dimarts, 17 d’octubre del 2006
diumenge, 15 d’octubre del 2006
Rock a Vilabella (15-7-2006)
Avui faig proves de video. He parlat amb el Lluís per veure com s'ho havia fet per publicar el seu video. He aprofitat per fer una recerca a YouTube, i amb la vènia del amics de l'Alt Gaià (Vilabella), enreprodueixo un d'ells. La propera prova serà pujar-ne algún del nostre.
Avui comença la campanya electoral, us recomano que doneu un cop d'ull a ConfidencialCAT, el video de CiU. A mi m'ha agradat força. No sé què petenen, però és d'un Made in FAES, que mata...
dimarts, 10 d’octubre del 2006
La Mireia i l'Oriol, ara haurien de ser a Urdaipur, India:
Com que la definició a GoogleEarth és borrosa a Urdaipur, he cercat imatges addicionals fins que en tinguem dels nostres trekkies: http://india.blocat.com/ , quina serà la propera etapa?
dilluns, 9 d’octubre del 2006
divendres, 6 d’octubre del 2006
dimarts, 3 d’octubre del 2006
Torredembarra i el principi de Peter municipal.
És de general coneixement que el Principi de Peter (enunciat per Lawrence J. Peter l'any 1968) diu que “En una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins al seu nivell d’incompetència”. Com tothom sap les ciències socials evolucionen una barbaritat i podríem tenir un nou enunciat a nivell municipal, segons el que s'està experimentant a Torredembarra. Des del nostre punt de vista proposariem el següent: "Qualsevol municipi tendeix a créixer en població dins d'un pais, passant de vila a ciutat fins que els polítics que el dirigeixen assoleixen el seu nivell d'incompetència. Punt on haurien de renovar-se." Això podria ser cert, i esdevenir llei general en la majoria de municipis de creixement meteòric. Aquest creixement ve donat, en el nostre cas, per patrons forans. És a dir estem en l'àrea d'influència litoral sud de Barcelona com a ciutat difusa. L'expansió de Barcelona es produeix de forma radial, aprofitant les seves vies de comunicació. Nosaltres patim la seva influència i creixem per trobar-nos a poc més o menys d'una hora per ferrocarril, carretera general o autopista del seu centre; la gran majoria dels nouvinguts són ex-barcelonins.
Una ciutat se la considera tal si la seva població supera els 10.000 habitants, a Torredembarra s'hi arribà al tombant de segle, ara anem cap els 18.000 i seguim creixent. Vàrem passar de 13 regidors a 17 el 2003. Quan el municipi era petit l'equip de govern l'integraven entre cinc o set regidors, i la cosa estava en família, i les polítiques eren familiars. Així es va governar La Torre des del 1978 fins el 2003. Però al 2003 va canviar la cosa, amb 17 regidors el govern municipal poden constituïr-lo equips de 10 regidors o més. Arribats en aquest punt el nivell de confiança i nivell de delegacions han d'anar aparellats. El primer govern sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, va petar per no coincidir aquests punts. A l'octubre de 2003 sorgeix l'actual govern fruit d'una nova entesa. Aquesta ha funcionat prou bé fins avui precisament per coincidir prou bé el nivell de confiança i nivell de delegacions que es van acordar.
Els polítics acostumats a l'antiga forma de governar la vila, haurien de cedir el pas als joves, en les municipals del 2007. Però els que no vulguin baixar del carro estaran abocats al fracàs si no es renoven i reciclen. Governar una ciutat és un repte, no un negoci. Avui dia cal ser abanderat de conceptes com la solidaritat, la cooperació, la sostenibilitat, el diàleg i la democràcia. Ja no es pot governar una ciutat posant pals a les rodes dels companys, o especulant amb el amics. O sense tenir en compte als veïns. Les ciutats es governen per viure-hi millor tots, per disposar d'espai humà. Però especialment es governen amb la col·laboració dels companys de govern, amb la participació ciutadana, generant sinèrgies que resultaran en benefici de la ciutat i de tots els qui hi viuen en aquell moment. Els polítics de la meva ciutat hauran de fer front a l'espectacular creixement futur de Torredembarra, i esmerar-se en la seva gestió. Les paraules són: evolució i renovació. Enfront, la incompetència.
Una ciutat se la considera tal si la seva població supera els 10.000 habitants, a Torredembarra s'hi arribà al tombant de segle, ara anem cap els 18.000 i seguim creixent. Vàrem passar de 13 regidors a 17 el 2003. Quan el municipi era petit l'equip de govern l'integraven entre cinc o set regidors, i la cosa estava en família, i les polítiques eren familiars. Així es va governar La Torre des del 1978 fins el 2003. Però al 2003 va canviar la cosa, amb 17 regidors el govern municipal poden constituïr-lo equips de 10 regidors o més. Arribats en aquest punt el nivell de confiança i nivell de delegacions han d'anar aparellats. El primer govern sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, va petar per no coincidir aquests punts. A l'octubre de 2003 sorgeix l'actual govern fruit d'una nova entesa. Aquesta ha funcionat prou bé fins avui precisament per coincidir prou bé el nivell de confiança i nivell de delegacions que es van acordar.
