Carta oberta a Daniel Masagué

Aquest diumenge mentre veia els castells, a la nostra plaça de la Vila, pensaba sobre com resoldre el problema de responsabilitat que tenim a Torredembarra. En dic de responsabilitat perque és la única expressió de consens que ha sorgit unànim de les plomes polítiques locals.
Amic Masagué, les solucions als problemes només són decisions encertades. Quan una decisió no és adequada es tracta d'un problema, però quan una decisió és correcta parlem de solucions.
Si parlem amb franquesa, a Torredembarra els alcaldes fins ara han estat de CiU, del GIT i del PSC, no?. I en cada cas han rebut el suport, o no d'altres forces. En el cas de majories absolutes, no cal dir-ho el suport d'altres forces es busca per a representar un ampli consens. En el cas de minories la raó és més evident. En aquest casos el consens ve donat per un programa de govern decidit entre diferents amb l'objectiu de fer el millor per al poble.
Darrerament les legislatures no comencen ni acaben en els periòdes electorals, hi han hagut mocions de censura, cessaments, dimissions, abandonaments, etzetera.
Crec que hi pot haver una nova entesa entre els grups del PSC i de CiU. Dic nova perque el PSC ja ha governat en anteriors legislatures a les ordres de CiU, i amb el suport d'ERC. Crec que seria un bon exercici de responsabilitat, pel be del nostre poble intentar un acostament entre CiU i el PSC. Crec sincerament que des del GIT no ho veurien malament. Voldria pensar també que des d'ERC no hi hauria problemes per parlar-ne. I suposo que l'ABG podria també seure's en aquesta mesa.
El que proposo amic Masagué, és crear una mesa d'acostament, crear una mesa política per a trobar els mínims comuns denominadors entre partits que ja han governat Torredembarra, ajudats pels partits que també hi han participat.
Si realment no trobem aquest mínim denominador comú, sí que estarem perduts, però si d'aquesta mesa surt un principi de responsabilitat, la fe de la gent de Torredembarra en la classe política podria renovar-se.
Amic Masagué, no em responguis si no vols, medita les meves paraules a les portes de la Festa Major del Quadre de Santa Rosalía. Tenim temps per a parlar-ne i trobar els encaixos que calguin, però la responsabilitat autodemandada per tothom implora una decisió de consens, encara que sigui de mínims.
Sóm demòcrates i podem donar exemples de civisme. El poble ja ens jutjarà en les properes eleccions, no volguem jutjar-nos nosaltres en nom del poble. Estem cridats a cercar solucions alternatives a aquest atzucac. L'altre dia el Gerard d'ERC ho va intentar amb la seva idea. Avui ho intento jo. Espero que tothom que hi tingui alguna cosa a dir, ho digui.
Fem com els castellers, que al marge de les seves diferències, forces i formes són capaços de posar-se d'acord per a enlairar un castell, és el que s'espera d'ells un cop són convocats a plaça.