divendres, 30 de novembre del 2007

Dissabte 1 de desembre, tots a la manifestació per el Dret de Decidir


Alegria

A mesura que s'acosta la manifestació de demà, creix la sensació que serà important. La senyora ministra de tots coneguda ens ajuda fent declaracions xulesques. En Rodríguez Zapatero ens ajuda repescant en Bono i demostrant que a cal PSOE l'espanyolisme no és cosa d'uns quants. El president de la Generalitat ens ajuda dient que la culpa de tot és de Convergència i Unió. El BBVA ens ajuda fent informes que diuen que això del dèficit fiscal és una veritat vertadera i que tant li fa que manin els sociates o els peperos, que ens esquilen sempre. En Joel Joan i en Pep Riera i en Julià de Jòdar i fins i tot una senyoreta que diu que és actriu ens ajuden i ens convoquen. Fa la impressió que aquest cop la cosa serà sonada i que els inevitables components partidistes acabaran quedant en un segon pla. I fa la impressió que hi serem una mica tots. Tots els que tenim com a prioritat el país i que podem anar a les manifestacions sense haver de consultar amb Madrid a veure si ens ho autoritzen. Tot plegat és motiu d'alegria.

Tristesa

Hi serem gairebé tots, però hi haurà una absència especialment dolorosa: la dels sindicats. A Catalunya, els sindicats majoritaris, i molt especialment Comissions Obreres, han jugat un paper clau en la defensa del país. A hores d'ara tot ha canviat i el seu paper social és molt menor que en el passat, però segueixen sent organitzacions importants i hauria estat molt bonic trobar-los demà omplint els carrers de Barcelona amb les seves senyeres i les seves reivindicacions. ¿Algú pot dubtar que els principals afectats pel caos de Rodalies i la manca d'inversions són els treballadors catalans? ¿Algú pot dubtar que si els dos sindicats majoritaris no s'han afegit a la manifestació de demà és per motius estrictament polítics?

Sinceritat

A més de Comissions Obreres i la UGT a la manifestació de demà hi trobaré a faltar molts amics socialistes, gent que sempre ha cregut en el país. Els motius de la seva absència són evidents però ahir el conseller Nadal els va exposar de forma crua en reconèixer que si a Madrid manés el PP i la situació fos la mateixa, ell aniria a la manifestació. El trobarem a faltar, però li agraïm la sinceritat.

Engrunes, de Joan Oliver

Article publicat al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 30 de novembre del 2007

CiU presenta esmenes a la moció sobre Muntanyans II del tripartit




Els diputats de CiU al Parlament de Catalunya, Carles Pellicer i Carles Sala, han presentat dues esmenes a la proposta de resolució sobre Muntanyans II presentada pel PSC, ERC i ICV a la comissió de Medi Ambient. La proposta de CiU, acordada amb el portaveu del partit a Torredembarra, Daniel Masagué, vol un estudi de la condició de zona humida dels terrenys i l'impuls de fórmules de compensació urbanística.

EL PUNT . Torredembarra.

Nota del Webmaster: L'espai de Muntanyans II és el senyalat en el mapa com a punt 17 "connector biològic".

dijous, 29 de novembre del 2007

La vil·la romana del Moro de Torredembarra que serà visitable el 2010, podria ser la vil·la més antiga de tot Catalunya.


La vil·la romana del Moro de Torredembarra serà visitable el 2010. S'hi podran veure restes de dues vil·les superposades, una del segle I aC i l'altra dels segles II i III. Les excavacions de la vil·la romana del Moro de Torredembarra es podran començar a visitar a partir del 2010. La voluntat de l'Ajuntament és condicionar els accessos al jaciment on hi ha les restes d'una vil·la dels segles II i III dC i una altra de més antiga que dataria del segle I aC i que es podria tractar de la vil·la més antiga de tot Catalunya. De moment, i gràcies a un conveni entre l'Ajuntament i la URV, s'estan duent a terme les excavacions que han d'acabar de concretar quin és el sentit que es vol donar al conjunt del jaciment per tal que els visitants puguin entendre l'estructura i funcionament de les dues vil·les que hi ha superposades.
Els estudiants del màster d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) hi posen els coneixements científics i la mà d'obra i l'Ajuntament de Torredembarra, una aportació de 12.000 euros anuals que fa possible que des del 2006 i fins al 2010 els estudiants del màster puguin posar a la pràctica els seus coneixements, a la vegada que ajuden a descobrir el patrimoni del municipi.
El regidor de Patrimoni, Gerard Ciuró, va explicar ahir que l'excavació servirà per conèixer exactament la magnitud i característiques de la vil·la. La voluntat del consistori és elaborar un projecte perquè les restes romanes siguin més intel·ligibles i que els visitants puguin comprendre fàcilment on estaven les diferents estances, així com que puguin observar les parts que s'han pogut recuperar de la vil·la anterior i que està construïda en un nivell inferior.
Josep Anton Remolà és el professor de la quinzena d'alumnes que participen en l'excavació de la vil·la romana. Remolà va explicar que la vil·la del segle I aC es va descobrir els anys setanta, quan una màquina estava intentant obrir un carrer just pel mig de la vil·la. Va ser llavors quan van començar a aparèixer restes romanes i es van aturar les obres. Si bé la màquina va malmetre part de la segona vil·la, també va permetre fer aflorar una gran part de l'edifici més antic i que, si no hagués estat així, segurament no s'hagués excavat tant extensament com s'ha pogut fer ara. Remolà va assegurar que no malmetran la segona vil·la per descobrir la construcció anterior, sinó que volen treballar paral·lelament i poder mostrar les diferències que hi ha entre les dues vil·les.
Un dels elements més destacats que s'han trobat en la primera vil·la són els peus d'unes columnes àtiques sense plint que devien formar part d'una façana monumental oberta a la via Augusta i al mar. Un dels trets que ajuda a datar l'antiguitat d'aquesta primera vil·la es troba en els banys: la seva construcció no disposava del sistema de doble paviment que posteriorment es va utilitzar, tal com es pot comprovar uns metres més enllà, en els banys de la segona vil·la. El doble paviment s'utilitzava com a sistema d'escalfament d'aquestes zones dedicades al bany, i abans d'utilitzar aquest sistema es feien servir els brasers.
Per tal que els futurs visitants puguin fer-se una idea clara de la planta de les vil·les romanes, des de l'Ajuntament es treballarà per construir una passarel·la elevada que ha de donar una vista superior de tot el conjunt del jaciment arqueològic. Remolà va apuntar que per facilitar-ne la comprensió, quan s'hagi acabat l'excavació que actualment s'està fent a la zona del jardí de la segona vil·la, es procedirà a enjardinar aquest espai amb la vegetació pròpia d'aquestes cases romanes.
També està previst fer la reconstrucció de les columnes que hi ha en un dels corredors laterals. Tot i que es desconeixen les dimensions de la vil·la més antiga, sí que se sap que la que es va construir al damunt feia 2.500 m², una mida mitjana per una vil·la del segles II i III dC.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Es crea una comissió per a la protecció de Muntanyans II, i suspenen tres mesos les obres.


El Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Ajuntament de Torredembarra acorden crear una comissió per a la protecció de Muntanyans II. La comissió estarà formada per Medi Ambient i Habitatge, Política Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Torredembarra amb tots els grups municipals.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar s’ha reunit avui amb l’alcalde de Torredembarra, Manuel Jimenez, acompanyat pels regidors dels diferents grups municipals per examinar l’actual situació de Muntanyans II. Després d’una primera anàlisi de l’actual situació, s’ha decidit crear una comissió on estaran representats els Departaments de Medi Ambient i Habitatge, Política Territorial i Obres Públiques i els diferents grups municipals del consistori de Torredembarra.

En aquest sentit, s’ha acordat que la primera trobada d’aquesta comissió es faci durant la primera quinzena de desembre a Torredembarra. L’objectiu serà analitzar l’actual situació urbanística i edificatoria del Pla Parcial, i la possibilitat d’incloure les zona verda previstes pel Pla Parcial dins del PEIN “Platja de Torredembarra i Creixell”, valorant-se també la possibilitat d’incrementar els sòls de protecció.

Es preten, doncs, fer un esforç institucional per protegir aquest espai tant per part de l’administració autonòmica com del propi ajuntament. Cal recordar que el Ministerio de Medio Ambiente també s’ha involucrat per garantir la protecció d’aquest espai dins la zona de domini públic marítim terrestre.

Per tal que la comissió pugui analitzar degudament la situació actual, es sol.licitarà al promotor del Pla Parcial que durant tres mesos paralitzi les obres d’urbanització que s’estan fent en aquests moments.

28 de novembre de 2007

Comunicació i Premsa
Departament de Medi Ambient i Habitatge

(Foto: Carles Rico)

Magdalena Alvarez, Patxi, y sus amigos los vascos.


