muntanyans II s'edifiquin el mínim possible. En primer lloc, va recordar que el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat té una partida pressupostària per adquirir finques de sòl que ha estat declarat urbanitzable. «Presentarem una esmena al Congrés perquè aquest fons s'incrementi amb 10 milions d'euros i, així, poder destinar part del pressupost a la compra de l'espai natural de Torredembarra, que actualment està amenaçat», va dir. Així mateix, va argumentar que aquest fons no només hauria d'estar centralitzat a Madrid sinó que Catalunya hauria de tenir el seu propi.
En aquesta direcció, va anunciar la necessitat d'aplicar la segona fase del pla director del sistema costaner per continuar endavant amb la recuperació d'aquells espais d'interès paisatgístic. I també, amb vista al nou mandat de Catalunya, va insistir que els verds no deixaran de banda la preservació dels indrets agraris de més rellevància al país.
SALVADOR MILÀ
EXCONSELLER M. AMBIENT
«No hem abandonat la lluita per aturar l'edificació indiscriminada en els terrenys del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra»
GISELA PLADEVEYA. Torredembarra (publicat al Punt del 19.10.2006)
diumenge, 22 d’octubre del 2006
dijous, 19 d’octubre del 2006
>> Vine el diumenge 22 d’octubre a Prats de Molló >> Catalunya Nord >>

>> Que es commemorà?
Un els fets d’armes més importants que succeïren l’any 1926, en que van intervenir independentistes catalans convençuts que la seva acció armada portaria a la llibertat de la nostra nació.
>> Que va Passar?
La revolta reposava sota l’acció d’uns 500 homes armats i equipats perfectament, que dividits en 2 grups, una matinada havien de travessar la frontera entre l’estat francès i Catalunya, els uns des de Coll d’Ares i els altres des de Sant Llorenç de Cerdans...
Pels camins de muntanya, havien d’arribar a prop d’Olot on se’ls afegirien un grup de vinguts des de l’interior. Caient per sorpresa sobre Olot s’havien d’atacar les casernes de Guàrdia civils i de carrabiners... hissada la bandera estelada i proclamada la república catalana i difosa la noticia per l’emissora transportada a tal efecte, i engrandint el primer exercir en forma de mes voluntaris (a Olot hi havia 900 reclutes catalans esperant per anar a la guerra que enfrontava l’estat espanyol amb el Marroc),es marcaria cap a les Guilleries on el camp base seria instal·lat, i d’allí cap a Barcelona...
Això es el que tenia que passar, però que no fou possible ja que entre les files dels voluntaris catalans hi havia una brigada d’antifeixistes italians que se’ls uniren, treballant un d’ells pels serveis secrets francesos, això junt amb el cansament que sofrien molts dels independentistes lluny de les seves famílies, pors, nervis.. provocà que el govern francès detingues a tots els participants de la revolta armada.
Tots els participants en les fets van ser conduits a Perpinyà, i finalment a París on van ser jutjats, per tots els racons del món, arribà el plet català contra l’estat espanyol... tal com deixaren clar durant el judici a París:
“Som nacionalistes, som separatistes, volem la independència de Catalunya. Feia temps que ho preparàvem, ara ha fallat, però res ni ningú ens aturarà.
Res del que hem passat i res del que ens toca encara per passar no ens saps greu. Hi tornarem! Per Catalunya fins a Catalunya!”
Finalment s’establí per tos els inculpats 1 mes de presó, la confiscació de totes les armes i 2 mesos de presó i 100 francs per a Francesc Macià com a cap de la revolta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










