diumenge, 22 d’octubre del 2006
dijous, 19 d’octubre del 2006
>> Vine el diumenge 22 d’octubre a Prats de Molló >> Catalunya Nord >>
>> Que es commemorà?
Un els fets d’armes més importants que succeïren l’any 1926, en que van intervenir independentistes catalans convençuts que la seva acció armada portaria a la llibertat de la nostra nació.
>> Que va Passar?
La revolta reposava sota l’acció d’uns 500 homes armats i equipats perfectament, que dividits en 2 grups, una matinada havien de travessar la frontera entre l’estat francès i Catalunya, els uns des de Coll d’Ares i els altres des de Sant Llorenç de Cerdans...
Pels camins de muntanya, havien d’arribar a prop d’Olot on se’ls afegirien un grup de vinguts des de l’interior. Caient per sorpresa sobre Olot s’havien d’atacar les casernes de Guàrdia civils i de carrabiners... hissada la bandera estelada i proclamada la república catalana i difosa la noticia per l’emissora transportada a tal efecte, i engrandint el primer exercir en forma de mes voluntaris (a Olot hi havia 900 reclutes catalans esperant per anar a la guerra que enfrontava l’estat espanyol amb el Marroc),es marcaria cap a les Guilleries on el camp base seria instal·lat, i d’allí cap a Barcelona...
Això es el que tenia que passar, però que no fou possible ja que entre les files dels voluntaris catalans hi havia una brigada d’antifeixistes italians que se’ls uniren, treballant un d’ells pels serveis secrets francesos, això junt amb el cansament que sofrien molts dels independentistes lluny de les seves famílies, pors, nervis.. provocà que el govern francès detingues a tots els participants de la revolta armada.
Tots els participants en les fets van ser conduits a Perpinyà, i finalment a París on van ser jutjats, per tots els racons del món, arribà el plet català contra l’estat espanyol... tal com deixaren clar durant el judici a París:
“Som nacionalistes, som separatistes, volem la independència de Catalunya. Feia temps que ho preparàvem, ara ha fallat, però res ni ningú ens aturarà.
Res del que hem passat i res del que ens toca encara per passar no ens saps greu. Hi tornarem! Per Catalunya fins a Catalunya!”
Finalment s’establí per tos els inculpats 1 mes de presó, la confiscació de totes les armes i 2 mesos de presó i 100 francs per a Francesc Macià com a cap de la revolta.
dimarts, 17 d’octubre del 2006
diumenge, 15 d’octubre del 2006
Rock a Vilabella (15-7-2006)
Avui faig proves de video. He parlat amb el Lluís per veure com s'ho havia fet per publicar el seu video. He aprofitat per fer una recerca a YouTube, i amb la vènia del amics de l'Alt Gaià (Vilabella), enreprodueixo un d'ells. La propera prova serà pujar-ne algún del nostre.
Avui comença la campanya electoral, us recomano que doneu un cop d'ull a ConfidencialCAT, el video de CiU. A mi m'ha agradat força. No sé què petenen, però és d'un Made in FAES, que mata...
dimarts, 10 d’octubre del 2006
La Mireia i l'Oriol, ara haurien de ser a Urdaipur, India:
Com que la definició a GoogleEarth és borrosa a Urdaipur, he cercat imatges addicionals fins que en tinguem dels nostres trekkies: http://india.blocat.com/ , quina serà la propera etapa?
dilluns, 9 d’octubre del 2006
divendres, 6 d’octubre del 2006
dimarts, 3 d’octubre del 2006
Torredembarra i el principi de Peter municipal.
És de general coneixement que el Principi de Peter (enunciat per Lawrence J. Peter l'any 1968) diu que “En una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins al seu nivell d’incompetència”. Com tothom sap les ciències socials evolucionen una barbaritat i podríem tenir un nou enunciat a nivell municipal, segons el que s'està experimentant a Torredembarra. Des del nostre punt de vista proposariem el següent: "Qualsevol municipi tendeix a créixer en població dins d'un pais, passant de vila a ciutat fins que els polítics que el dirigeixen assoleixen el seu nivell d'incompetència. Punt on haurien de renovar-se." Això podria ser cert, i esdevenir llei general en la majoria de municipis de creixement meteòric. Aquest creixement ve donat, en el nostre cas, per patrons forans. És a dir estem en l'àrea d'influència litoral sud de Barcelona com a ciutat difusa. L'expansió de Barcelona es produeix de forma radial, aprofitant les seves vies de comunicació. Nosaltres patim la seva influència i creixem per trobar-nos a poc més o menys d'una hora per ferrocarril, carretera general o autopista del seu centre; la gran majoria dels nouvinguts són ex-barcelonins.
