En definitiva, prenen un cafè, és on podem veure si els tertulians cumpleixen les quatre regles per a ser uns bons comunicadors, i per tant fer una bona tertulia.:
- Està preparat? Coneix be els temes dels que parla? - Està còmode? Se'l nota còmode en el debat o incomode? - Està compromès? Creu en allò que parla i ho defenserá o ho diu amb desgana? - És interessant? Ho explica de manera que interessi el que diu?
Uuuuui. quines presses, quina impaciència, a veure: - Està preparat? Coneix be els temes dels que parla? Dues preguntes en una, respostes: Qui esta preparat avui dia? i Estem definint de què parlar. - Està còmode? Se'l nota còmode en el debat o incomode? Dues més, respostes: Còmode en la situació, si. I en el debat també. - Està compromès? Creu en allò que parla i ho defenserá o ho diu amb desgana? Aqui tres preguntes, respostes: Amb què, o amb quí?. Parlar d'alguna cosa normalment és defensar-la, no?. Si he de parlar amb desgana, o parlo amb algú que ho fa, normalment desisteixo de parlar ja que no pot portar a res bó. - És interessant? Ho explica de manera que interessi el que diu? Dues més, respostes: Crec que pot ser del màxim interés, o almenys així ho penso per l'expectativa que se'ns obre. La exposició pedagògica que estem emprant en aquests moments així m'ho fa pensar. Probablement aquest mateix vespre donaré una mica més de llum a tot aquest tema. M'agraden els llums i els taquígrafs, tant com les mans netes.
Tots , café per a tots menys per al PSC - el PSOE que porte el nostre poble com els crancs. Peròal Sr. Jiménez, ara se l'ha vist el plumero, no es el alcalde que la Torre necessita, va en contra per interessos purament partidistes, i això no pot ser. Ha de canvir alguna cosa, i espero que ERC i GIT es donen compte de l'error que estan fent, o si no, ho pagaran car.
Siscu, i demés,cafeters,mentres tant, os espereu,als altres per el café,ja que veig que no ja pressa, jo os sugeriria per fer temps, uns entrans per fer boca,si os sembla be ,jo començaria per unes figues i foie regades amb reducció de garnatxa la temporada de figues comença quan s’acaba l’estiu, aquest fruit dolç delícia pels paladars dolços, no només és un postre, la seva textura i el seu gust permet combinar-lo en molts plats. Com diria l’endevinalla en qué s´ assemblen una figa i un capellà de la teologia de l’alliberament? ,Que els dos són negres per fora i vermells per dins.Es un plat per començar un bon menjar, una petita i gustosa delícia per fer-nos sorgir aquella part dolça que tothom portem dins, alguns més endins que d’altres. De primer podeu començar per Mongetes de santa pau amb rovellons i canssalada, un plat amb majúscules pot ser aquest, la combinació de les mongetes, els rovellons acompanyats de la cansalada viada. I també podeu probar un poc de arròs a banda amb llagosta o llamàntol.Aquest arròs és una fusió de la cuina dels arrossos dels Països Catalans, l’arròs a banda tradicionalment ,també anomenat, però bastant en desús, per la costa brava com arròs rossejat. L’arròs sigui a la paella o a la cassola és una de les columnes vertebrals de la cuina catalana, les variants tantes com les que la imaginació pugui crear, la cuina elaborar i a taula poder menjar i disfrutar, l’arròs és un exemple de creació des de la tradició i sobretot és un plat per compartir. I acabant amb gambes reposant en un llit de tomata, La senzillesa del plat et fa afirmar que l’art de la cuina també i sobretot és saber combinar els productes més naturals de la manera més simple possible, tot sumant sabors sense perdre els originals. Dels punts més alts de l’Empordà, neix el nou vi Cadac -del celler Martín Faixo-, als cims del Cap de Creus, unes vinyes en un lloc privilegiat, neixen tocant el cel tot mirant el mar , arrelades en un terra feresta i esquerpa que fan irrepetible el seu paisatge i són pentinades i esmolades per la