Carta d'agraïment a en Jaume Sobrequés

El vostre ha estat el rectorat més curt de la darrera dècada de l'UCE: una sola edició

Benvolgut i respectat amic.
El passat 28 d'octubre, en el curs de la reunió del patronat de la FUCE (Fundació Universitat Catalana d'Estiu) vaig assistir amb considerable sorpresa i no menor disgust a la vostra substitució –més aviat cessament– com a president rector de la Universitat, en el que a força membres del patronat (els que a l'hora de la votació us vam donar suport) se'ns va presentar com una iniciativa impensada quan de fet era una jugada ben preparada i calculada, que no vam ser a temps ni vam ser prou per aturar. El vostre ha estat el rectorat més curt de la darrera dècada de l'UCE: una sola edició. Algú podria pensar que no ho heu fet bé. Seria algú que enguany no hagués estat a Prada...
La vostra elecció i presa de possessió com a president rector d'aquesta Universitat tan singular, oberta a totes les edats i nivells, l'única que abasta el marc dels Països Catalans i que enguany ha superat ja els 41 anys, va representar un corrent d'aire fresc: obria una perspectiva de renovació –així en vau anunciar el projecte– i augurava un pas endavant en el seu paper de servei a la nació catalana en uns temps no gens fàcils per a la vida dels nostres països, però ben diferents d'aquells en què l'UCE fou fundada.
I de la celebració d'aquesta 41a edició, la que vós heu dirigit, no he trobat ningú fins ara que no n'hagi reconegut, en el plans acadèmic, convivencial, lúdic i de projecció cultural i política, un molt considerable nivell, algunes novetats que cal atribuir al vostre treball personal i un bon clima d'entesa –allò que ara el jovent anomena de bon rotllo– al costat del qual alguns dèficits logístics i organitzatius –que no us serien imputables– deriven sobretot dels inevitables condicionaments del recinte del Liceu Renouvier en què se celebra la Universitat, un any més en obres.
Quines falles o pecats deveu haver comès, doncs, perquè algun o alguns dels patrons complotessin tan acuradament aquesta conspiració per a tombar-vos? Potser el vostre projecte d'estendre la tasca de la UCE al llarg de l'any i al llarg i a l'ample dels Països Catalans? Potser la treballosa tasca de convèncer les universitats agrupades a l'Institut Lluís Vives per tal que es reincorporessin a la Universitat? Potser el vostre tarannà d'obertura envers totes les persones i entitats, incloses les de la Catalunya del Nord? Temo, benvolgut Jaume, que un xic de tot això hi deu haver. El que no se us ha perdonat –penso– és que, amb tot el lliurament i disposició, hàgiu volgut planificar i portar la UCE amb independència de criteri i enllà dels que en detenen o que en volen detenir el poder. Que, prescindint d'antigues renyines, hàgiu mantingut bones relacions amb tots els membres del patronat i de l'organització de la Universitat. I, encara que pugui semblar un sense sentit, que hàgiu participat en actes de l'Associació Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada.
Vet aquí unes actituds domèstiques decididament mancades d'obertura i visió de futur, i que si alguna cosa palesen només és ànsia de control i de poder –un poder més aviat pírric–, no et sembla, Jaume? I no us sembla a tots i totes els que estimeu i valoreu la Universitat Catalana d'Estiu i que, com nosaltres, li voleu un futur més florent i lliure? Amb el testimoni del nostre agraïment, gràcies en qualsevol cas.

Carta publicada el 23/11/09 per JOSEP MARIA LÓPEZ I LLAVÍ a ELPUNT

(La fotografia està feta el passat 6/11/09 al Centre Lleidatà de Barcelona on surto en primer terme, i hi ha en Vicent Partal a peu dret pronunciant la conferència "Els Referèndums Populars per la Independència", al seu costat en Jaume Sobrequés i al fons el Josep-Maria López Llaví autor de la present carta. L'acte va estar organitzat per l'Associació d'Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada, de la que en soc membre del seu Consell Directiu. Nota de Francesc Mercadé)