Jo sí que sóc comunista!

Parlant l'altre dia en el bloc del Jordi Salvat jo li retreia el seu anticomunisme, i ell em replicava que: "D'on has tret que sigui anticomunista. Jo tinc memòria política des de l'enfonsament dels règims comunistes de l'Europa de l'Est, la caiguda del mur de Berlín i el col·lapse de la URSS. Per a mi el comunisme és una experiència política fracassada i un terme que la dreta més rància fa servir de tant en tant per espantar certs sectors de la societat. Mai m'he plantejat el comunisme com un sistema polític viable. Crec en el mercat, en un liberalisme que tingui uns límits per intentar igualar la societat. Vaja, que ideològicament em situo al centre-esquerra i nacionalment crec que Catalunya te dret a aspirar a ser totalment independent." Jo li respecto que no ho reconegui però la seva resposta ja és anticomunista. En els moments de la meva antiga militància a la JCC i el PSUC, parlàvem i molt d'història política i d'actualitat política, aquells anys setanta són per no oblidar-los mai. Potser no compreniem tot el que estava passant, però si que en teníem un concepte clar i diàfan de la conceptualitat ideològica que professàvem. L'experiéncia fracassada que cites, amic Jordi, és precisament una experiència per nosaltres criticada. Les nostres tesis polítiques compreníen ja aleshores que el comunisme d'estat era una estafa, i des de l'invasió de Txecoslovàquia, o potser una mica abans va néixer una crítica als sistemes de capitalisme d'estat que el periodisme italià i l'europeu va identificar més tard com a Eurocomunisme. En aquest àmbit situariem partits comunistes de l'època com el PCI, el PCF, el PCE i el PSUC com a impulsors d'una gran reforma ideològica que situa la democràcia com a espai on ha de mure's i progressar el socialisme. De fet i mitjançant l'Assemblea Democràtica de Torredembarra, afiliada a l'Assemblea de Catalunya vàrem impulsar un cicle de conferències ideològiques, i la que parlava de nosaltres la vam titular "Socialisme en llibertat". El comunisme és tant viable avui dia com ho pot ser la mateixa llibertat. Personalment sóc devot ideològic de la Marta Harnecker, entre molts altres ideòlegs, i sense agafar-ne cap de forma dogmàtica. El meu comunisme parla de mans netes, de mercat, de transparència, de participació com a iguals, de planificació entre tots. Parla de tot allò que en el terme ample de la paraula cau dins del mot "esquerra". Parla com l'Alternativa Baix Gaià. No em veig amb el liberalisme i el centre que tú expresses, i a nivell nacional hi deu haver les mateixes recances, jo opto per l'establiment d'un estat català en el concert de nacions del món. Qui es cregui avui independent que llenci la primera pedra.