Carretera del Tro

La porta es tanca de cop

el vestit de Mary oneja

com una visió ella balla pel porxo

mentre s'escolta a la ràdio

Roy Orbison cantant als solitaris

hey, aquest sóc jo i només et vull a tu

no tornis a enviar-me a casa

no puc enfrontar-me a la meva solitud de nou

no corris per dins

amor, ja saps pel que he vingut

però tens por i penses

que potser ja no siguem tan joves

demostra una mica de fe, hi ha màgia en la nit

no ets una bellesa, però, estàs bé

Oh, i és suficient per a mi

Puedes amagar-te sota les mantes

i estudiar el teu dolor

fer cruïlles dels teus amants

llençar roses a la pluja

perdre l'estiu resant en va

perquè un salvador s'aixequi d'aquests carrers

bo, jo no sóc cap heroi

això es comprèn

l'única redempció que puc oferir-te, noia

és sota d'aquest brut capó. Amb la possibilitat

de fer-ho bé d'alguna manera

Hey, quina altra cosa podem fer ara

més que baixar la finestreta

i deixar que el vent despentini el teu cabell

la nit està oberta a tot

aquests dos carrils ens portaran a algun lloc

tenim una última oportunitat de fer-ho real

de canviar aquestes ales per unes rodes

així que puja

ens espera el cel sota els camins

Oh, oh vinga, agafa la meva mà. Estem conduint

aquesta nit per arribar a la terra promesa

Oh oh Carretera del Tro, oh Carretera

del Tro, oh Carretera del Tro

allà estesa com un assassí al sol

ja sé que és tard però hi podem arribar si correm

Oh Carretera del Tro, Seu i agafat fort

Carretera del Tro

Bé, tinc aquesta guitarra

i he après com fer-la parlar

i el meu cotxe és allà darrera

si estàs preparada per donar aquest llarg passeig

des del teu porxo fins el meu seient davanter

la porta està oberta, però el viatge no és gratuït

i sé que et sents sola

per les paraules que no he dit

però aquesta nit serem lliures

es trencaran totes les promeses

hi han fantasmes en els ulls

dels nois que vas rebutjar

hi apareixen en aquesta polsosa carretera de platja

en els esquelets de Chrevolets cremats

criden el teu nom a la nit al carrer

la teva toga de graduació

rau feta parracs als seus peus

i en la solitud calmosa d'abans de l'alba

sents rugir els seus motors

però quan arribes al porxo ja se n'han anat

amb el vent, així que puja Mary

és una ciutat de perdedors

i jo me'n vaig d'aquí per triomfar

Thunder Road – Bruce Springsteen