tramuntana en estat pur. Des d’aquest paradís de l’Empordà, tot mirant la vila de Cadaqués neix i creix un raïm, que crearà un vi amb un cor profund d’història: de la terra, el mar i la tramuntana. Deixeu reposar el vi en el vostre paladar, notareu un gust irrepetible, amb un sensació de raïms arrelats a la terra i a la mediterrània. Per a les postres uns simples, bunyols de xocolata –que t’exploten al paladar,Jo, els acompaynaria amb grappa,dins del món de les grappes a mi la que més m’agrada és la Nardini riserva, de grappes malgrat que la típica i tòpica sigui l’anomenada blanca, en podeu trobar de tots els tipus i sabors, mínim com varietat de raïms tenim. La grappa com també el bon orujo, són de les begudes perfectes per acabar un bon àpat, aquell xupito que sempre ve de gust. Evidenment,com tot va comensar tans sols,per pendre café,de moment dos que son sis,tot segit ,un que es de un,i s´ afegirán problablement i segurament dos que son de un;això pot ser segurament, el començament de projectes, noves i entranyables amistats,amb finalitat que el café,sigui calent,aromàtic,fresc i molt espumós. Teniu molt, en compte,que no es refredi,el café,seria una gran llastima,es un bon moment per anar,reservan taula,i gaudir-ne. Esperem que els debats de sobretaula siguin potents i les resolucions més, la millor manera d’avançar és treballar des del coneixement de la realitat del que pateix les dificultats i les injustícies, sumant de moment ,nou comensals i tenin en conte per si acás a tothom sense exclusions segur que arribareu molt més lluny. Que ho aprofiteu,es una molt bona opurtunitat, no la perdeu¡¡. Una abraçada ben forta per tots i totes i que gaudiu dels cafés.
Tafaner, aquests dies no he pogut estar pel bloc, tot I que he estat prenent cafès, no ho nego. Però com pots veure sempre la realitat supera la ficció. He vist que En Masagué vol plantejar batalla a tres anys de les municipals. No sé, potser sap el què es fà, però jo no ho veig gens clar. Amb el comentari que has posat sobre tema gastronòmic he vist alguna cosa que també permet una mica de joc. Prometo contestar-te'l dedican-t'hi un article, ho faré abans de Nadal després de penjar la felicitació corresponent. Ara si m'ho permets et farè la confidència de l'últim cafè, ja que ets dels pocs que segueixen aquesta temàtica pel món virtual d'internet, o Blocòsfera Torrenca com l'anomena l'amic Jordi Salvat. Estem prenent cafè, és molt bó, aràbic. No se'n pot abusar, excita. l'ambient és relaxat, és a dir no tenim pressa. La trobada tot i no ser casual és amistosa. No som amics però som coneguts. No havíem coincidit mai abans tret d'alguna salutació políticament correcte al sortir d'alguna reunió. Una quan vàrem coincidir en l'organització de l'última manifestació per aturar Muntanyans II. Una altra al sortir d'una Comissió de Treball del Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra. Desconec les informacions que pugui tenir ell de mi, però en un passat vàrem coincidir en la defensa de la mateixa bandera política. A l'època en que el meu company de partit l'Enric Bonán era regidor d'urbanisme de l'aleshores Vila de Torredembarra, llegíem junts amb fruïció les publicacions del Centre d'Estudis d'Urbanisme Municipal i Polítiques Territorials, del que en Jordi Solé en va ser un dels directors. Feta aquesta petita posada en escèna vaig al tou de la nostra conversa de cafè. A la meva època d'estudiant vàrem tocar el tema de la Teoria dels Conjunts, i a fè de Déu, que m'ha estat útil en nombrosos atzucacs fins avui. Pel tema que ens ocupa pot ésser-nos de certa utilitat. M'explicaré. Fins avui, i pel que fa a l'actual legislatura municipal el conjunt de partits de l'oposició s'ha anat comportant d'una forma divergent. És a dir, que tot i pertànyer tots a conjunt oposició, no hem coincidit gaires vegades. La raó és molt senzilla, hem prioritzat