El tradicional lliurament de dots arrenca (com sabem la gent de la Torre), del testament d’Antoni Roig i Copons atorgat el dia 3 de juliol de 1878. Aquest prohom de la vila de Torredembarra que va ser un dels molts emigrants que van marxar al segle XIX a fer fortuna a les Amèriques, quan va tornar era un home il·lustrat que havia entrat en contacte amb la francmaçoneria. Antoni Roig va fer fortuna segons relata una llegenda urbana amb el comerç de coc. La Història ens explica que a la seva mort i amb la dotació dels diners procedents de la liquidació de la resta dels seus bens, i una vegada donades als seus familiars les quantitats establertes, els diners havien de ser col·locats en valors que es consideressin sòlids, invertint-se en títols del deute anglès valorats en unes 14.000 lliures esterlines.
La forma de repartir les rendes d'aquest capital va ser, per voluntat testamentària, de dos terços destinats a cobrir les despeses d'ensenyament i del material necessari per aquest fi i el terç restant es va destinar a la dotació de les donzelles pobres nascudes a Torredembarra que contreien matrimoni al llarg de cada any. Aquesta tradició s’ha mantingut fins a l’actualitat de manera simbòlica. Les dones que compleixen els requisits han de complir els requisits de ser nascudes al municipi de Torredembarra, haver-se casat entre el 16 de juliol de l'any anterior i el 15 del juliol de l'any de cobrar el dot i, per aquest motiu, haver presentat la sol·licitud per obtenir el dot. Aquest dot actualment té una dotació màxima de 4,51 € (750 pessetes).
Cal fer notar que aquesta xifra avui és simbòlica, però fa uns anys no ho era tant. Per testimònis orals sabem de joves del primer quart del s. XX que van poder comprar-se una casa amb aquests diners del dot.
Una altra llegenda urbana local explica que en els tèrbols i foscos anys del final de la Guerra Civil de 1936-1939, aquests dipòsits van canviar-se a valors de moneda corrent perdent el seu valor original segur.
Però què és el patró or?. El patró or era un sistema monetari que permetia convertir tots els mitjans de pagament legals (bitllets, pagarés, lletres, etc.) i canviar-los per quantitats predeterminades d’or. El sistema funcionava de la següent manera: si la lliura esterlina equivalia a 113 gr d’or i el franc francès a 4,47 gr d’or, la paritat (relació de canvi) entre elles era d’1 lliura per cada 25,28 francs francesos. Per exemple: 25,28 francs x 4,47 gr d'or/cada franc = 113 gr d'or o, el que és el mateix, 1 lliura esterlina.
Pensem que la tesi de la devaluació de la lliura de patró or a patró dòlar, explicaria amb molta més claredat històrica la pèrdua de valor dels rèdits del llegat d'Antoni Roig: el 1931 la lliura esterlina va abandonar el patró or, i va cedir el seu lideratge en el Sistema Monetari Internacional al dòlar dels EUA.
Esperem que els historiadors que treballen en la Memòria Històrica i que estan més especialitzats, en treguin l'entrallat que desvetlli el què va passar reament fa uns setanta anys poc més o menys.
Per cert el nom de lliura esterlina prové d'una lliura que s'encunyava al segle XI, anomenada "sterling" perquè tenia una estrella (star) al centre. El seu símbol £ i la seva subdivisió en 20 xílings i la de cada xíling en 12 penics procedeixen del sistema monetari carolingi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un espai obert a tothom.