1. Se encuentra Magdalena Alvarez a Patxi, que va rodando por la calle un enorme barril.
- ¿Ostias, Patxi,? ¿donde vas con ese barrilon?
- ¿Ahí va, Magdalena Alvarez,?pues donde voy a ir? Al doctor...
- Joder,?y por que vas con el barril ese?
- Es que me dijo que volviera con la orina al cabo de seis meses...
2. Un vasco que se encuentran en la calle a Magdalena Alvarez; le dice esta al vasco:
- Por que yo estoy muy orgullosa de ser vasca, pues!
- Tu vasca? Pero si naciste en Málaga!
- Los vascos nacemos donde nos sale de los huevos, pues!
3. Magdalena Alvarez entra en la farmacia del Patxi en Bilbao...
- Hola buenos días. Me da una aspirinita...
- Que leche aspirinita chavala. Aquí una aspirinota y te la llevas rodando pues...
- Joer... Bueno vale y me da también un jarabito...
- Pero que dices. En la farmacia del Patxi un jarabote en garrafa y al trago pues...
- Ostia...
- ¿Quieres algo mas...?
- NO !!! Los supositorios ya los comprare en Málaga !!!
4. Magdalena Alvarez se encuentran en la calle a un vasco; y le dice:
- Hola Patxi, ¿Cómo estas?
- Pues mal!
- Anda!!! y eso???
- Pues, porque el otro día me violaron!!
- Joder, y tu que hiciste?
- Pues nada, que iba a hacer, apreté el culo y me lo lleve a comisaría!!!
5. Magdalena Alvarez y un amigo suyo vasco:
- Oye Patxi, y como es que ya no vamos a bañarnos desnudos al rió a las 7:00 de la mañana?
- Es que, después me empalmo y me hago daño en la polla con las piedras del rio.
- Anda, ? y por que no nadas a espalda, pues?
- Y que hago con el puente de Deusto, pues?
6. ¿Cómo le llaman al "Metro" en Bilbao los amigos de Magdalena Alvarez?
Kilómetro.
7. Iba Patxi, de Bilbao, paseando por Madrid con Magdalena Alvarez, y cuando pasa por la Torre Picasso, hay un incendio enorme en el piso 42, los ascensores bloqueados, las escaleras también, y la gente en la azotea gritando:
- !Vamos a morir!
Patxi les grita:
- !EEHH! Venga tiraros que yo os cojo, pues!
Y los de arriba:
- Ese tío esta loco..?¿Cómo nos va a coger?
Y uno de ellos dice:
- Pues yo me tiro, me da igual morir quemado que estampado contra él suelo.
Le hace una seña a Patxi y se tira.
Patxi, por supuesto le coge y le deja en el suelo intacto. La gente lo ve y se empieza a tirar, y Patxi los va cogiendo. De pronto se tira un negro y Patxi se queda mirando y no lo coge. El negro se queda convertido en un sello de Correos contra la acera, y Patxi dice:
- ¡Oye, que digo... que si dejais de tirarme los quemados, pues que acabaremos antes, joder!
8. Un vasco a Magdalena Alvarez:
- Oiga me dijo que esta motosierra que he comprado cortaba cien árboles a la hora, la he probado, y como mucho corta cincuenta.
- Pues no se preocupe, que ahora la probamos...
- BRRRRRRRRROOOOOMMMMM... BROOOOOOMMM ...
- Ahí va, la hostia!!!...¿y ese ruido? pues...
9. ¿Sabéis cual es la mejor Universidad del mundo?, pregunta Magdalena Alvarez.
La de Deusto.
¿Sabéis por que?
Porque entran vascos y salen médicos, abogados, economistas...
9. Entra Patxi a una casa de deportes de Magdalena Alvarez a comprar una camiseta del Athletic.
El tío iba totalmente desnudo salvo que vestía un hermoso par de zapatillas.
Ella con mucha vergüenza le pregunta que quiere y Patxi le pide la camiseta del Athletic con el numero de Julen Guerrero.
Al momento de cobrarle, Magdalena Alvarez le dice que son 60 euros, y el en bolas, le da 30 euros.
Sorprendida la vendedora le pregunta por que le daba la mitad del dinero y Patxi le contesta:
- Pues como, si en la vidriera hay un cartel que dice: "En pelotas y en zapatillas: 50% de descuento"
10. Magdalena Alvarez a un vasco:
- Oye, Patxi, ¿tu crees en Dios?
- Anda, y ¿Quién es ese?
- Si, hombre, el de me cago en ...
11. Se encuentra Magdalena Alvarez a un amigo suyo por la calle y le dice:
- Te voy a contar un chiste de vascos.
- Eh, que yo soy de Bilbao!
- No importa, ya te lo cuento mas despacio.
12. Magdalena Alvarez esta destrozando la cosecha de un pequeño pueblo vasco, al final organizan una batida y la cazan.
- ¿Y que hacemos con ella, pues?
- ¡Le metemos un hierro candente por el culo hasta que muera!
- No, que se muere muy pronto.
- ¡Le cortamos con la maquina de picar!
- No, que eso se termina muy rápido!
- Ya esta, se lo damos al tío Iñaki que es al que más le ha fastidiado la cosecha, y como es mas bestia que nadie seguro que se le ocurre alguna barbaridad.
Al día siguiente
- Tío Iñaki, ¿Cómo mataste a Magdalena Alvarez? ¿Le metiste un hierro al rojo por el culo?
- No, que eso es muy rápido.
- ¿La maquina de picar?
- No, que es muy rápido.
- ¿Entonces que hiciste?
- Para que sufriera, la enterré viva.
13. Esto es Magdalena Alvarez que esta en un bar y entra el amigo suyo vasco y le dice Magdalena Alvarez al que entra:
- Hola chico, que... ¿te has comprado un 600?
- Si, pero hace poco, ¿y tu como lo sabes?
- Porque lo llevas de mochila.
- Hostia, otra vez el cinturón de seguridad!!
14. Se encuentran Magdalena Alvarez a un amigo vasco, que camina con las piernas abiertas... como escocido.
Magdalena Alvarez le pregunta:
- ¿Que té pasa?
- Vengo del medico y me ha dicho que tengo colesterol.
- ¿Y porque andas así?
- Porque me ha dicho que los huevos ¡ni tocarlos!
15. En la M.I.R. Magdalena Alvarez y astronauta vasco:
- Aquí vasco Uno a malagueña Dos...contesta Magdalena Alvarez!!
- ¿Aquí Magdalena Alvarez,?¿que pasa Patxi?
- ¿Mira a la tierra? ¿Ves Europa?
- Miro, y por que no decirlo, veo Europa.
- Fíjate... ¿ves España?
- Me fijo, veo España.
- ¿Ves el País Vasco, allí detrás de esas nubes?
- Si, lo veo.
- ¿Y ves el pueblo entre las montanas?
- Si, si, lo veo.
- ¿Y ves allí el frontón?
- Si, veo el frontón y la pared.
- ¿Y... a que esperas para sacar?
16. Magdalena Alvarez que sale junto a un vasco de un examen:
- Oye, ¿a ti que te da el segundo problema?
- ¿A mí? Infinito.
- ¿Solo?...
17.¿Sabéis por que el rollo de papel higiénico de los vascos tiene un metro mas que el del resto de los españoles? dice Magdalena Alvarez:
Para las instrucciones de uso.
18.Están tres bebes en la maternidad y empiezan a hablar.
- Yo debo de ser un niño, tengo los patucos azules.
- La bebe Magdalena Alvarez dice pues yo debo ser una niña, tengo los patucos rosas.
y dice él tercero:
- Entonces yo debo ser de Bilbao porque tengo unos huevos tan grandes que no me veo los patucos.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Aquest dissabte, tots a Barcelona!


Companys de l'ABG, ERC de Torredembarra ens ha ofert poder anar en el seu autobus el proper dissabte, a la manifestació pel Dret de Decidir. L'hora de sortida serà a les tres de la tarda davant de Correus, i és gratuït. L'oferiment també el fan extensiu a CIU. Qui vulgui anar amb aquest bus, ho pot comunicar a través d'aquest correu electrònic: alternativabg@hotmail.com

dilluns, 26 de novembre del 2007

"El mejor equipo del mundo"


Imagínate que trabajas con "el mejor equipo del mundo" en el departamento de urbanismo. Sólo imagínatelo, no te preocupes. Tu jefe, el concejal de urbanismo, te pide un proyecto, no sé por ejemplo el proyecto "Pez Espada". Hemos puesto los nombres en clave para no desbaratar los planes del gobierno. Vas tú y les presentas cinco versiones de ese proyecto. Ya sabes con pequeñas variaciones en previsión de diversos intereses, simplemente para no tener que rehacer todo el proyecto cada vez. És una técnica que ahorra tiempo, de ahí el nombre de exceléncia del equipo. En el juego puedes probar a "entregar" a tu jefe el susodicho proyecto "Pez Espada" y también el proyecto "Tenedor", el proyecto "Paella" y el proyecto "Flecha". Piensa que cada proyecto tiene un "peso" distinto y has de calcular el "ángulo" y la "fuerza" de cada proyecto. También has de tener en cuenta los "muros intermedios" que són de los vecinos, o no, peró que están ahí aunque no estában en planos anteriores. Éste es un juego para aprender a valorar mejor aquello que criticamos con cierta ligereza. Con el altavoz encendido apreciaras la sensibilidad de tu jefe al comentar el proyecto "recibido". Tómate el trabajo del departamento de urbanismo con más civismo.

L'Ajuntament de la Torre crearà una comissió política sobre Muntanyans II


L'Ajuntament de Torredembarra crearà una comissió política per tal de fer el seguiment del pla parcial Muntanyans II. Aquesta comissió, inclourà representants de tots els grups polítics que tenen regidors al consistori torrenc. La funció d'aquest nou òrgan serà fer el seguiment dels diferents tràmits que l'Ajuntament posi en marxa en relació amb aquest projecte.

Està previst que una delegació del consistori mantingui una reunió demà amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, per tractar del pla Muntanyans II. A la reunió hi estan convidats tots els partits polítics amb representació a l'Ajuntament.

diumenge, 25 de novembre del 2007

Regionals/Rodalies, primer les persones.


COMUNICAT DE PREMSA 24/XI/07

L’ABG proposarà al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra que es demani al Govern Central la gratuïtat del bitllet de tren

L’ABG proposarà al Ple de l’Ajuntament de Torredembarra que es demani al Govern Central la gratuïtat del bitllet de tren a tots els afectats usuaris dels Regionals de Renfe de les nostres contrades.