els factors divergents mutus. La tesi fonamental de la proposició del cafè és simplement demostrar la nostra pertinència al conjunt oposició, en tant que conjunt més gran que el conjunt anomenat govern. L'intent d'aproximació a la definició de conjunt oposició és només de divulgació científica, per això et demanaria una mica de paciència i atenció. Mira per a formar part del conjunt oposició no és necessària la voluntat de convergència dels seus component, de fet fins ara l'actitut dels membres de la oposició s'ha caracteritzat pel contrari és a dir una certa divergència en la seva interelació. Si inferim que el conjunt oposició és majoritàri, aquesta majoria podria reorientar l'acció de la minoria, és a dir del govern. Per a fer-ho caldria en primer lloc una estratègia de convergència en direcció a la priorització de la pertinença al conjunt oposició. Un exemple, en l'últim plenari municipal l'Alternativa ha donat suport a un dels temes sobre l'establiment del nou Teatre, en la mateixa votació l'Agrupació ha votat abstenció i CiU ha votat en contra, és a dir pura divergència. Primer caldria trobar aquells element que ens portessin a un model de mínim comú denominador. Posem per cas l'aprovació dels pressupostos municipals. L'portunitat seria propera i pot ser molt clara i pedagògica. Podriem caure en el parany d'acabar votant a favor del govern, o simplement abstenir-nos. Això ens allunyaria d'afirmar-nos com a oposició, la nostro posició seria secant. Al conjunt de decisions minimes comuns denominadores de l'oposició les anomenarem acció d'oposició. Simplement votant no als pressupostos ens ratifiquem com a oposició, i ens portaria a una situació de tangència. Quan tinguessimm una certa competència en aquest camp de l'acció d'oposició, podriem parlar de una pertinença convergent al conjunt d'oposició, i divergent del govern. Aquest és el que anomenariem primer pas. El segon pas una vegada suficientment i contrastada l'acció d'oposició, en haver practicat la política convergent en temàtiques de mínim comú denominador, seria el moment de prendre iniciatives legislatives que coincidíssin amb aquest principi del mínim comú denominador. Només en el cas de superar amb èxit reiterat el primer pas, i amb l'experiència d'haver donat el segon pas diverses vegades, estariem en disposició de fer allò que avui és una utopia: seure per parlar i modificar les relacions de conjunts. Aquí és començaria el tercer pas. El tercer pas pot destruir el conjunt oposició per convertir-lo en conjunt govern, i el conjunt govern podria reanomenar-se conjunt oposició, una jugada que en escacs anomenem enroc. Una nova oposició diferent, probablement en minoria... Quan es fa el tercer pas, s'ha de fer amb voluntat de duració, que els acords que és prenguin serveixin fins i tot per a més d'una legislatura municipal altrament no es podrien abordar ni plans de mandat estables, ni tindriem capacitat d'elaborar programes d'actuació municipal de forma conjunta. Avui el conjunt anomenat oposició, encara està verd per a fer el tercer pas. Però personalment no hi veig problema per començar a donar els primers passos. En la legislatura passada el partit de l'amic Jordi va optar el 2003 per donar el tercer pas sense fer ni el primer ni el segon pas amb els qui van ser aleshores socis. Nosaltres vàrem optar pel tercer pas el 2005, també sense fer els primers passos junts i com s'ha vist amb nefastes conseqüències per nosaltres. L'amic Masagué ara proposa entrar en el tercer pas. No auguro cap èxit amb aquest mètode, però almenys és un mètode per donar passos cada cop més importants. Nosaltres ara estem pel primer pas.
En definitiva, prenen un cafè, és on podem veure si els tertulians cumpleixen les quatre regles per a ser uns bons comunicadors, i per tant fer una bona tertulia.:
ResponElimina- Està preparat? Coneix be els temes dels que parla?
