"Unitat". És la paraula que més ha pronunciat la classe política després que un milió i mig de catalans reclamessin el dret a decidir el 10-J. I, davant els descreguts, els partits s’han posat d’acord. No per buscar respostes contundents davant l’agressió del TC, sinó per vetar, precisament, el que exigien els catalans aquest dissabte. En una decisió insòlita, la Mesa del Parlament ha tombat la Iniciativa Popular (IP) per fer un referèndum nacional sobre la independència que havia aprovat el passat 8 de juny. Aleshores, CiU, ERC i ICV van votar a favor de l’admissió de la IP, mentre que PP i PSC hi van votar en contra i van demanar un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que avalués si la Iniciativa s’ajustava a l’Estatut. L’òrgan va dictaminar el passat 8 de juliol que la IP era "contraria als articles 29.6 i 122 de l'Estatut", tot i que el seu dictamen no suposava cap entrebanc perquè no era vinculant.
La decisió, però, ha servit d’excusa perquè convergents i ecosocialistes hagin reconsiderat la seva opinió, tombant així la IP, que estava a punt d’entrar en la fase de recollida de signatures. Ernest Benach, representant d’Esquerra de la Mesa, ha estat l’únic que hi ha votat a favor. S’estronca d’aquesta absurda manera una iniciativa presentada el passat 25 de maig pel jurista Alfons López Tena i els membres de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència Elisenda Laborda i Robert Brillas. No pas perquè el govern espanyol s’hi hagi negat, no pas perquè el TC s’hi hagi oposat, sinó per la pròpia autocensura d’alguns partits catalans.
Cal recordar que el president de CiU, Artur Mas, tot i mostrar-se, com a mínim, poc il·lusionat amb la IP, va afirmar que no frenarien la Iniciativa: “el que no farem és anar en contra els nostres estatuts fundacionals”, va explicar Mas. La votació d’avui és la constatació que CiU no farà cap pas endavant després del clam independentista del 10-J, sinó que, contra pronòstic, n’està fent enrere. La federació està desitjant que arribi ja el dia de les eleccions per tornar a la Generalitat i no vol prendre cap decisió valenta que pugui fer trontollar el seu avantatge.
El canvi d’ICV és també digne d’anàlisi. Que un partit que s’omple la boca de participació ciutadana voti contra una consulta al poble no deixa de ser sorprenent.
La ILP, fora per unanimitat
I si a la IP ERC s’ha quedat sola votant a favor de la seva admissió, a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que havien presentat López Tena i Uriel Bertran el passat 5 de juliol com a Pla B hi ha hagut unanimitat. Tots els representants polítics han votat en contra de la Iniciativa a favor d'una proposició de llei de convocatòria de consulta popular no referendària per copsar l'opinió sobre la independència de Catalunya. Els seus promotors havien presentat aquesta iniciativa per intentar esquivar els moviments del govern espanyol contra la Llei de consultes, a través de la qual s’havia presentat la IP.
Segons un informe dels serveis jurídics del Parlament, la ILP queda fora de l’“abast competencial” de la Generalitat i considera que el contingut és substancialment equivalent a altres ILP que la mesa tampoc ha admès a tràmit.
Davant l’espectacle, Alfons López Tena i Uriel Bertran han anunciat que abandonen els consells nacionals dels seus respectius partits, CiU i ERC, tot i que continuaran sent-ne militants.
Font: tribuna.cat
NOTA DE L'AUTOR D'AQUEST BLOC: Vergonya sento de pertànyer a Iniciativa per Catalunya. No ostento cap càrrec de partit, però si tingues aquesta responsabilitat, dimitiria del càrrec.
És lamentable que els nostres líders s'autocensurin davant de dictàmens d'organismes que no són vinculants, és a dir, que opinen però no decideixen res. La societat civil catalana està empenyent el carro dels líders amb el sobiranisme, com al seu dia els insubmisos van empènyer CiU i PP a eliminar el servei militar obligatori. Si algun dia veig Catalunya lliure, suposo que es penjarà les glòries el líder de torn "independentista de tota la vida", que avui s'adorm al seu escó. M'és igual, però que es desperti ja!
ResponEliminaSempre he pensat que IcV i CiU compartien moneda, l'autonomisme espanyol, cada una la seva cara. Alhora comparteixen un perfil electoral caracteritzat per ser molt poruc als canvis de debò,propers en l'espai i en el temps.
ResponEliminaGràcies