El fum de cada casa és com una encantada columna, el sol somriu i no gosa esclatar; al cel s'hi empereseix dolcíssima ramada i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.
Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arbossar, el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada; als morres de la mula i el bou lluu la rosada, i el bell encens que en brolla mig no se'n vol anar.
Un àngel posa avui, invisible en son vel, una mica de gust d'infantesa i de cel al mató de la plata i la mel de la gerra.
Els núvols passen baixos, amb endemigs de blau; de sota els arbres puja, brandant, boira suau: es mesclen els alens del cel i de la terra. Josep Carner, El cor quiet.
Bon Nadal i bones festes,i que els teus, desitjos es facin realitat.
Us vull desitjar als qui em llegiu, amics i coneguts, d'aquí i d'allà, per tant, un grup força divers, que passeu aquestes dates amb aquells qui us estimeu, que gaudiu dels llargs àpats, que els Reis us portin forces coses (pressuposo que heu estat molt bons minyons, eh?) i que el 2008, hores d'ara una caixa de sorpreses, us depari tot allò que us dibuixi un somriure perenne, ja siguin nous projectes, nous amors, somnis acomplerts, nous reptes, canvis... I com que "no es fa el Pa sense el Llevat", a la carta als Reis demano que ens portin l'empenta per assolir els nostres somnis. Una abraçada a tots/es US DESITJO UNES BONES FESTES !
Hola a todos y desearos felices fiestas. AYER NOCHE,NO PUDE ASISTIR A LA PRESENTACION DEL LIBRO DE L,ASSUMPTA(HACE TIEMPO, QUE ESTOY DE VIAJE), PERO UN AMIGO, ME HA CONTADO QUE ESTUVO MUY BIEN; EN LA LINIA DE LA HISTORIADORA. GRACIAS A TODOS LOS QUE MANTENEIS VIVA LA MEMORIA. NO HAY DOS , SIN TRES... REPUBLICA OTRA VEZ.
La història de “la mina d’en Negrín”, les vicissituds del tresor dels quadres del Museu del Prado, l’or de la República, la retirada republicana del febrer del 39. El rigor dels arxius i la força dels testimonis orals. Si tot el llibre t’atrapa, em quedo amb un fragment del epíleg del llibre: “Abans de sortir a l’exterior, la meva darrera mirada va ser per aquella cambra, plena de silenci, però també de veus del passat que semblaven ressonar en aquelles parets. A poc a poc vaig anar sortint. Davant tenia la llum lluent de la sortida, i a la meva esquena la foscor d’una mina, on els seus protagonistes semblava que em volguessin retenir dins aquell túnel del temps. Ara ja coneixia la seva història, la del tinent Blasi, la del carrabiner Serafí T.H., la d’en Juan Negrín. El talc no trigaria gaire a engolir de nou aquell espai i a esborrar les petges de tots aquells que guardaren el darrer secret de la República: l’amagatall del seu tresor.”
Des d'aquest blog, aprofito per a felicitar-vos les festes i desitjar-vos un feliç i positiu any nou
ResponEliminaEl fum de cada casa és com una encantada
ResponEliminacolumna, el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s'hi empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.
Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arbossar,
el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada,
i el bell encens que en brolla mig no se'n vol anar.
Un àngel posa avui, invisible en son vel,
una mica de gust d'infantesa i de cel
al mató de la plata i la mel de la gerra.
Els núvols passen baixos, amb endemigs de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.
Josep Carner, El cor quiet.
Bon Nadal i bones festes,i que els teus, desitjos es facin realitat.
Us vull desitjar als qui em llegiu, amics i coneguts, d'aquí i d'allà, per tant, un grup força divers, que passeu aquestes dates amb aquells qui us estimeu, que gaudiu dels llargs àpats, que els Reis us portin forces coses (pressuposo que heu estat molt bons minyons, eh?) i que el 2008, hores d'ara una caixa de sorpreses, us depari tot allò que us dibuixi un somriure perenne, ja siguin nous projectes, nous amors, somnis acomplerts, nous reptes, canvis... I com que "no es fa el Pa sense el Llevat", a la carta als Reis demano que ens portin l'empenta per assolir els nostres somnis.
ResponEliminaUna abraçada a tots/es
US DESITJO UNES BONES FESTES !
Hola a todos y desearos felices fiestas.
ResponEliminaAYER NOCHE,NO PUDE ASISTIR A LA PRESENTACION DEL LIBRO DE L,ASSUMPTA(HACE TIEMPO, QUE ESTOY DE VIAJE), PERO UN AMIGO, ME HA CONTADO QUE ESTUVO MUY BIEN; EN LA LINIA DE LA HISTORIADORA.
GRACIAS A TODOS LOS QUE MANTENEIS VIVA LA MEMORIA.
NO HAY DOS , SIN TRES... REPUBLICA OTRA VEZ.
La història de “la mina d’en Negrín”, les vicissituds del tresor dels quadres del Museu del Prado, l’or de la República, la retirada republicana del febrer del 39. El rigor dels arxius i la força dels testimonis orals.
ResponEliminaSi tot el llibre t’atrapa, em quedo amb un fragment del epíleg del llibre:
“Abans de sortir a l’exterior, la meva darrera mirada va ser per aquella cambra, plena de silenci, però també de veus del passat que semblaven ressonar en aquelles parets.
A poc a poc vaig anar sortint. Davant tenia la llum lluent de la sortida, i a la meva esquena la foscor d’una mina, on els seus protagonistes semblava que em volguessin retenir dins aquell túnel del temps. Ara ja coneixia la seva història, la del tinent Blasi, la del carrabiner Serafí T.H., la d’en Juan Negrín.
El talc no trigaria gaire a engolir de nou aquell espai i a esborrar les petges de tots aquells que guardaren el darrer secret de la República: l’amagatall del seu tresor.”