PARLEM DE DRETES I ESQUERRES?

"Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra"

Isabel-Clara Simó

He llegit en aquest fòrum que hi ha qui acusa Carretero de no tenir cap ideologia, ja que ell mateix diu que el seu únic objectiu és la independència. Mirin vostès, jo sóc d’esquerres de tota la vida, i no tinc pensat deixar de ser-ho; em puc sentir defraudada quan gent que es diuen d‘esquerres no actua com a tal, però jo crec que primer és la justícia que l’ordre, que la família no és la base de la societat, que estimar la tradició no vol dir aferrar-se al passat i impedir el progrés, que tothom té els mateixos drets reals i no sobre el paper, que la cultura ha de ser per a tothom i que la creació d’elits és funesta, que totes les religions són retrògrades i aspiren a controlar les societats per qualsevol mitjà, que les discriminacions (de les dones, de les ètnies, dels homosexuals...) són un crim, etc.

Crec també que aquell que diu jo sóc apolític, o jo sóc de centre, o jo trobo que els extremismes (?!) són dolents, doncs és una persona de dretes, per més que ho dissimuli. Un cop dit això, permeteu-me que afegeixi una altra cosa: la independència del nostre país és una acte revolucionari. Un acte revolucionari significa un canvi sobtat de la societat i és, per definició, un acte progressista. Si tenim algú, o alguns que han trobat camins per fer possible la nostra independència, ja poden ser membres de l’Opus Dei o immobilistes reconsagrats: estan fent un acte revolucionari, i són, en aquests termes, gent d’esquerres. I radicals, per cert.

Recordo una vegada uns revolucionaris catalans, que durant el franquisme, van fer una reunió, lligada pel professor Valverde, amb revolucionaris nicaragüencs sandinistes. Els nostres revolucionaris, com si se l’agafessin amb paper de fumar, feien ecccs, perquè aquella gent rústega i directa deien que havien fet determinats pactes amb la burgesia per tirar endavant la revolució. En sortir, els nostres revolucionaris reien a cor que vols de l’heterodòxia d’aquells sandinistes. El cas és que els nostres revolucionaris no la van fer, la revolució, i Franco va morir al llit, i aquells rústecs heterodoxos sí que la van fer i en van muntar una de molt grossa a nivell mundial.

Treballar pel futur no és fàcil. Treballar per la Independència, encara menys. I sabeu què penso? Que ningú no hi sobra. Que estem a punt de fer realitat un somni de tres-cents anys. I que tots els ciutadans, cadascú a la seva manera, hi és convidat. No hi falteu.

Font: elSingulardigital.cat