Els polítics acostumats a l'antiga forma de governar la vila, haurien de cedir el pas als joves, en les municipals del 2007. Però els que no vulguin baixar del carro estaran abocats al fracàs si no es renoven i reciclen. Governar una ciutat és un repte, no un negoci. Avui dia cal ser abanderat de conceptes com la solidaritat, la cooperació, la sostenibilitat, el diàleg i la democràcia. Ja no es pot governar una ciutat posant pals a les rodes dels companys, o especulant amb el amics. O sense tenir en compte als veïns. Les ciutats es governen per viure-hi millor tots, per disposar d'espai humà. Però especialment es governen amb la col·laboració dels companys de govern, amb la participació ciutadana, generant sinèrgies que resultaran en benefici de la ciutat i de tots els qui hi viuen en aquell moment. Els polítics de la meva ciutat hauran de fer front a l'espectacular creixement futur de Torredembarra, i esmerar-se en la seva gestió. Les paraules són: evolució i renovació. Enfront, la incompetència.
diumenge, 1 d’octubre del 2006
Aquest dissabte m'he tornat a sentir revolucionari.
A l'Auca celebrant el pas del Correllengua per Torredembarra, escoltant En Miquel del Roig, m'he sentit altra cop revolucionari. Si esteu interessats en aquests temes podeu consultar el link sobre la revolució que tinc posat a l'inici del bloc, a la dreta (zona links).
divendres, 29 de setembre del 2006
L'AVE a Perafort, un error.
Aquest matí he agafat el tren Regional de les 7.11h. a Torredembarra, per a anar a treballar a Barcelona com cada dia. Ja fa onze anys que hi treballo. Som centenars de persones que agafem aquest tren entre Reus, Tarragona i especialment Torredembarra. Quan hem pujat i com quasi sempre, el tren anava ja ple. Hem hagut de fer el trajecte, de més d'una hora de durada, drets. Alguns de nosaltres portàvem El Periódico d'avui, i hem comentat la portada. S'hi llegia: "L'estació de Tarragona, a punt per rebre l'AVE". L'esclat de riallades ha estat majúscul, tant els que viatjàven asseguts com els que anàvem drets hem estat d'acord: L'AVE no passará per Tarragona. Tarragona no és Perafort. A l'àrea metropolitana de Tarragona-Reus-Valls, ens fan molta gràcia aquestes "notícies". Perafort és lluny i no podrem agafar l'AVE per anar a treballar a Barcelona. Pels únics que servirà aquesta parada, serà pels futurs estadans barcelonins de la urbanització que s'hi construeix al costat. Nosaltres el que voldriem és que el servei de Rodalies arribés a Reus, i potser així, amb més freqüència de trens, no aniríem a treballar com si fóssim porcs.
dijous, 21 de setembre del 2006
Sempre hi ha una altra forma de veure-ho
Realment és així. Ens trobem sovint amb fets o decisions preses, moltes vegades precipitadament, que poden tenir sempre una altra òptica. No ho dic per res en concret, tot i que tinc al cap una sèrie de temes que responen a aquest patró. Des del tema de la vianantització del Carrer Nou (Antoni Roig), fins al tant remogut Muntanyans II. Estem atrinxerats en les nostres posicions, algunes més explicades que altres, i moltes vegades no donem el braç a tòrcer. Posar-se en la posició del nostre interlocutor, fins i tot pot ser un exercici recomanable. No per veure com està el panorama per aquell costat, sinò per veure fins i tot les pròpies fisures, o fins i tot per a constatar la pròpia feblesa. En el cas del Carrer Nou ens ha permés veure la manca de diàleg de l'Equip de govern municipal amb els veïns, però també constatar la sordera interna de l'Equip de govern. També per veure que les contribucions especial no són abusives, sinò més aviat toves. El possible diàleg hagués permés la possibilitat d'acord, donada la suficiència d'arguments per ambdues parts.
dimecres, 19 de juliol del 2006
Tot comença una vegada o altra...
Ara m'he cansat de sobte. No patiu, ja tornaré. Estic reflexionant sobre totes les coses que poden fer avançar. El repte hi és ja que la nostra ciutat està per fer. Cal decidir si la continuen fent els de sempre, o bé per fí trobem les eïnes que ho poden fer possible. jo no ho veig clar, per això reflexiono. Però si sou amatents veureu que dic alguna cosa. I no és una cosa o altra. Hi ha reflexió al darrera. El camí vull que sigui llarg..., però no infinit. Em comprometo a trobar respostes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)