Aquesta petició està justificada i hauria de ser incorporada en les mateixes condicions, en el pla del Ministeri de Foment, de concedir la gratuïtat a tots els usuaris de rodalies, per compensar la interrupció de la línia pels problemes produïts per les obres de TGV.

Entenem que els perjudicis i les molèsties que pateixen els usuaris de les comarques de Tarragona per la interrupció de la línia d’enllaç de la Costa Daurada amb Barcelona son tant o més greus que les que pateixen els usuaris de rodalies de l’arreà de Barcelona i que es del tot inadmissible que és produeixi aquesta discriminació entre ciutadans per raons de territori.

Així mateix, instarem a l’Ajuntament de la Torre, per que reprovi l’actitud discriminatòria de l’administració central i en concret la de la Ministra Magdalena Alvarez , que considera un despropòsit la petició de igualtat de tracte entre els usuaris afectats dels diferents territoris.

D’altra banda, l’ABG s’adhereix a la manifestació de l’1 de desembre (http://www.decideixodecidir.cat/).

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/50-raons-per-anar-la-manifestaci-de-l1d.html

http://alternativatorredembarra.blogspot.com/

divendres, 23 de novembre del 2007

Mor Paco Candel, autor d'"Els Altres Catalans".


fragment d'una entrevista recent:

-La seva primera novel·la, “Hay una juventud que aguarda”, escrita a 1954, és la historia d’un noi que busca obrir-se pas com a escriptor. Com ha sigut aquest camí?
Bé, aquesta és la primera novel·la que em publiquen, però no la primera que escric. Veritablement, és molt autobiogràfica. Això és una característica de tota la meva obra. Com dèiem, la meva obsessió era ser pintor, entrar en el món de l’art, però això no era gens fàcil d'aconseguir. No sé encara com, però vaig començar a conèixer gent de Lletres, i em vaig posar a escriure.
-L’èxit editorial li arriba amb l’assaig “Els altres catalans”, al 1964. Un assaig en el que van col·laborar Jordi Pujol, amb documentació, i Joan Reventós, amb ajuda per a la financiació. Com va sorgir la possibilitat d’escriure aquest llibre?
Èxit, si l’entenem com que la critica, premsa i els diferents mitjans et fan cas, el vaig tenir molt aviat perquè la primera novel·la que vaig publicar va ser una espècie d’escàndol literari. Vaig cometre el gran error de no canviar els noms dels personatges, i vaig deixar els noms reals.
-Però “Els altres catalans” arriba com a un encàrrec de l’editorial, no?
Mig encàrrec. Veient l’èxit de la meva novel·la “Donde la ciudad cambia su nombre”, Edicions 62, que acabava de publicar “Nosaltres, els valencians” de Fuster, volien que jo escrigués “Nosaltres, els immigrants”. Em vaig negar. Vaig canviar el títol per “Els altres catalans”.

(Nosaltres els valencians és un assaig publicat per Joan Fuster l'any 1962. Com el mateix Fuster declara, el va realitzar perquè no sabia ben bé què eren els valencians. Mai no havia trobat una reflexió seriosa sobre la identitat del poble valencià i per este motiu ell mateix es va veure obligat a desxifrar-ho. El mestre suecà es va inspirar en Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives per a escriure eixe llibre. Era un "parèntesi" en la seua obra que per motius aliens a la seua voluntat s´havia vist obligat a realitzar.)

:::::

"Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa m'ha fet conèixer, d'alguna manera, totes les oscil·lacions d'un estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar absolutament de tot, he passat a ser propietari d'un pis i titular d'una llibreta en una Caixa d'Estalvis; en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç més que d'aconseguir la misèria de l'electrodomèstic".
La nova pobresa, Paco Candel.

La Persona:

Francisco Candel Tortajada va néixer el 31 de maig del 1925 a Casas Altas, Racó d'Ademús, al País Valencià, un poblet de muntanya, des d'on va emigrar quan era un nen de dos anys amb els seus pares. Va viure a les Cases Barates del grup Eduardo Aunós, que ja no existeixen i que inspirarien el seu gran llibre Donde la ciudad cambia su nombre.

Va estudiar a una escola del temps de la República de la qual sempre ha conservat molt bon record. Aquesta experiència l'ha reflectida en un dels seus llibres, Les meves escoles, com també ha fet amb les vivències de la guerra civil: els bombardeigs que surten a Han matado un hombre, han roto un paisaje, o la crema de les esglésies de Port i Can Tunis a Història d'una parròquia i Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986), que va ser l'inici d'una autobiografia.

Sempre diu que no és un escriptor en català, però que se sent molt català. No es un català de naixement, sinó de sentiments.

L’escriptor:

Ha escrit novel·les, contes i assaig, però també un bon grapat d'articles i reportatges publicats en diversos diaris i revistes, des que dibuixava la capçalera de la revista Ideal, del barri de Can Tunis, fins ara mateix, que escriu al diari Avui i també a La Marina, revista dels barris que envolten la Zona Franca, on viu de sempre l'escriptor.

Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola a la regió barcelonina de mitjans de segle XX, amb la qual s'identificà: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el senado (1979).

La fama li va arribar a Candel el 1957, amb la segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, que li va publicar aquell editor enyorat que va ser Josep Janés. L'escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, va ser un valor afegit, però el va dur a dissimular en el futur els noms fins i tot de barris i carrers. Port seria Castell i la SEAT, als nous llibres, esdevindria l'ANSA. Res de nou: va fer com Puig i Ferreter quan a la novel·la Servitud va dissimular La Vanguardia dels anys deu sota el nom de La Llanterna.

Entre la seva obra creativa cal destacar: Échate un pulso, Hemingway (1985), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987), Les meves escoles (1998), Petit món (1999), Els altres catalans del segle XXI (2000), El sant de la mare Margarida (2001).

El polític:

Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC i es va fer càrrec del departament de Cultura. Des d'aquest càrrec va veure com la seva tasca era boicotejada en un clima en el que es preveia el capgirament de la transició democràtica (Un Ayuntamiento llamado ellos, 1994).

Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta obra inspirà en bona part la línia del catalanisme majoritari iniciada per l'Assemblea del Principat (1971), que apostà per la integració dels nouvinguts.

Cronologia política

1977-79: Senador per l'Entesa dels Catalans, a proposta del PSC i PSUC. Va treure 1.280.928 vots. Ha explicat l'experiència a "Un charnego en el Senado".
1979: Regidor de Cultura (PSUC) a l'ajuntament de l'Hospitalet.
1985: Homenatge del PSUC a Candel en la festa de Treball.
2003: Candel dona suport públic a la candidatura municipal d'Esquerra Republicana.

Declaracions d'en Paco Candel al 65 Aniversari del PSUC (21 de juny de 2001)

"Jo no he militat mai en el PSUC, però he sigut un fan del PSUC. Crec que he complert com el més conspicu militant. Quan jo vaig publicar Els altres catalans vaig rebre una invitació de París invitant-me a donar una conferència sobre el tema. Jo sortia a l'estranger per primer cop, i em vaig trobar allà tota la gent del PSUC que estava a l'exili. Primer em vaig quedar una mica espantat, vaig pensar "on has anat a parar?" (Jo havia de tornar després a Espanya, etc.). Vaig conèixer personalment Gregori López Raimundo, Teresa Pàmies, Germinal Ros, Margarida Abril, el seu marit... en fi, quantitat de gent, tan bones persones, tan abnegades, tan entregades a una causa i a un ideal, quan jo tenia el clixé que ens havia donat el franquisme -encara que no me'l creia-, que deia com eren de dolents els comunistes."

Bibliografia:

Brisa del cerro. 1954. Novel·la presentada a concursos i editorials. Ningú no va voler publicar-la. Sembla que, finalment es va editar als 70.
Hay una juventud que aguarda. Janés, 1956. Novel·la. Diverses edicions a Plaza & Janés.
Donde la ciudad cambia su nombre. Janés, 1957. Novel·la que es va presentar al premi Ondas amb el seu primer títol, El Dado. Al 1991 és publicada íntegrament per Ediciones B. Més de 20 edicions, l'última per l'editorial La Busca al 2001.
Han matado a un hombre, han roto un paisaje. Janés, 1959. Novel·la. Plaza & Janés la publica íntegra al 1984. Ha tingut nombroses edicions, la més recent amb La Busca l'any 2001.
Échate un pulso, Hemingway. Marte, 1959. Novel·la. Edicions 62 va publicar-la en català l'any 1984.
Temperamentales. Destino, 1960. Novel·la.
Pueblo. Destino, 1961. Llibre-reportatge. Publicat al 1974 per Ediciones GP com a Los importantes: Pueblo.
Treinta mil pesetas por un hombre. Alfaguara, 1962. Recopilació de relats. Publicat posteriorment per Ediciones GP-Libros Reno.
Los importantes: Élite. Edicones GP-Libros Reno, 1962. Llibre reportatge.
Els altres catalans. Edicons 62, 1964. Assaig. Publicada en castellà per l'editorial Península l'any 1976. Nombroses edicions, l'última per Edicions 62 l'any 2002.
Sala de espera. Occitania, 1964. Obra de teatre.
Dios, la que se armó. Marte, 1964. Novel·la continuació de Donde la ciudad cambia su nombre.
Richard. Occitania, 1964. Novel·la i obra de teatre alguna part de la qual prové del text censurat a Échate un pulso, Hemingway.
El empleo. Marte, 1965. Novel·la curta, és una part del llibre Pueblo.
La carne en el asador. Nova Terra, 1966. Recopilació d'articles i conferències.
Parlem-ne. Bruguera, 1967
Viaje al rincón de Ademuz. Nova Terra, 1968 Llibre de viatges.
Los hombres de la mala uva. Ediciones GP-Libros Reno, 1968. Novel·la.
Ser obrero no es ninguna ganga. Ariel, 1968. Primer llibre sobre el moviment obrer escrit al franquisme. L'any 1976, Laia la publica íntegrament.
Fruit d'una necessitat. Bruguera, 1969. Novel·la.
L'altre català. Fascicle de "Dolça Catalunya". Editorial Mateu, 1969
A palo limpio. Primer volum de l'Obra Completa. 1969
Hoy empiezo a trabajar. Conte per a nens
Historia de una parroquia. Los avanguardistas en la guerra. Marte, 1971. Publicat posteriorment per Ediciones GP-Libros Reno.
Los que nunca opinan. Estela, 1971. Llibre-reportatge.
Inmigrantes y trabajadores. Planeta, 1972. Assaig
Apuntes para una sociología de barrio. Península, 1972. Assaig.
Encara més sobre els altres catalans. Curial Edicions Catalanes, 1973. Llibre reportatge.
El perro que nunca existió y el anciano padre que tampoco. Laia, 1973.
Diario para los que creen en la gente. Plaza & Janés, 1973
Carta a un empresario. Laia, 1974.
Crónicas de marginados. Laia, 1976.
Barrio. Marte, 1977. Assaig.
A cuestas con mis personajes. Laia, 1977.
Un charnego en el senado. Plaza & Janés, 1979. Llibre reportatge.
Esa infancia devastada. Emiliano escola, 1980. Recopilació d'articles.
Candel contra candel. 1981. Recopilació d'articles.
Hemos sido traicionados. Plaza & Janés. 1982. Llibre-reportatge.
Els altres catalans vint anys després. Edicions 62, 1985. Publicada en castellá per Plaza & Janés.
El juramento y otros relatos. Plaza & Janés, 1987. Recopilació de textos.
La nova pobresa. Edicions 62, 1988. Assaig. Publicat en castellà per Plaza & Janés.
Crònica sentimental, informal i incompleta (1936-1986). Llibres de L'Índex, 1992. Records.
Un ayuntamiento llamado ellos. Ediciones B. 1994.
Memòries d'un burgès i un proletari: de la República al 23-F (1931-1981). Columna, 1996. Escrit conjuntament amb E. Vila Casas
Les meves escoles. Columna, 1997. Records.
Petit món. Llibres del Segle, 1999.
El sant de la mare Margarida. Llibres del Segle, 2000.
Els altres catalans del segle XXI. Planeta, 2001. Assaig escrit conjuntament amb Josep Maria Cuenca Flores.
Patatas calientes. Ronsel, 2003. Relats.

Textes de la web de la Fundació Paco Candel

dimecres, 21 de novembre del 2007

Un moment àlgid (RES NO HA D'AIGUALIR L'ESCRIDASSADA POPULAR)


Ens trobem a les portes d'un moment àlgid. Després de tots els embulls d'aquests mesos, de totes les giragonses, de les mirades defraudades i desconcertades i, per fer servir les paraules del professor Requejo, de totes les 'autoindeterminacions', el catalanisme es troba en condicions de plantar cara amb un gest de fortalesa democràtica. És cabdal participar a la manifestació de l'1 de desembre perquè, per primer cop, a través de la protesta ciutadana, es podrà visualitzar que l'ofec dels serveis públics i de les infraestructures és conseqüència directa d'una situació de dependència política i econòmica, que la degradació social i de benestar que fustiga el poble de Catalunya és el resultat de tolerar la permanència en un Estat que ens va desacomplexadament en contra. Allò que a la classe política li costa tant de dir en veu alta ho podrà dir la ciutadania sense embuts. AMB L'ESFORÇ I LA VOLUNTAT DE TOTS, l'1-D es pot convertir en la primera expressió política massiva de l'independentisme. Una instantània de participació que tal vegada legitimi un nou ordre. Però de l'acció democràtica dels manifestants n'han de derivar altres conseqüències de gran importància: en els carrers de Barcelona es pot trobar el germen que permeti reconstruir la unitat del catalanisme, escenari indispensable per plantejar un pols a l'Estat. El projecte sobiranista només s'assolirà amb la unió del col·lectiu al voltant de l'objectiu comú, una protesta que impulsi aquest efecte aglutinador i catàrtic, que serà un èxit gràcies a la implicació dels partits, però que també contribuirà a corregir les disfuncions, el caïnisme, els personalismes, els càlculs a curt termini, que han devorat els agents del braç polític i que fins ara han estat els principals causants de la desorientació general. Els partits seran protagonistes d'un procés independentista (de fet, només s'iniciarà quan ells el propulsin) però un repte polític d'aquesta envergadura només es durà a terme amb la mobilització i el suport de la societat civil. L'1-D podria passar a la història com el primer assaig d'aquesta fusió entre el catalanisme polític i el catalanisme social amb un horitzó sobiranista.PRECISAMENT PEL QUE SIGNIFICA L'1-D, per la commoció que podria suposar per a una Espanya que ja estava massa acostumada a la nostra feblesa, una Espanya que no ha tingut cap escrúpol a confinar-nos a una crisi sense parangó en una economia desenvolupada de l'Europa occidental, l'acció i la pressió dels agents de l'unionisme serà molt poderosa per aigualir l'escridassada popular. ELS PROMOTORS DE LA PLATAFORMA PEL DRET de Decidir han d'estar preparats per resistir davant l'allau d'intents que hi haurà a fi de desvincular el desastre de les infraestructures del conflicte nacional. Un primer atac es basarà en el menysteniment, l'emmordassament propiciat per un sistema mediàtic i uns poders fàctics que encara s'alimenten d'esquemes mentals periclitats. Ja es va intentar amb la manifestació del 18 de febrer de 2006 i en gran mesura ho van aconseguir fos perquè un sector del catalanisme encara interpretava la proposta estatutària pactada amb Zapatero com un avenç, fos perquè el catalanisme que va participar en la reacció no va saber capitalitzar l'èxit de la convocatòria. En aquesta línia veurem les properes setmanes el bombardeig de notícies amb què ens inundarà la premsa d'univers espanyol sobre com millora la situació a Rodalies, com viatgen de franc els usuaris, com se suturen els esvorancs de Bellvitge, això, és clar, abans no torni a petar qualsevol altre equipament sigui en forma d'apagada, de col·lapse al Prat o d'accident amb morts, perquè anys de desinversió, de sabotatge i d'abandonament no s'arreglen en quatre dies. L'ALTRA ESTRATÈGIA DE L''UNIONISME', a mesura que es vagi confirmant el seguiment de la protesta, consistirà a afegir-se a l'acte de l'1-D per tal d'esmorteir el dret de decidir. Seria dramàtic que les estelades convisquessin amb les pancartes del PP, i també ho seria que aquests sindicats majoritaris com UGT i CCOO (apòstols de les ambicions nacionals aigualides), que, per cert, no han piulat en tota la crisi ni tan sols per defensar els 14 treballadors que han perdut la vida a les obres del tren d'alta velocitat, ara s'afegissin a la riuada de gent per sortir un dia a la fotografia sense cap pretensió que la reivindicació social desemboqui en un enfrontament amb els agents polítics i econòmics estatals. FINALMENT, SI L'1-D HA DE SIMBOLITZAR l'inici del nou cicle, no es podrà resumir amb un acte de força que prepari la renovació del pacte amb Espanya. A diferència dels diversos capítols que han nodrit la nostra història durant el segle XIX i el segle XX, els catalans ja no té sentit que aspirem a la modernització d'Espanya i que aquest objectiu comú s'aconsegueixi sobre la base de la nostra tenaç col·laboració. No es tracta de tocar fons perquè ens facin una mica de cas i tornar a estendre la mà. Al segle XXI, el catalanisme ha d'enterrar qualsevol expectativa per transformar una Espanya moderna i ufanosa. No tenim cap força per canviar Espanya però, amb l'alenada democràtica d'una ciutadania unida, potser tenim prou força per provocar el seu desmembrament.

Hèctor López Bofill
Professor de dret de la Universitat Pompeu Fabra
Publicat a l'AVUI el 19/11/07

Boicot judicial al català


La vista del judici a l'Audiència Nacional contra dos joves independentistes per la crema de fotos del Rei va ser una nova demostració del boicot que se sol practicar des de diversos àmbits de l'administració judicial espanyola contra la llengua catalana. En aquest cas, el jutge José María Vázquez Honrubia es va negar inicialment a què els acusats exercissin el seu dret a expressar-se en català -una de les llengües cooficials de l'Estat-, malgrat que el fiscal es va mostrar a favor de solucionar el problema perquè es permetés.

No tenen cap mena de sentit els pretextos del jutge -va dir que no havia traductor-, atès que el to amb què va manifestar la seva negativa indicava molt clarament la seva predisposició contrària a permetre als acusats l'exercici del seu dret. Al final, i de molt mala manera, el jutge va acceptar les declaracions en català. Però el problema no se centra en aquest jutge. El problema és que en determinats àmbits del poder de l'Estat, en aquest cas del poder judicial, segueix enquistat un anticatalanisme primari que es manifesta en comportaments intolerables, com el d'aquest jutge.

Però, a més, sorprèn la reiteració amb què es produeixen aquest tipus de comportaments, sense que les autoritats de l'Estat actuïn perquè es respecti la legalitat vigent en un assumpte com aquest, la Generalitat no pot fer-hi res, atès que és l'administració central la que ha de complir i fer complir les lleis. Però aquestes autoritats estatals diuen una cosa i en fan una altra. Vénen a Barcelona i s'omplen la boca de garanties, de promeses i de compromisos, i després, a Madrid o en altres punts de l'Estat, fan exactament el contrari.

