Curiosament coicideixo amb CiU quan diu que el nou "Títol de Família Monoparental", el consideren fruit d'una política "d'aparador".

El que passa és que la meva visió ve des d'un altre punt de vista. Considero que el paràmetre dels ajuts a les famílies monoparentals, igual que els ajuts a les famílies nombroses, no hauría de provenir del nombre d'integrants de les mateixes exclusivament. L'ajut hauria de basar-se en la renda de les famílies en primer lloc, i a continuació per la seva condició de monoparentals o nombroses, però no d'entrada en aquest paràmetre de monoparental o nombroses. Son molts el casos de famílies monoparentals o nombroses que disposen de rendes per damunt de la mitjana. Com també es dóna el cas de famílies "normals" que hauríen de tenir aquests ajuts preferents. Les polítiques "d'aparador" es dónen quan no s'explíquen suficientment els detalls concrets. Aquests ajuts hauríen de ser per a quí els necessita de debò.