- Està còmode? Se'l nota còmode en el debat o incomode?
- Està compromès? Creu en allò que parla i ho defenserá o ho diu amb desgana?
- És interessant? Ho explica de manera que interessi el que diu?
Uuuuui. quines presses, quina impaciència, a veure:
ResponElimina- Està preparat? Coneix be els temes dels que parla?
Dues preguntes en una, respostes: Qui esta preparat avui dia? i Estem definint de què parlar.
- Està còmode? Se'l nota còmode en el debat o incomode?
Dues més, respostes: Còmode en la situació, si. I en el debat també.
- Està compromès? Creu en allò que parla i ho defenserá o ho diu amb desgana?
Aqui tres preguntes, respostes: Amb què, o amb quí?. Parlar d'alguna cosa normalment és defensar-la, no?. Si he de parlar amb desgana, o parlo amb algú que ho fa, normalment desisteixo de parlar ja que no pot portar a res bó.
- És interessant? Ho explica de manera que interessi el que diu?
Dues més, respostes: Crec que pot ser del màxim interés, o almenys així ho penso per l'expectativa que se'ns obre. La exposició pedagògica que estem emprant en aquests moments així m'ho fa pensar.
Probablement aquest mateix vespre donaré una mica més de llum a tot aquest tema. M'agraden els llums i els taquígrafs, tant com les mans netes.
Tots , café per a tots menys per al PSC - el PSOE que porte el nostre poble com els crancs.
ResponEliminaPeròal Sr. Jiménez, ara se l'ha vist el plumero, no es el alcalde que la Torre necessita, va en contra per interessos purament partidistes, i això no pot ser. Ha de canvir alguna cosa, i espero que ERC i GIT es donen compte de l'error que estan fent, o si no, ho pagaran car.
Siscu, i demés,cafeters,mentres tant, os espereu,als altres per el café,ja que veig que no ja pressa, jo os sugeriria per fer temps, uns entrans per fer boca,si os sembla be ,jo començaria per unes figues i foie regades amb reducció de garnatxa la temporada de figues comença quan s’acaba l’estiu, aquest fruit dolç delícia pels paladars dolços, no només és un postre, la seva textura i el seu gust permet combinar-lo en molts plats.
ResponEliminaCom diria l’endevinalla en qué s´ assemblen una figa i un capellà de la teologia de l’alliberament? ,Que els dos són negres per fora i vermells per dins.Es un plat per començar un bon menjar, una petita i gustosa delícia per fer-nos sorgir aquella part dolça que tothom portem dins, alguns més endins que d’altres.
De primer podeu començar per Mongetes de santa pau amb rovellons i canssalada, un plat amb majúscules pot ser aquest, la combinació de les mongetes, els rovellons acompanyats de la cansalada viada. I també podeu probar un poc de arròs a banda amb llagosta o llamàntol.Aquest arròs és una fusió de la cuina dels arrossos dels Països Catalans, l’arròs a banda tradicionalment ,també anomenat, però bastant en desús, per la costa brava com arròs rossejat. L’arròs sigui a la paella o a la cassola és una de les columnes vertebrals de la cuina catalana, les variants tantes com les que la imaginació pugui crear, la cuina elaborar i a taula poder menjar i disfrutar, l’arròs és un exemple de creació des de la tradició i sobretot és un plat per compartir.
I acabant amb gambes reposant en un llit de tomata, La senzillesa del plat et fa afirmar que l’art de la cuina també i sobretot és saber combinar els productes més naturals de la manera més simple possible, tot sumant sabors sense perdre els originals.
Dels punts més alts de l’Empordà, neix el nou vi Cadac -del celler Martín Faixo-, als cims del Cap de Creus, unes vinyes en un lloc privilegiat, neixen tocant el cel tot mirant el mar , arrelades en un terra feresta i esquerpa que fan irrepetible el seu paisatge i són pentinades i esmolades per la tramuntana en estat pur.
