La politica, un ofici?, en resporta a Jordi Salvat.

Jordi, estic totalment d'aord amb el que expresses, i a més voldria fer-hi un petit afegitó. La immensa majoria de la gent, creu que això de dedicar-se a la política és com una mena de retir daurat. Que amb el que piques un cop pots viure la resta de la vida, res més lluny de la realitat. La gent està acostumada a veure la tele, i és aquest criteri de polític televisiu és el que els subjuga. Un polític de poble, o de ciutat petita que és el que ens interessa aquí, ratlla el màrtir quan vol fer bé la seva feina. Primer per la dedicació, ja que d'entrada no tens família, i després per la paga (em resisteixo a dir-li sou a les primes per a assistència a reunions que cobren el regidors). La mateixa Susanna al sincerar-se l'altre dia en un blog ho va palessar. Potser si l'exemple s'extengués hi hauria més d'un que ara es postula que es faria escàpols de les llistes encara amb la tinta fresca. Tot això val per quan vols fer de polític al servei del teu poble. Perds nits cercant solucions, o vas a veure gent amiga per a aprendre'n allà on ja han passat el téu tràngol. Però certament, hi ha tot un altre món per veure-ho. Sembla mentida el gran prejudici que representa l'activitat política, portada a professió, en boca de les tietes, les veïnes o qualsevol altra persona no versada en el tema, el tòpic de l'embutxacada és a l'ordre del dia. Però més aviat estic d'acord amb tú sobre la generalitzada mediocritat que ens governa. Aquests mediocres que creuen en aquestes barbaritats acaben posant el poble al servei dels seus interessos. L'ofici de polític que perseguim en la definició, almenys per a mí està en l'altra altruista cara de la moneda, posant-te tú mateix al servei d'altri. Aquí però és on calen el critèris, i jo d'això n'anomeno ideologia. Estic clarament persuadit que un polític sense ideologia, a part de convertirse en mediocre és clarament un indesitjable en qualsevol societat.