El president del Govern, Rodríguez Zapatero, és un exemple clar d'aquestes lamentables actituds. A Barcelona diu que assumeix les responsabilitats pel caos de les infraestructures ferroviàries, prometent solucionar el problema, i després, a Màlaga, participa en un míting en què es 'ven' anticatalanisme per a guanyar vots a Andalusia. Com és lògic, si el president del Govern es comporta d'aquesta forma, per què no ha de prohibir un jutge de l'Audiència Nacional que es parli en català durant un judici? Els problemes del català en l'administració de justícia són un simple reflex dels problemes del català en l'administració en general. Un dels acusats durant el judici d'ahir a l'Audiència Nacional va definir perfectament la situació, després de realitzar-se la vista: "Avui s'ha demostrat el menyspreu de l'Estat espanyol i la justícia espanyola contra el poble català".

Editorial E-noticies (http://www.e-noticies.com/)
(aquest text no admet comentaris. Si en voleu fer heu d'anar al web d'E-noticies)

El sobiranisme profilàctic de Mas du CiU del 18F a l'1D


A la Casa Gran del Catalanisme, les ambigüitats són calculadíssimes. Segurament menys càlcul i més valentia haurien satisfet bona part dels més de 2.000 assistents a l'acte d'aquest dimarts, en què Artur Mas ha fet equilibris difícils, no prou satisfactoris per a tothom però amb el mèrit d'intentar treure CiU de l'actual aïllament parlamentari i d'una oposició que no engresca prou ni esdevé, encara, alternativa fiable de govern.

Mas té la virtut de recuperar un protagonisme perdut en temps de desànim, desafecció col·lectiva i abstencionisme galopant. Mals temps per al catalanisme, almenys en els esquemes tradicionals de les últimes dècades. En el seu intent de bastir una versió 2.0 del catalanisme, en aquesta Catalunya de la globalització, complicada per la pluralitat i la diversitat, el líder de CiU s'ha proposat recuperar la centralitat catalanista, allò que s'anomena pal de paller. El llarg discurs de Mas, massa reflexiu, de conferència esperada i pensada, pretén passar pàgina al nacionalisme moderat d'una CiU que històricament s'havia proposat regenerar i modernitzar Espanya, més amb una pedagogia simpàtica que no pas d'una reivindicació frontal.

Mas vol passar pàgina, perquè Espanya ja va sola, i no necessita d'una Catalunya que prou feina té amb el seu dia a dia i el seu futur com per voler millorar el conjunt de l'Estat. La generació que Artur Mas representa ara per a CiU no és la de Jordi Pujol i pretén allunyar-se del peix al cove. Però tampoc no és la generació que farà el Montblanc, vaja. Mas, en el càlcul de la refundació del catalanisme, té l'encert de tendir ponts amb Esquerra, per exemple. Sense dir-ho, Mas assumeix una via sobiranista que regenera la CiU heretada de Pujol i fa complicada la convivència amb el soci Josep Antoni Duran Lleida. No s'ha atrevit a parlar de sobiranisme ni d'independentisme, Déu nos en guard. "Sobiranies compartides", ha dit. "Superar la situació de dependència d'Espanya", ha afegit. La versió 2.0 de l'autogovern a què aspira Mas és la de l'exercici del "dret a decidir" en allò que sigui possible i aplegui consensos interns: dret a decidir les pròpies infraestructures públiques, dret a decidir un concert econòmic.

El sobiranisme de Mas, doncs, és profilàctic. Lluny dels Ciurana, Campuzano, Vives, Puigdemont [La voluntat dels catalans en el centre de l'escenari], Batalla... i un llarg etcètera. La generació de Mas no és la d'aquests sobiranistes desacomplexats de CiU, que en té i de ben preparats. Així les coses, amb el "dret a decidir" ens quedem. I no deu ser poca cosa quan entre els assistents al Palau de Congressos hi ha alts representants dels sectors gens afectes amb la causa independentista. Mireu, si no, determinats titulars de la premsa espanyola d'avui i entendreu com allò que sembla poc aquí esdevé escàndol a les Espanyes. No és fàcil, sobretot quan has de gestionar, des de l'oposició i havent guanyat les eleccions, una casa plena de matisos i ambigüitats després que el pare de família s'hagi enretirat i amb ell una generació de polítics marcats pel carisma.

Artur Mas comença a tenir èpica, malgrat tot. Es proposa tornar-hi, per tercera (i última) vegada. Repetirà com a cap de llista de CiU i candidat a la Presidència. Ho farà sota la premissa que l'interessa més la nació que no pas l'Estat. Ho farà assumint que és un polític actiu en època de crisi de la política institucional actual i amb un panorama de "dura i severa anàlisi". Ho farà amb escassa autocrítica —"ho tornaria a fer", ha sentenciat en referència a l'error monumental de la retallada estatutària pactada a La Moncloa amb Zapatero— però lluny del llenguatge bel·licista d'altres com David Madí, que semblen haver escrit més aviat un testament que no pas un llibre que miri al futur, i amb generositat que defuig el sectarisme i intenta aixamplar espais. Podria haver aixamplat més, encara. Per l'esquerra —per què no admet les noves formes de família quan parla de família— i pel sobiranisme. Ha citat Irlanda i Finlàndia, però no ha pas parlat d'Escòcia ni d'Alex Salmond, per exemple. Parla de "nació plena" i insisteix molt amb el concepte de nacionalisme, cita els bascos pel concert econòmic però no arriba a acceptar el llistó d'Ibarretxe ara que el lehendakari és a la corda fluixa per la seva consulta, que això sí que és dret a decidir de veritat.

Pocs aplaudiments quan ha dit que tornaria a pactar amb Zapatero. Un símptoma. També una contradicció, perquè... ¿si el Constitucional retalla l'Estatut per què cal un govern de concentració, convocar un nou referèndum o, inclús, avançar eleccions per tornar al text del 30-S si ell no se'n penedeix de la retallada monclovita d'aquell maleït dissabte de gener? En què quedem? L'autocrítica, en aquest punt, hauria estat un gran pas endavant. Però, posats a ser optimistes i generosos, que el país ho requereix, la conferència de Mas té l'encert de buscar una rectificació implícita per la via del sobiranisme profilàctic.

És a dir, afortunadament per a Mas i per al nacionalisme català, CiU és avui més aprop de l'1-D i més lluny d'aquella notable absència del 18-F. La Casa Gran no està enllestida, ni molt menys. Hi ha molta feina a fer, i la CiU de la generació d'Artur Mas ha fet un cert trajecte que va de l'aïllament del 18-F, quan la supeditació a l'Espanya de Zapatero era subjacent, i s'apropa a una estació que és la de la transversalitat de l'1-D, on almenys ja no hi ha obsessió amb l'Estat sinó una visió més ambiciosa i... globalitzadora. Volta el món i torna al born del sobiranisme!

(He assistit a l'acte, amb un cert caos a l'entrada per l'allau de públic. Molta gent dreta, entre ells un senyor que m'havia pispat la butaca. Però, després d'insistir-hi, m'han fet seure on ho tenia reservat: a la fila 7, una per darrere de Manuel Cuyàs i una per davant de Jordi Busquets. M'ha tocat seure a la fila de Salvador Sostres, però no pas al seu costat. Afortunadament, ho he fet al costat de Vicent Partal. Encara hi ha classes.)

Saül Gordillo (http://www.saul.cat/) és periodista.
(aquest text no admet comentaris. Si en voleu fer heu d'anar al bloc d'en Saül)

dimarts, 20 de novembre del 2007

ICV anuncia que assistirà a la manifestació de l’1-D convocada per la PDD


El portaveu d’IU-ICV al Congrés, Joan Herrera, ha anunciat avui que ICV assistirà a la manifestació de l’1 de desembre per la crisi de rodalies i convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir. “Ens sentim molt còmodes amb la convocatòria ara que hem aconseguit que un dels punts del manifest plantegi la necessitat d’un model d’infraestructures alternatiu que prioritzi rodalies, tot i que CiU s’hi oposava”, ha explicat.

De la mateixa manera, Herrera també ha celebrat que un dels punts del manifest també demani la dimissió de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Així, s’ha dirigit a Álvarez i li ha dit que “els que van partits i doblegats són els usuaris de rodalies”, contestant a les paraules de la ministra que ahir va afirmar que es mantenia en el càrrec perquè com a dona malaguenya “antes partía que doblá”. “És indignant que una de les persones causants de les incidències de rodalies enlloc d’assumir responsabilitats tregui pit amb la seva tasca”, ha sentenciat.

En aquest sentit, Herrera també ha criticat el “doble llenguatge” del president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, que “a Catalunya ve a demanar disculpes però en canvi a Màlaga defensa a la titular de Foment i diu que ho està fent molt bé. Aquest doble discurs no és compatible “
Així, li ha recordat a Zapatero que Álvarez podrà presumir d’haver fet molts quilòmetres d’AVE, però “de quants quilòmetres de rodalies, el tren de la majoria, podrà presumir?”, li ha preguntat. “No ens val ni l’actitud de Zapatero, ni el de la ministra perquè no té autoritat per liderar la reorientació necessària al ministeri”, ha afirmat.

dilluns, 19 de novembre del 2007

RENFE normal, si, i un ou!


