Durant el segle XIX, mentre creixia la demanda mundial de sucre, Cuba vivia una època de gran esplendor i riquesa. Va ser el moment en què centenars, milers de catalans van emigrar a les Antilles amb el somni de fer les Amèriques: joves de Mataró, d’Arenys de Mar, de Sitges, de Torredembarra, de Vilanova i de tantes altres poblacions costaneres que, amb l’esperança de fer-se rics, s’embarcaven per treballar a les cases i magatzems de comerç que altres catalans tenien a l’Havana o a Santiago de Cuba.Però a Amèrica, a Cuba, o a les Antilles, les grans fortunes no es feien amb el comerç del sucre, del vi o del tèxtil. El diner de veritat, el que convertia un emigrant en un home ric per a tota la vida, es feia amb el comerç de negres. Davant d’aquesta realitat social, molts éren comerciants de coc com es dèia a l'època –i d’altres que no ho eren però acabarien sent-ho– es van convertir en traficants d’esclaus.
trindria ifo més detallada dels personatgesnascuts a Torredembarra?
ResponEliminahttp://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/122149.html
ResponEliminaAvui en dia no hi ha explotadors d'esclaus però tenim especuladors, destructors de patrimoni torrencs.
ResponEliminaSuggereixes que hem de posar places i carrers en aquests torrencs il·lustres ?
Veient que aquesta pràctica és històrica, proposo que sigui en el nucli antic ja que les tradicions més arrelades les trobem en aquest bocí de poble.
Els fets històric són com son, podem estudiar-los, i divulgar-los. El que no podem és modificar-los, ja que en aquest cas deixaríem la història per endinsar-nos en el món, no menys suggestiu de la literatura. Però tornant a avui dia: creus sincerament que avui en dia no hi ha explotadors d'esclaus?
ResponEliminaPotser el camp a explorar per part teva seria la sociologia, no creus?
Pel que proposes de posar els noms d'aquests torrencs a places i carrers, arribes tard ja que estan ja donats i de fa temps.
El que potser hauríem de donar a conèixer seríen les biografíes reals d'aquests personatges, i no repetir com a lloros unes històries idealitzades i bocòliques molt allunyades de la realitat històrica.
No m'agrada començar els comentaris amb la típica frase " Crec que no m'entens o no m'explico bé" però crec que és la més adient.
ResponEliminaReferent a estudiar sociologia et considero molt agosarat que m'ho diguis quan el que fas es tergiversar les meves paraules en un sentit metafòric. Tampoc no vull que això sigui centre del debat perque la meva raó de l'escrit era fer-te una proposta de mantenir una tradició ben arrelada al poble.
M'explico.
D'indians actuals en tenim al poble. Mentre es van enriquint destruint el poble i embrutant la vida social, els podem veure estirats passejant pel carrer nou, o amb 4*4 estirant del carruatge dels reigs mags, amb anagrames en la samarreta dels Balls Populars, per posar exemples.
Aquest personatges, que són vius, proposo posar-lis una plaça o un nom de carrer per seguir la tradició popular i concretament hauria de ser en el nucli antic ja que és la zona de poble que manté les tradicions més arrelades.
Espero haver-me explicat millor sense ànim d'ofendre i amb tot els respecte que et mereixes.
El fet de moure'ns entre comentaris ambigus i sense una millor concreció, pot fàcilment propiciar els malentesos. No voldría encetar una discussió estèril, per tant i sense entrar en conflicte amb la teva persona, voldria que concretessis el teu comentari.
ResponEliminaUna cosa és parlar que al segle XIX torrencs il·lustres, amb retrat a la Sala de Comissions de l'Ajuntament, s'enriquíssin mercè al comerç d'esclaus. Aquest és un fet històric contrastat.
Una altra és que l'esclavisme és present avui dia, aquest també és un fet contrastat.
Però hauràs de convenir amb mí que el teu comentari s'allunya perillosament, i s'endinsa en acusacions subjectives i poc demostrables. Pel que jo he pogut entendre t'expliques poc, com molt bé dius tú mateix.
Quan debaten els grans literats, reis del discurs, apareixen molts punts de mira. Objectivistes, subjectius, absurds, surrealistes, divulgatius, graciosos, etc.
ResponEliminaTots enriqueixen la conversa i permeten d'un debat ampli i sense tòpics on el motiu del debat és el menys important.
Els indians històrics han estat uns personatges grisos en la vida torrenca, amb una manera d'enriquir-se fosca i uns objectius socials de reconeixement clars. Cal lloar la seva benevolença però no oblidar la seva crueltat. No es pot canviar com bé esmentes.
La paraula esclavisme es força dura per usar-la en els debats actuals. El significat històric de la paraula implica treure tota llibertat a les persones fins al punt de permetre la compra-venda.
Estaràs d'acord a mi que aquest sentit no és aplicable avui en dia.
Considero més adient emprar símils com "estar a mercè de" si et refereixes al fet de treballar o està a les ordres d'algú.
Potser ets un evolucionista i estàs proposant a mode de comentari un canvi en el significat esclavisme i no ho he sabut veure. T'escolto.
No vegis malícia en el meu comentari, simplement una conversa entre amics, i si hem permets amb un to d'humor amagat entre les paraules.
Voldria concretar, com hem demanes, però no puc fer-ho per no faltar als indians actuals.
Primer és el respecte per davant de les paraules.
Vull pensar que m'entens.
Entès, millor dit sobreentès ja que ja havia captat la subtilesa dels teus mots. Ah!, la discrepància aflora, no comparteixo que l'esclavisme d'avui sigui menys cruel. Ho veiem moltes vegades en la premsa, la forma de treballar dels xinesos a casa nostra s'hi aproxima. Però hi han molts altres exèmples al món que avalen la meva tesi de la pervivència actual de l'esclavisme. No parlo de de compra-venda de futbolistes, però aquesta pràctica avui existeix. De fet es tractu d'un dels problemes històrics a resoldre per par de l'home.
ResponEliminaUna altra cosa seria l'`tica de les condicions de treball, que pot ser el que més s'aproxima al que planteges, però en aquest cas intueixo que ens trobariem més aviat davant d'un problema d'ètica contractual.
Finalment crec que la definició del mot, ja m'està bé i es va practicar històricament per part d'alguns torrencs.
Jo més aviat defensaria la retirada dels seus quadres de les sales municipals. I a més aniria amb molt de compte alhora d'emprar els seus noms.