Ramon Barnils va nèixer a Sabadell l'any 1940. Va col·laborar als diaris Telexprés, El Correo Catalán, Avui, La Vanguardia i El Mundo, i a les revistes Amb Potes Rosses, El Món, Ajoblanco i El Temps. També va treballar a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE , on va impulsar el primer servei de notícies en català, els anys 80. Va ser a Catalunya Ràdio des del naixement de l'emissora i en programes de gran audiència que van marcar una època radiofònica: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, i el mínim esforç, que presentava al costat de Quim Monzó i Jordi Vendrell ("La Mercantil Radiofònica"). També va ser a les tertúlies d'actualitat política L'orquestra i Postres de músic i, ocasionalment, a L'internauta.
Periodista crític i independent com pocs, Barnils va marcar una època en l'ofici, que encara perdura. Va treballar als diaris
Tele eXprés,
El Correo Catalán,
Avui,
La Vanguardia i
El Mundo, i a les revistes
Amb Potes Rosses,
El Món,
Ajoblanco i
El Temps. També va treballar a les agències de notícies Europa Press i Agència EFE, on va impulsar el primer servei de notícies en català, als anys 80. El somni de crear una agència de notícies nacional no arribaria fins molt després, amb el naixement de l'Agència Catalana de Notícies. Avui ho recorda el seu director, Saül Gordillo, en
aquest post. Va ser mestre de periodistes i polemista brillant. Va ser professor a la UAB deu anys. El periodista Vicent Partal el defineix com "una de les veus més preparades, més lúcides i més lliures que tenia aquest país", en l'
editorial que Vilaweb va publicar quan va morir.
Aquí podeu accedir a un recull dels seus articles publicats a
El Temps.
També
podeu escoltar un fragment del mític programa
El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, que va marcar una època a Catalunya Ràdio. El programa estava realitzat per La Mercantil Radiofònica, amb Jordi Vendrell, Quim Monzó i Ramon Barnils mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un espai obert a tothom.