Avui hem sortit a les 7,11 de Torredembarra amb el Catalunya Express, amb el nostre Abonament Mensual de "Media Distancia" amb destinació a Barcelona, pensant en anar a la feina. El normal hauria estat arribar a Barcelona sobre les 9,25. Ho dic perquè els titulars dels periòdics diuen: "dia de normalitat". No tenen ni puñetera idea els periodistes de normalitat ni d'urbanitat. Un diari de dilluns, no és el de dimarts, quan és dimarts, s'ha envellit o ha fet tard. Doncs perquè entra tard un treballador a la feina. Porquè arriba tard un treballador a casa seva. Perquè els seus fills veuen menys els seus pares. La ministra s'entossudeix a dir que la culpa la té Indalecio Prieto. No, si no la té ni Víctor Morlán. La culpa és del PP i de CDC, no es preocupin no els votarem i en pau. Perquè s'entesten en dir els diaris que tot és normal? Que potser estan a sóu de RENFE? Vaja ja se me n'ha anat l'olla. Sortim, dèiem, a les 7,11 de Torredembarra, una família magribí que ha tardat vuit minuts en acomodar-se han d'aixecar-se en un salt perquè arribem a Sant Vicenç de Calders a les 7,24 fins aquí de perles, peró el servei de "Media Distancia" ha finalitzat el seu servei, tal com diuen en el seu propi argot, el tren mor allà, pobre. Els pobres informadors sudamericans assenyalen "por la via cuatro, hasia Vilanova" i tu que estas de dia et proposes provar aquesta nova experiéncia de passar per la costa per primera vegada des del passat 20 d'octubre. Peró abans de pujar al tren i per megafonia anuncien que el tren surt per la via onze. Obviant pensaments escatològics ens n'anem corrent a l'altra punta de l'estació passant pels corresponents passos subterranis. Sortint el tren a les 7,34 marcialment cap a Vilanova. Al tren viatgen un cameràmen i una periodista de TV3 que fa preguntes light a la seva dreta i la seva esquerra. Arribem a Vilanova i ens indiquen que per la via quatre, pugem però no hi era el tren, pels altaveus una altra vegada com en Sant Vicenç, que és per l'onze. Pugem cansonerament al comboi i el degoteig de passatgers despistats va en augment. Es tanquen les portes, el tren arrenca i el conductor anuncia que aquest tren no va a Barcelona, que acabarà a Gavà. Ni curt ni mandrós els viatgers àvids de justícia s'abalancen sobre el fre de mà, i el tren queda petrificat al punt del final de l'andana de l'estació. Els informadors tornen a aparèixer interessats per la raó de la detenció tan sobtada del tren, no donant crèdit a les seves orelles i sentint repetir el missatge del conductor. Fa acte de presència el cap d'estació, i "convenç" el conductor que aquest tren vagi fins a Barcelona. La multitud retorna al tren i aquest se'n va deixant-se la seva porció de viatgers corresponent. Els periodistes que ara ja son legió s'interessen pel que ha passat com si amb ells no fos la cosa. Se m'apropa un videocàmera de "La Sexta" i li etzibo a la seva interpel·lació que "éso de cercanias" és molt bonic i molt atrafegat, peró per a mi que el suprimeixin i em tornin la meva "Media Distáncia", que en aquestes hores estaria dormint i a punt de baixar a Passeig de Gràcia en lloc d'aturats a Bellvitge. El Carles, el meu company de viatge d'avui els fa un reguitzell de reivindicacions, el periodista omple set pàgines del seu bloquet amb notes. Estic convençut que som pecadors ja que tot sembla un malsòn de l'infern. Avui també arribo tard a treballar, normalitat senyors periodistes, normalitat.

---
Las tornada l'he fet pel mateix camí a l'invers, despres d'agafar sis trens i viatjar més de quatre hores i mitja torno a ser a casa. No sé quant de temps podrem aguantar això, però mentrestant el mus companys ho veuen d'aquesta manera...

EL CARLES HO HA VIST AIXÍ:

En Siscu i jo hem anat amb els nous trens que van desde Vilanova.

L'experiència ha estat la següent:

1 Tren: Catalunya Express
Torredembarra: 7:11h - SantVicenç: 7:24h

2 Tren:
Sant Vicenç: 7:34h - Vilanova: 7:53h

3 Tren:
Vilanova : 7.59h - Barcelona Passeig de Gracia: 9.00h.

L'hora d'aquest tren no és real ja que hem tingut problemes.
El maquinista anunciava que aquest tren es quedava a Gavà i que agaféssin autobusos i les informadores deien que aquest tren arribava a Barcelona. La gent pujava i baixava del tren com a passarells. Hi havien periodistes que informaven de l'embolic.
El maquinista ha dit 3 vegades que es quedava a Gavà. Ha tingut de venir el cap d'estació a convéncer el maquinista per dir-li que ell arribaria a Sants i no pararia a Gavà. Amb l'embolic els de la sexta han aprofitat per fer-li fotos i entrevistar a en Siscu.

En Siscu ha dit que suprimeixin els rodalies i que el mitja distància arribin a barcelona.

Ja sabeu nois, avui ha mirar la sexta.

LA MERCÈ HO VISCUT AIXÍ:

Jo es que no tinc mes remei que continuar igual, això és:

1. Regional de les 6:05 de Torredembarra a St. Vicenç (arribo a les 6:15 aprox)

2. Rodalies de les 6:30 de Sant Vicenç a Gavà (arribo a les 7:15 aprox)

3. Autobús de Gavà al Prat de Llobregat (depenent del tràfic arribo entre les 7:50 i les 8:05)

Avui ha anat si fa no fa com sempre, encara que s'ha notat que a Gavà hi havia menys gent... A veure per la tarda què tal!

Pel vespre a veure si vec la Sexta i treuen al Sisco!!!

EL DANI HA VIST LA COSA AIXÍ:

Jo avui he agafat més tard el tren desde Reus, el de les 7,32, i he anat com fins ara.
Però pitjor doncs el rodalies corresponent de Sant Vicenç que ha de sortir a les 8,15, ha sortit a les 8,30 aprox. Per "sort" aquest rodalies es directe a Martorell però ohhhhh!! per desgràcia després para a tot arreu!!, parades que so sabia ni que exixtien...
En fi, que l'hora oficial d'arribada a Sants és a les 9,30 i hem arribat "curiosament" a les 9,45 i gràcies a la meva moto a la feina a les 10.
QUINA MERDA DE RENFEEEEEEE!!!!!!!!!!!

Per cert, a Sant Vicenç hi habia també no sé quina tele i un usuari els hi ha dit de tot, i entre d'altres coses: MITJA DISTÀNCIA GRATUIT JA !!

EL DAVID AIXÍ:

Segons es veu els temps de viatge son similars.
Sant Vicenç - Arc Triomf.
7.43 - 8.58
A Arc de Triomf: Al minut pasa un tren cap al Clot.

Per la meva part la decisió es on realitzar el transbordament, si a Vilanova o a Arc de Triomf.
El problema que li veig al transbordament a Vilanova, es que per la tarda segons com vagi et poden fer esperar 30 minuts per agafar el tren cap a StVicenç.
I pel matí deu fotre una rasca a Vilanova.

LA MIREIA:

Be, jo he seguit com des de el 20 octubre. Torredembarra 6:05, trasbord a
st.Vicenç 6:22 via Vilafranca i he arribat a Arc de Triomf a les 7:50
aprox.

Perque? es que algu ha anat de diferent manera? si es aixi digueu alguna
cosa, sispli


AFEGIM LA RESPOSTA DEL SÍNDIC DE GREUGES:

Senyor/a,

Com a continuació del nostre escrit anterior, amb relació a l'anormal prestació del servei de transport ferroviari per part de l'empresa RENFE, us traslladem còpia de la resolució que ha emès el Síndic de Greuges de Catalunya el dia 14 de novembre d'enguany:

" La quantitat de queixes rebudes pel mal funcionament del servei de rodalies, a finals de l'any 2005, i al llarg de tot l'any 2006, ens va portar a obrir una actuació d'ofici, que varem concloure amb una resolució (veure algunes de les consideracions a l'annex).

La resolució es va enviar a la totalitat de persones que s'havien adreçat a la institució en forma de queixa, amb la recomanació de què durant les setmanes següents es convertissin en "informadors del síndic" a la xarxa ferroviària, la qual cosa ha comportat una relació amb més de 300 persones que ens ham seguit enviant relats d'incidències, fins arribar a les darreres setmanes quan les queixes han estat referides majoritàriament a les proximitats de l'estació de Sants. En aquest moment són més de 500 queixes incorporades a l'actuació d'ofici, les que fan referència al funcionament de Renfe.

1.- Afectació de drets bàsics. La mobilitat. El dret al treball. El dret al gaudi i a la vida familiar.

Els darrers incidents, que han comportat la supressió de part de les línies de rodalies C2, C7 i C10, i estan afectant la totalitat de trens de mig i llarg recorregut provinents de la zona costanera situada al sud de la ciutat de Barcelona, no són sinó la culminació d'aquell conjunt de situacions ja esmentades en la meva resolució de desembre de 2006, i, per tant, des de la constatació de què Renfe i ADIF estan conculcant drets elementals de totes les persones afectades per aquells incidents, sobta que encara avui:
" no hagin explicat els motius estructurals que han portat a aquesta situació;
" no coneguem les raons de conjuntura que varen provocar que dia darrera dia s'anessin produint nous accidents que, més enllà de les afectacions a la xarxa ferroviària, generen malfiança de la ciutadania en l'obra pública en general;
" que no hi hagi hagut una assumpció clara de responsabilitats tècniques entre els diferents nivells que operen en aquest tema (administrador d'infraestructures, operador i empreses contractistes);
" que no es prevegi, ni tan sols s'insinuï la via de rescabalament pels perjudicis ocasionats tant als usuaris de rodalies com a la resta d'usuaris de mitja i llarga distància afectats directament per aquells incidents, ni a les persones indirectament afectades per aquella situació.