Des d’aquest paradís de l’Empordà, tot mirant la vila de Cadaqués neix i creix un raïm, que crearà un vi amb un cor profund d’història: de la terra, el mar i la tramuntana. Deixeu reposar el vi en el vostre paladar, notareu un gust irrepetible, amb un sensació de raïms arrelats a la terra i a la mediterrània.
Per a les postres uns simples, bunyols de xocolata –que t’exploten al paladar,Jo, els acompaynaria amb grappa,dins del món de les grappes a mi la que més m’agrada és la Nardini riserva, de grappes malgrat que la típica i tòpica sigui l’anomenada blanca, en podeu trobar de tots els tipus i sabors, mínim com varietat de raïms tenim. La grappa com també el bon orujo, són de les begudes perfectes per acabar un bon àpat, aquell xupito que sempre ve de gust.
Evidenment,com tot va comensar tans sols,per pendre café,de moment dos que son sis,tot segit ,un que es de un,i
s´ afegirán problablement i segurament dos que son de un;això pot ser segurament, el començament de projectes, noves i entranyables amistats,amb finalitat que el café,sigui calent,aromàtic,fresc i molt espumós.
Teniu molt, en compte,que no es refredi,el café,seria una gran llastima,es un bon moment per anar,reservan taula,i gaudir-ne.
Esperem que els debats de sobretaula siguin potents i les resolucions més, la millor manera d’avançar és treballar des del coneixement de la realitat del que pateix les dificultats i les injustícies, sumant de moment ,nou comensals i tenin en conte per si acás a tothom sense exclusions segur que arribareu molt més lluny.
Que ho aprofiteu,es una molt bona opurtunitat, no la perdeu¡¡.
Una abraçada ben forta per tots i totes i que gaudiu dels cafés.
CAFE, CAFE....OH, DROGA BARATA Y DIVINA.
ResponEliminaTafaner, aquests dies no he pogut estar pel bloc, tot I que he estat prenent cafès, no ho nego. Però com pots veure sempre la realitat supera la ficció. He vist que En Masagué vol plantejar batalla a tres anys de les municipals. No sé, potser sap el què es fà, però jo no ho veig gens clar. Amb el comentari que has posat sobre tema gastronòmic he vist alguna cosa que també permet una mica de joc. Prometo contestar-te'l dedican-t'hi un article, ho faré abans de Nadal després de penjar la felicitació corresponent.
ResponEliminaAra si m'ho permets et farè la confidència de l'últim cafè, ja que ets dels pocs que segueixen aquesta temàtica pel món virtual d'internet, o Blocòsfera Torrenca com l'anomena l'amic Jordi Salvat.
Estem prenent cafè, és molt bó, aràbic. No se'n pot abusar, excita. l'ambient és relaxat, és a dir no tenim pressa. La trobada tot i no ser casual és amistosa. No som amics però som coneguts. No havíem coincidit mai abans tret d'alguna salutació políticament correcte al sortir d'alguna reunió. Una quan vàrem coincidir en l'organització de l'última manifestació per aturar Muntanyans II. Una altra al sortir d'una Comissió de Treball del Consell Municipal de Sostenibilitat de Torredembarra. Desconec les informacions que pugui tenir ell de mi, però en un passat vàrem coincidir en la defensa de la mateixa bandera política. A l'època en que el meu company de partit l'Enric Bonán era regidor d'urbanisme de l'aleshores Vila de Torredembarra, llegíem junts amb fruïció les publicacions del Centre d'Estudis d'Urbanisme Municipal i Polítiques Territorials, del que en Jordi Solé en va ser un dels directors.
