Avui Kosovo, demà Catalunya

Vladimir Putin, un home no conegut precisament per ser amic dels drets dels pobles i dels individus, recordà l'altre dia a la UE la profunda incoherència subjacent a la seva actuació davant el procés sobiranista endegat a Kosovo: “per què vostès no ajuden també aquella gent de l'Estat espanyol que vol independitzar-se d'ell?”. Fins a tal punt és difícil eludir la qüestió que l'Estat espanyol ja ha anunciat que no reconeixerà la independència de Kosovo. Però, agradi o no, aquesta ja és, des d'aquest cap de setmana, un fet consumat. I, això és important, un fet consumat avalat per la UE. Lentament, les actuacions d'aquest organisme polític s'estan veient forçades a reconèixer el caràcter inexorable dels processos sobiranistes desenvolupats a diverses nacions sense Estat europees. Ho vulguin els seus Estats membres o no, tard o d'hora la UE haurà de començar a tractar casos com els d'Escòcia, el País Basc o Catalunya, amb importants i ascendents moviments sobiranistes que reivindiquen el dret d'autodeterminació i la independència d'aquestes nacions. I serà difícilement justificable que ho faci aplicant un criteri diferent al que ha aplicat al cas de Kosovo, a saber: el reconeixement que el futur d'un territori, sigui quin sigui, ha de ser decidit pels seus ciutadans i ciutadanes tret que hi hagi una raó de pes que justifiqui el contrari.
Avui, Kosovo ha pogut decidir el seu futur en llibertat. Veure Catalunya elevada al mateix estatus, com a poble sobirà, dependrà principalment de la seva ciutadania. De nosaltres. De vosaltres. No tenim una recepta màgica, però el fet és que una bona manera de començar a implicar-se en la lluita per la sobirania pot ser la participació a la recollida de signatures que la nostra plataforma i la PDD duran a terme el proper 9 de març. Només quan ens moguem es dignaran a escoltar-nos.
http://www.sobiraniaiprogres.cat/