Una aproximació a les afectacions. Les queixes rebudes.

Les persones que s'han adreçat a la institució ens posen de relleu, majoritàriament, afectacions de l'ordre següent:

Afectats de rodalies

" Pèrdua de temps d'estada amb la família
" Pèrdua de temps de descans nocturn
" Necessitat d'agafar el cotxe; increment de costos
" Ha de canviar de línia i ha de pagar bitllet sencer
" Pèrdua de qualitat de vida (transbords, esperes, ...)
" Necessitat de recuperar les hores de retard a la feina
" Ha hagut de deixar activitats de lleure i no li tornen els diners
" Major despesa per ocupació la persona que li cuida els nens
" Major despesa per temps de treball del cuidador dels seus avis
" Ha hagut de canviar de residència
" Necessitat de comprar-se una moto per no fer tard a la feina
" Estudiants que perden hores de classe

Afectats de trens regionals (mitja distància)

" Major distància i temps de trajecte sense rebaixa en el preu
" No rescabalament de l'abonament mensual que no pot utilitzar
" Ha de quedar-se a dormir a Barcelona per no fer tard a la feina
" Major cost davant la necessitat d'utilitzar el cotxe
" Paga com a regional i des de Sant Vicenç de Calders a Barcelona és un rodalies

D'altres

" Bar de l'estació: reducció de clientela

El comportament responsable de les persones afectades i el restabliment del servei.

Sóc plenament conscient que hores d'ara el més important és el restabliment de la xarxa de rodalies, però el fet que el conjunt de persones afectades pels incidents tinguin una actitud tan responsable com la que estan tenint, la qual cosa és digna de tot elogi -a risc de què algú ho pugui confondre amb una minusvaloració de les afectacions-, no ens ha de fer perdre de vista que tots ells estan a l'espera de respostes per part dels causants del seu malestar. La "indignació continguda" demanda resoldre el problema que l'origina, però també respostes clares, responsabilitats assumides, i rescabalament de perjudicis.

Aquells incidents han afectat especialment als usuaris de rodalies, però, de retruc, han afectat igualment a persones que utilitzen els trens de mig i llarg recorregut; als usuaris habituals de vehicles d'automoció privats que han vist com les carreteres han estat envaïdes per usuaris del tren a qui l'alternativa de transport ferroviari no els hi era d'utilitat; a operadors comercials de les estacions afectades; a les empreses que tenen treballadors afectats per les alteracions de mobilitat; a usuaris d'altres línies que han seguit veient afectats els seus horaris i, en alguns casos, les condicions de transport, a banda de les afectacions indirectes derivades d'aquesta situació.

2.- Cal una explicació pública i transparent dels motius pels quals es va aturar la inversió a l'estructura ferroviària catalana. La ciutadania té dret a conèixer les raons de la manca de manteniment de la xarxa.

Com a continuació i complement de la meva resolució de desembre de 2006, a la vista de l'anunci de que la conculcació de drets s'allargarà durant tot el mes de novembre, i des de la convicció que una empresa de serveis públics no pot afectar drets bàsics com els de mobilitat, que, de retruc, incideixen en l'accés al treball, al gaudi, i a la vida familiar, vull insistir en la necessitat d'una explicació pública i transparent, raonada i documentada, del conjunt d'actuacions o no actuacions, errades, mancances en les previsions (tant a curt, com a mig i llarg termini), dèficits en la construcció, i tot allò que hagi incidit en el trasbals ocasionat a milers de ciutadans des de ja fa molts mesos, i, més darrerament, als de les línies afectades per la supressió; així com l'explicació clara i general de què s'està fent, i amb quins mitjans, per resoldre la situació creada.

Cal que el conjunt de la ciutadania tingui al seu abast una explicació clara de l'impacte sobre la situació actual de la manca d'inversions de manteniment de la xarxa ferroviària a Catalunya, així com si les dificultats d'execució del projecte feien previsible una situació com aquesta.

3.- Hi ha responsabilitats tècniques i constructives.

Cal una explicació a tots els afectats, en tant que subjectes individuals de drets, que deixi clar que s'és conscient dels perjudicis causats a centenars de milers de persones, per un dèficit de funcionament d'un servei públic directament imputable a qui el gestiona.

No es tracta de responsabilitats d'ordre polític, que no corresponen a l'àmbit d'actuació del Síndic, sinó d'assumir per part de qui correspongui les responsabilitats tècniques, constructives, d'estat general de la xarxa, i d'operacions als diferents nivells, que permetin al ciutadà indignat davant la situació creada, tenir respostes sobre el causant dels seus problemes.

D'aquestes responsabilitats no se'n pot derivar sinó una manifestació explícita, contundent i clara de què es va cap a l'establiment de formes de rescabalament d'aquells perjudicis, en assumpció clara de la responsabilitat patrimonial que comporta la supressió d'unes línies ferroviàries sobre quina mobilitat molta gent té construïda la seva vida i les seves relacions familiars i laborals.

Renfe ha d'assumir que hi ha una responsabilitat patrimonial en el funcionament anormal d'aquest servei públic, sense perjudici de que pugui repetir les seves accions enfront de tercers, i, per tant, ha de posar de manifest davant el conjunt de la ciutadania que compensarà pels perjudicis causats.

4.- Avaluar els perjudicis materials i morals.

Per tal de fer possible una avaluació dels perjudicis de tot ordre, i anant més enllà de propostes genèriques que essent del tot indispensables deixarien sense compensar una bona part de les afectacions causades, us suggereixo la creació d'un espai on hi participin les entitats socials representatives dels usuaris, conjuntament amb les empreses causants del problema i les institucions públiques, que concreti l'abast de les indemnitzacions i compensacions imprescindibles, no només com a instrument de concreció de formules de rescabalament de perjudicis, sinó per ajudar a recuperar la confiança en la "cosa pública".

No pertoca al Síndic quantificar els danys i perjudicis causats a les persones afectades per la supressió del servei, però si definir l'abast dels drets afectats per tal que es pugui fer aquella quantificació des de la concertació amb la totalitat dels sectors implicats.

Sóc conscient que en la mesura en què no està concretat el traspàs del servei de rodalies a la Generalitat de Catalunya, Renfe podria decidir no prendre en consideració els meus suggeriments, però la responsabilitat que tinc davant la situació creada i els centenars de persones que s'han adreçat a la institució m'obliguen a requerir-vos una ràpida resposta, que pugui traslladar a la major brevetat a les persones que ens fan arribar la seva queixa.

Quedo doncs a l'espera de resposta, des de la convicció que sou conscient dels perjudicis causats, de la necessitat d'una ràpida solució al problema de mobilitat, i de la necessitat de rescabalar a les persones que han vist afectats els seus drets".

ANNEX.

Algunes de les consideracions de la Resolució de desembre de 2006 foren:

"... les queixes que aquesta institució ha seguit rebent, posen de manifest que la prestació del servei de transport ferroviari a la xarxa de rodalies no satisfà als viatgers, ni compleix amb els mínims de qualitat i d'eficiència a què tenen dret els usuaris.

Per aquest motiu, i tot partint de la base que la insuficiència del servei ferroviari actual té la seva causa, molt probablement, en una manca d'inversió suficient durant els darrers anys en la xarxa de rodalies, però també en la manca d'una adequada gestió i prestació del servei de transport ferroviari que ha afectat molt directament al nivell de qualitat i de seguretat amb què hauria de prestar-se el servei, he considerat oportú traslladar a l'empresa Renfe les consideracions i suggeriments que, a continuació, us exposo:

1.- Que una major inversió i aposta pel desenvolupament d'infraestructures d'alta velocitat i de llarg recorregut que permetin connectar Catalunya amb d'altres comunitats autònomes i també amb la resta de països europeus, no hauria d'anar en detriment de la xarxa ferroviària de curt recorregut, essent necessari, per tant, la previsió d'una inversió suficient, sobretot en parc mòbil i infraestructures, que permeti garantir la prestació d'un servei adequat a la demanda d'usuaris existent i amb unes condicions òptimes de confort i seguretat i, en definitiva, amb el nivell de qualitat que es mereixen els usuaris d'aquest mitjà de transport.

Respecte aquest extrem, vull recordar que la previsió d'inversió en la xarxa de rodalies i regionals, hauria de tenir especial consideració a la necessitat de garantir l'accessibilitat als combois i a les estacions de les persones amb mobilitat reduïda.

2.- Tot i ser conscients que l'arribada del tren d'alta velocitat a la ciutat de Barcelona constitueix una obra pública de grans dimensions que pot incidir en la normal prestació del servei de transport ferroviari a la xarxa de Rodalies, entenc igualment que, en cap cas, l'execució d'unes obres d'aquest tipus pot justificar les penoses situacions de retards, avaries, supressió de trajectes, aglomeracions de persones, manca d'informació als usuaris, entre d'altres, que s'han succeït de forma habitual i reiterada en els darrers mesos.

Sobre això, considero que una major coordinació i col·laboració entre l'empresa Renfe Operadora i l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) podria evitar, o en qualsevol cas minimitzar, els perjudicis que l'execució de les obres del tren d'alta velocitat estan ocasionant als usuaris de la xarxa de rodalies i també, encara que amb menor mesura, als de la xarxa de regionals.