Una ciutat se la considera tal si la seva població supera els 10.000 habitants, a Torredembarra s'hi arribà al tombant de segle, ara anem cap els 18.000 i seguim creixent. Vàrem passar de 13 regidors a 17 el 2003. Quan el municipi era petit l'equip de govern l'integraven entre cinc o set regidors, i la cosa estava en família, i les polítiques eren familiars. Així es va governar La Torre des del 1978 fins el 2003. Però al 2003 va canviar la cosa, amb 17 regidors el govern municipal poden constituïr-lo equips de 10 regidors o més. Arribats en aquest punt el nivell de confiança i nivell de delegacions han d'anar aparellats. El primer govern sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, va petar per no coincidir aquests punts. A l'octubre de 2003 sorgeix l'actual govern fruit d'una nova entesa. Aquesta ha funcionat prou bé fins avui precisament per coincidir prou bé el nivell de confiança i nivell de delegacions que es van acordar.
Els polítics acostumats a l'antiga forma de governar la vila, haurien de cedir el pas als joves, en les municipals del 2007. Però els que no vulguin baixar del carro estaran abocats al fracàs si no es renoven i reciclen. Governar una ciutat és un repte, no un negoci. Avui dia cal ser abanderat de conceptes com la solidaritat, la cooperació, la sostenibilitat, el diàleg i la democràcia. Ja no es pot governar una ciutat posant pals a les rodes dels companys, o especulant amb el amics. O sense tenir en compte als veïns. Les ciutats es governen per viure-hi millor tots, per disposar d'espai humà. Però especialment es governen amb la col·laboració dels companys de govern, amb la participació ciutadana, generant sinèrgies que resultaran en benefici de la ciutat i de tots els qui hi viuen en aquell moment. Els polítics de la meva ciutat hauran de fer front a l'espectacular creixement futur de Torredembarra, i esmerar-se en la seva gestió. Les paraules són: evolució i renovació. Enfront, la incompetència.
Una ciutat se la considera tal si la seva població supera els 10.000 habitants, a Torredembarra s'hi arribà al tombant de segle, ara anem cap els 18.000 i seguim creixent. Vàrem passar de 13 regidors a 17 el 2003. Quan el municipi era petit l'equip de govern l'integraven entre cinc o set regidors, i la cosa estava en família, i les polítiques eren familiars. Així es va governar La Torre des del 1978 fins el 2003. Però al 2003 va canviar la cosa, amb 17 regidors el govern municipal poden constituïr-lo equips de 10 regidors o més. Arribats en aquest punt el nivell de confiança i nivell de delegacions han d'anar aparellats. El primer govern sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, va petar per no coincidir aquests punts. A l'octubre de 2003 sorgeix l'actual govern fruit d'una nova entesa. Aquesta ha funcionat prou bé fins avui precisament per coincidir prou bé el nivell de confiança i nivell de delegacions que es van acordar.
Els polítics acostumats a l'antiga forma de governar la vila, haurien de cedir el pas als joves, en les municipals del 2007. Però els que no vulguin baixar del carro estaran abocats al fracàs si no es renoven i reciclen. Governar una ciutat és un repte, no un negoci. Avui dia cal ser abanderat de conceptes com la solidaritat, la cooperació, la sostenibilitat, el diàleg i la democràcia. Ja no es pot governar una ciutat posant pals a les rodes dels companys, o especulant amb el amics. O sense tenir en compte als veïns. Les ciutats es governen per viure-hi millor tots, per disposar d'espai humà. Però especialment es governen amb la col·laboració dels companys de govern, amb la participació ciutadana, generant sinèrgies que resultaran en benefici de la ciutat i de tots els qui hi viuen en aquell moment. Els polítics de la meva ciutat hauran de fer front a l'espectacular creixement futur de Torredembarra, i esmerar-se en la seva gestió. Les paraules són: evolució i renovació. Enfront, la incompetència.
diumenge, 1 d’octubre del 2006
Aquest dissabte m'he tornat a sentir revolucionari.
A l'Auca celebrant el pas del Correllengua per Torredembarra, escoltant En Miquel del Roig, m'he sentit altra cop revolucionari. Si esteu interessats en aquests temes podeu consultar el link sobre la revolució que tinc posat a l'inici del bloc, a la dreta (zona links).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)