Feta aquesta petita posada en escèna vaig al tou de la nostra conversa de cafè. A la meva època d'estudiant vàrem tocar el tema de la Teoria dels Conjunts, i a fè de Déu, que m'ha estat útil en nombrosos atzucacs fins avui. Pel tema que ens ocupa pot ésser-nos de certa utilitat. M'explicaré. Fins avui, i pel que fa a l'actual legislatura municipal el conjunt de partits de l'oposició s'ha anat comportant d'una forma divergent. És a dir, que tot i pertànyer tots a conjunt oposició, no hem coincidit gaires vegades. La raó és molt senzilla, hem prioritzat els factors divergents mutus. La tesi fonamental de la proposició del cafè és simplement demostrar la nostra pertinència al conjunt oposició, en tant que conjunt més gran que el conjunt anomenat govern. L'intent d'aproximació a la definició de conjunt oposició és només de divulgació científica, per això et demanaria una mica de paciència i atenció.
Mira per a formar part del conjunt oposició no és necessària la voluntat de convergència dels seus component, de fet fins ara l'actitut dels membres de la oposició s'ha caracteritzat pel contrari és a dir una certa divergència en la seva interelació.
Si inferim que el conjunt oposició és majoritàri, aquesta majoria podria reorientar l'acció de la minoria, és a dir del govern. Per a fer-ho caldria en primer lloc una estratègia de convergència en direcció a la priorització de la pertinença al conjunt oposició. Un exemple, en l'últim plenari municipal l'Alternativa ha donat suport a un dels temes sobre l'establiment del nou Teatre, en la mateixa votació l'Agrupació ha votat abstenció i CiU ha votat en contra, és a dir pura divergència. Primer caldria trobar aquells element que ens portessin a un model de mínim comú denominador. Posem per cas l'aprovació dels pressupostos municipals. L'portunitat seria propera i pot ser molt clara i pedagògica. Podriem caure en el parany d'acabar votant a favor del govern, o simplement abstenir-nos. Això ens allunyaria d'afirmar-nos com a oposició, la nostro posició seria secant. Al conjunt de decisions minimes comuns denominadores de l'oposició les anomenarem acció d'oposició. Simplement votant no als pressupostos ens ratifiquem com a oposició, i ens portaria a una situació de tangència. Quan tinguessimm una certa competència en aquest camp de l'acció d'oposició, podriem parlar de una pertinença convergent al conjunt d'oposició, i divergent del govern. Aquest és el que anomenariem primer pas. El segon pas una vegada suficientment i contrastada l'acció d'oposició, en haver practicat la política convergent en temàtiques de mínim comú denominador, seria el moment de prendre iniciatives legislatives que coincidíssin amb aquest principi del mínim comú denominador.
Només en el cas de superar amb èxit reiterat el primer pas, i amb l'experiència d'haver donat el segon pas diverses vegades, estariem en disposició de fer allò que avui és una utopia: seure per parlar i modificar les relacions de conjunts. Aquí és començaria el tercer pas. El tercer pas pot destruir el conjunt oposició per convertir-lo en conjunt govern, i el conjunt govern podria reanomenar-se conjunt oposició, una jugada que en escacs anomenem enroc. Una nova oposició diferent, probablement en minoria... Quan es fa el tercer pas, s'ha de fer amb voluntat de duració, que els acords que és prenguin serveixin fins i tot per a més d'una legislatura municipal altrament no es podrien abordar ni plans de mandat estables, ni tindriem capacitat d'elaborar programes d'actuació municipal de forma conjunta. Avui el conjunt anomenat oposició, encara està verd per a fer el tercer pas. Però personalment no hi veig problema per començar a donar els primers passos.
En la legislatura passada el partit de l'amic Jordi va optar el 2003 per donar el tercer pas sense fer ni el primer ni el segon pas amb els qui van ser aleshores socis. Nosaltres vàrem optar pel tercer pas el 2005, també sense fer els primers passos junts i com s'ha vist amb nefastes conseqüències per nosaltres. L'amic Masagué ara proposa entrar en el tercer pas. No auguro cap èxit amb aquest mètode, però almenys és un mètode per donar passos cada cop més importants. Nosaltres ara estem pel primer pas.