3.- En qualsevol cas, entenc imprescindible la millora de la capacitat de gestió i d'actuació de l'empresa Renfe Operadora a l'hora de garantir una prestació del servei de transport ferroviari a la xarxa de Rodalies amb condicions de normalitat; és a dir, tot garantint una freqüència de pas suficient dels combois i conforme amb els horaris establerts, un tracte adequat als usuaris per part del personal de l'empresa, una informació suficient als viatgers, el personal tècnic necessari per actuar en cas d'avaries i un manteniment adequat de les instal·lacions.

4.- Així mateix, i havent constatat que la capacitat de resposta i d'actuació de l'empresa Renfe davant les diverses incidències que s'han succeït en la xarxa de Rodalies ha estat clarament insuficient, vull fer esment especial en la necessitat de preveure uns protocols d'actuació eficaços davant possibles avaries o incidències que, com a mínim, haurien de contemplar la necessitat d'informar als usuaris sobre la incidència de què es tracti i la previsió d'alternatives per tal de garantir que els viatgers afectats puguin arribar al seu destí amb els menors inconvenients possibles.

…"

Tan bon punt tinguem coneixement de la resposta a aquesta resolució us ho comunicarem. Mentrestant, si hi ha alguna novetat de rellevància, us tindríem informats.

Atentament,

Servei d' Atenció a les Persones
Síndic de Greuges de Catalunya

Barcelona, 19 de novembre de 2007

diumenge, 18 de novembre del 2007

Guillot (ICV) respon a Puig que 'no té ni idea' i assegura que els Mossos 'van actuar dins dels protocols'




El secretari general d'ICV, Jordi Guillot, va respondre avui al dirigent de CDC Felip Puig que 'no té ni idea' de qüestions de seguretat i va assegurar que els mossos d'esquadra 'van actuar dins dels protocols' establerts, durant la manifestació antifeixista de Barcelona.

Guillot responia així al secretari general adjunt de CDC, qui va afirmar que mentre el president d'ICV, Joan Saura, sigui conseller d'Interior de la Generalitat 'el desordre campará per Barcelona i Catalunya'.

En declaracions a Europa Press, Jordi Guillot va dir que els agents van reaccionar davant d''una situació molt complicada' provocada per 'petits grups de provocadors que aprofiten qualsevol manifestació per actuar' i van actuar amb 'fermesa i eficàcia'.

Guillot va criticar el dirigent nacionalista per 'aprofitar' aquest tipus de situacions per fer oposició i li va demanar que pregunti exconsellers d'Interior durant els governs de CiU per informar-se. 'No val fer oposició per oposició', va afegir.

Respecte a l'existència de 'petits grups de provocadors' que 'aprofiten' aquest tipus de manifestacions per crear incidents, Guillot va assegurar que 'no aconseguiran importar una 'kale borroka '' a Catalunya.

Nota de l'autor del blog: Dues imatges recents de l'anticomunista Felip Puig.

dissabte, 17 de novembre del 2007

Mor Gregori López Raimundo. T'he conegut sempre igual com ara.






Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

Entre els sorolls dels cotxes, del carrer
i de la gent que atrafegada passa,
he vist molt clar que són molts els que lluiten
i que com tu calladament treballen.

T'he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d'amic, company, conscient del perill.

Sense parlar m'has dit "tot va creixent",
lluita d'avui pel demà viu i lliure,
que es va forjant aquests dies terribles,
temps aquests temps de tantes ignoràncies.

No m'he girat mentre serè em creuaves,
he sentit fort un gran orgull molt d'home,
no em trobe sol, company, no et trobes sol
i en som molts més dels que ells volen i diuen.

Aquest meu cant és teu, l'he volgut nostre;
aquest meu cant és teu, l'he volgut nostre.
Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

T'he conegut sempre igual com ara.

(Raimon, 1973)

divendres, 16 de novembre del 2007

Mirin per mí com si volen suprimir RODALIES


Em fan molta gràcia tots els dirigents polítics d'infraestructures, no en tenen ni idea de mobilitat. Quan hagin acabat les obres igual fan l'estudi, i potser hauran de canviar un altre cop les infrestructures de comunicacions.

La gent que treballem a Barcelona, però sortim des de Tortosa, Reus i Torredembarra i anem fins a Barcelona usem un servei que es diu Mitja Distància de RENFE, per a nosaltres el calvari és real. Des de Torredembarra abans fins a Barcelona el trajecte durava 55 minuts, ara per damunt de les dues hores, i a més amb la riota que HEM DE SEGUIR PAGANT EL MATEIX IMPORT de bitllet d'abans ja que NO SOM RODALIES.

RENFE no coneix les seves pròpies estadístiques, el bitllet Torredembarra-Barcelona situa a l'estació de Torredembarra com a cinquena estació en venda de bitllets de Catalunya. Això com que és una BICOCA econòmica per RENFE, en fa cas omís. Nosaltres a PAGAR i ells a solucionar RODALIES amb la gratuïtat. PER NOSALTRES PODEN SUPRIMIR RODALIES PER SEMPRE. El que volem és que RENFE posi un Catalunya Express per a la gent que treballa a Barcelona i viu fóra de l'àrea de RODALIES.

Sabeu com ho han solucionat?, no?, es que no ho han dit. HAN SUPRIMIT LES MITGES DISTANCIES, ARA ACABEN EL TRAJECTE A SANT VICENÇ DE CALDERS. Transbordem a RODALIES ( PERÔ HEM PAGAT COM A CATALUNYA EXPRESS FINS A BARCELONA). Què frescos!

Quan sigui el moment no reclamarem l'import del bitllet, que és una misèria, reclamarem per danys i perjudicis des del 22 d'octubre de 2007 fins al restabliment del servei contractat. No té valor de contracte un abanament mensual fins a Barcelona? Perquè no hi arriba el servei a Barcelona i s'atura a Sant Vicenç de Calders? VOLEM LA SUPRESSIÓ de RODALIES, NOSALTRES SÓM MITJA DISTÀNCIA.

diumenge, 11 de novembre del 2007

EP!*, ja som més de 15.000 catalans emprenyats.


MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS

L’estat de les infraestructures a Catalunya, en particular de Rodalies-Renfe, ha arribat a una situació insostenible i del tot inacceptable. Dia rere dia veiem com milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país sofreixen les conseqüències de l’estat lamentable en què es troben. Milers de treballadors i treballadores viatgen amb la inseguretat de no saber quan arribaran a la feina i centenars d’empreses pateixen pèrdues econòmiques.

Són moltes les promeses que des del govern de l’Estat espanyol -començant pel seu president José Luís Rodríguez Zapatero, passant per la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza i el secretari d'estat d’Infraestructures i Planificació Víctor Morlán- s’han incomplert. Això s’afegeix al greu dèficit d’inversions heretat de governs anteriors, que ha estat reconegut a bastament pels governs actuals. Així i tot, s’ha fet evident que les solucions aportades pel govern de l’Estat espanyol han estat del tot deficients i inoperants.

Malgrat les reiterades promeses, la situació cada vegada és pitjor. D’altra banda, també ha quedat palesa la ineficàcia que, fins avui, han demostrat els partits polítics catalans i el mateix govern de Catalunya. Han estat incapaços d’exigir responsabilitats i solucions immediates, clares i contundents.

Per tot plegat, creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem.

És evident que, com a particulars, la nostra capacitat de mobilització és molt reduïda. Així, doncs, els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora.

VOLEM QUE:

1- El govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.

2- Els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.

3- Els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.

4- Les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.

5- Les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.

6- S’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.

Barcelona, 5 de novembre de 2007

(* Interjecció que es fa servir per a cridar l'atenció d’algú)

dissabte, 10 de novembre del 2007

L'alcalde recorda que la Torre no pot pagar cap compensació a Muntanyans


L'alcalde de Torredembarra, Manuel Jiménez, ha valorat positivament l'anunci fet per ICV aquesta setmana que els pressupostos de l'Estat inclouran una partida de deu milions d'euros destinada a reduir l'impacte del pla parcial Muntanyans II. Tot i això, Jiménez ha manifestat els seus dubtes sobre quins seran els resultats d'aquesta acció.

«Esperarem i celebrarem que es facin moviments per solucionar el problema, com a mínim parcialment», ha assegurat. El batlle, però, ha recordat les seves reserves davant la possibilitat que la negociació de compensacions amb la promotora pugui comprometre econòmicament el consistori. «L'Ajuntament de Torredembarra no podria aportar res en unes hipotètiques indemnitzacions a l'empresa, no tenim la capacitat de fer pagaments multimilionaris», ha afirmat. L'alcalde també ha assegurat que no hi ha terrenys per oferir una permuta a la promotora. Tot i això, Jiménez sí que s'ha mostrat disposat a escoltar idees noves per trobar una solució. «Per exemple, es podria estudiar fer alguna modificació puntual al POUM per augmentar la edificabilitat en algun punt i després oferir-ho com a permuta», va dir.

EL PUNT A.P.. Torredembarra 9/11/2007

dijous, 8 de novembre del 2007

Només faltava que Torredembarra no fés la feina no presentant els números a la Sindicatura, amb la possibilitat de perdre els ajuts del PUOSC


Sembla que aquest govern no està per la labor, la presentació dels números dels municipis a la Sindicatura de Comptes és condició necessària perquè el Ajuntament de Torredembarra pugui rebre els ajuts del nou Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012. Torredembarra és en el grup de poblacions de pocs habitants, que suma el 24% dels ajuntaments que no compleixen, però, representen un 5% de la població catalana. No es doncs rar que no vulguin invertir a Muntanyans II, no hi ha calés al calaix...
___

Amics encara estic a Madrid, hi estaré fins dissabte, veig que féu enfadar el Senyor Alcalde, un ocellet diu que estava enfadat a la entrevista de la ràdio.