A l'espera del segon, o tercer..., miracle de Santa Rosalia.

Aquests dies he estat publicant uns escrits sobre la situació municipal a Torredembarra, en alguns casos he estat fent referència a dretes i esquerres. I també he intentat fer càbales aritmètiques per a intentar fer sumes creïbles. D'entrada he de demanar perdó per immiscuir-me en temàtiques on no em demanen. Alguna vegada després de llegir algún comentari d'anònims internautes, he tingut vergonya aliena. Estic convençut que no tenim nivell, ningú. Sembla com si aquest fós un tema menor, sense importància, tractat a voltes com si fós un partit de diumenge qualsevol i a crits. Tampoc espero respostes serioses, això només és un bloc personal de reflexions personals, com he dit molt sovint. Però una vegada més no me'n puc estar i torno sobre el mateix tema.
Quan parlem de dretes i esquerres ho fem lícitament, les opcions polítiques que es presenten a les eleccions manifesten implícitament o explicita aquesta característica de la seva naturalesa política. Però una vegada ja electes les opcions han de prendre decisions de govern, no escapa a ningú que aquí és on entra en acció un element nou que anomenarem l'element de síntesi. És quan ja no fem les coses en funció de l'opció política que ens ha menat a l'escó, és quan les fem en funció de govern municipal, que fem les coses per Torredembarra. Aquest element de síntesi és proporcionalment més necessàri quan més crisi o crispació hi ha en les coses del govern públic.
Jo mateix fa ja uns dies vaig formular una carta oberta al Daniel Masagué en aquest sentit, i també en el darrer plenari municipal es van sentir paraules en aquest mateix sentit, del Gerard Ciuró i del Lluís Suñé. I fins i tot del mateix Manuel Jiménez inesperadament. La única veu que encara no he escoltat, que digui que vulgui treballar per un govern de síntesi, és l'esperada del Daniel Masagué.
En l'últim Som-hi el mateix Manuel Jiménez va estendre-li la mà a Daniel Masagué per parlar d'aquesta síntesi, o com jo l'anomeno govern ample. Li oferia en Jiménez a en Masagué que s'acostés a l'ajuntament per parlar-ne. Però no sabem encara com han anat les coses. Dissabte passat em vaig acostar la la inauguració del nou local del PSC, per a agrair-li a en Jiménez personalment el que considero un canvi substancial d'actitud en obrir les portes a un diàleg més ample. La meva sorpresa va ser que Jiménez no hi era, estava de vacances. Ara em pregunto si potser en Masagué també ha anat a trobar-lo i s'ha trobat el cartell de "vacances".
Torno a sentir vergonya aliena. Em recorden les setmanes d'espera després de les eleccions del 2007, no és que aleshores hi vagi haver silencis, és que no hi havia converses. Recentment aquests dies passats els partits han obert noves tandes de converses, a nivell bilateral. No és això companys!
Per tal de fer un govern de síntesi, ample, o per Torredembarra, com volgueu ananomenar-lo, calen els més importants interlocutors de cada grup, i la presència de totes les opcions en joc. Esperem que tot sigui per fi de bé, però les formes ho són tot en política. No crec que sigui de rebut que se'n comenci a parlar d'aquests temes passat el 4 de setembre, crec que Santa Rosalia ni s'ho mereix, ni ho permetria.