Responc a aquesta pregunta a partir d'alguns comentaris que consideren desfasada aquesta acepció. És pàcticament la definició que apareix a la Viquipèdia. No tanco el tema, més aviat l'obro al debat.
En política, esquerres o esquerra es refereix, sense precisió particular, al conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerra de l'hemicicle legislatiu.
Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra política. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.
Els conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, són relatius al país i a la situació política del propi país i del món.
A Torredembarra ocupen aquest espai de l'espectre polític l'Alternativa Baix Gaià (ABG), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Font: Viquipèdia
Molts Torrencs ho tenim clar:
ResponEliminaNi dretes ni esquerres: Torredembarra!
Tot els partits,el que posi un peu en fals en perjudici de Torredembarra queda deslegitimat per el poble, en defensa de la dignitat del nostre Poble!
Ni dretes ni esquerres: Torredembarra!
Algú ha notat, durant aquests ultims anys, que la Torre hagi tingut un Govern d'esquerres?
ResponEliminaJo, no ho he vist per enlloc, sincerament.
Serà un partit d'esquerres o de Dretes? . Algú apunta, voleu dir que la majoria de votants saben el que significa ser d'Esquerres o de Dretes? .... Evidentment molts no ho saben.
ResponEliminaEl discurs polític de les Esquerres contra les Dretes fa molts anys que no te cap sentit.
Les formacions polítiques actuals s'autodefineixen d'una manera o altre, però realment son peces de la mateixa maquinaria.
Avanç, ser d'Esquerres o de Dretes comportava models socials diferents, transformació dels sistemes productius i models diferents en el repartiment de la riquesa. Actualment ser d'Esquerres o de Dretes només comporta tenir un color polític diferent, vermell per a uns com a símbol d'igualtat i blau per els altres com a símbol de llibertat.
O unes sigles diferents amb més o menys referències al socialisme o al liberalisme.
Però en models socials, sistemes productius o models de distribució de la riquesa tots tenen els mateixos.
I en temes municipals... aquests semble que tampoc deixen de ser pura retòrica.
Tot plegat llastimós.
Cuando gobernó el PP y la Toda también lo hicieron por Torredembarra, hay algunos que pensamos que hay una cierta diferéncia entre pongamos el PP y ERC. Y los dos lo hacen por Torredembarra!
ResponEliminaEm sento irritat per la demagògia independentment del seu origen. Molts cops els comentaris tot i políticament correctes i ser benintencionats no passen cap tall de sentit comú.
ResponEliminaUna molt clara és la típica discussió metafísica entre els valors i voler avantposar la bondat o la malvat d'un valor segons una ideologia. Com la moto què se'ns ha venut dient que la esquerra defensa totes les bones causes i els de dreta són Satanàs.
I voler assignar valors positius o negatius segons si és fa des de la dreta o l'esquerra.
Un exemple. Sobre Pinotxet: Es un fill de puta, Però és el nostre fill de puta. Kissinger. (ho subscric per mi qualsevol tirà ho és per definició, què sigui de dretes o esquerres per mi és intranscendent)) a El Fidel, Fill de puta?!
Però si és dels nostres!
On jo un cop sortit del shock,despues de llegir el teu artiqle, vaig decidir abandonar la correcció política i retornar les neurones al segle on vivim. Tu defenses la, com no, no intervenció del govern en els mercats tret de supòsits com la protecció del feble, lluita contra els monopolis, control de les externalitats, defensa del medi ambient, etc.
I fent una crítica de les economies de planificades basant-me en la realitat del fracàs històric i per les raons de la seva Fallida, Com una manca de preus de mercat i explicant la raó perquè els països de economia de mercat. Eren més eficients sols per l'existència de competència; és reduixen els costos econòmics i augmenta la qualitat i varietat dels productes existents al mercat. i un exemple. De com una decisió de planificació socialment "justa" podia tenir efectes desastrosos i contraposant ho amb el comportament del individus en el carrer en el seu dia a dia.
No podent evitar rematar una cita de Churchill què diu: El Liberalisme no ha assolit un repartiment equilibrat de la riquesa però el Comunisme, en canvi, ha assolit un repartiment equitatiu de la misèria.
I certament no és el mateix, perquè el ser miserable és arribar passar gana. Viure en el límit de subsistència, 2€ dia, segons l'ONU. I contrastant ho amb què és ser pobre o les facilitats per arribar a final de mes i com la pobresa és una definició relativa, a la UE seria una persona amb un 50% o menys de la renda per capità dels seu país. Per tant no és el mateix ser pobre a Luxemburg, Noruega o Dinamarca on un "pobre" a espanya seria de classe mitja alta. Amb ser pobre a Albània, Haití o Somàlia.
Demostrant li Mercader, que en economies de mercat i democràcies les diferències entre rics i pobres existeixen però com més "ric" ets tu i el teu entorn de més i millors serveis pots accedir amb la teva renda. Els diners no donen la felicitat o la salut. Però poden fer que la atenció hospitalària sigui millor, i la teva esperança de vida sigui 80 anys i no 40. Puguis disposar de una bona educació o tenir vehicle propi i fer lo servir en bones vies. mentre què en país "miserable" els serveis a l'abast de la immensa majoria dels habitants són miserables també.
I que l'exit del liberalisme i el capitalisme com a organització de l'economia pot ser no ha estat reduir la distancia entre rics i pobres. Però Sí, Que les mitjanes com la renda per capità siguin més altes i que hi hagi mobilitat i capacitat de progrés social.
Si parlem de X amb 46000 $ per habitant i per exemple i un país Y amb 3500$ per habitant podem estar segur què en X viuen millor. També què hi haurà més distància entre rics i pobres per la dispersió de les rendes, però també la classe mitjana serà el grup més abundant. Tot i així els nivell de vida dels pobres de X serà molt millor que ha Y.