Aquest modest espai autoeditat es va iniciar el 2006, i és el blog degà de la Blogósfera torrenca. Adreça electrònica: francescmercade@josoc.cat
dijous, 21 de desembre del 2006
dimecres, 6 de desembre del 2006
El joc dels escarabats.
A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla mosquitaires i a la Torre escarabats. A la platja dels Muntanyans de Torredembarra encara se'n troben d'escarabats pilotaires, només que ara hem hagut de situar el seu hàbitat sota un nivell de protecció. L'altre dia ho comèntàvem els de l'Alternativa Baix Gaià, ja que també ho semblem una mica d'escarabats nosaltres, sempre anem amb samarretes negres, especialment quan fem una acció reivindicativa.
El passat diumenge 26 de novembre érem donant suport als joves de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, fent un dinar popular en terrenys de Muntanyans II, a tocar de la rotonda, on tenia COMAREX, promotora de Muntanyans II, montada la caseta promocional, i on ara només s'hi alça un cartell d'informació dels 550 habitatges que hi volen contruir a tocar de l'espai protegit, en un espai a més inundable. Hi érem per a denunciar l'explotació immobiliària que afecta l'entorn de l'Espai Natural de la platja dels Muntanyans, on viuen els nostres estimats escarabats, nosaltres donem molt valor als nostres escarabats negres. Tothom sap que les responsabilitats de l'ABG a Torredembarra, a més del medi ambient estan en la recollida d'escombraries, d'aquí part de la nostra passió pels escarabats piloters.
Els qui van entrar en joc l'altre dia però, després del dinar, vàren ser uns altres escarabats foranis de color verd, suposem que venien a verificar la nostra estada, identificant-nos com a escarabats negres. Ningú dubta dels nostres ideals i de la nostra voluntat política, ens presentem a les eleccions i sóm responsables. Aquestos exemplars forans de color verd, només es dedicaren a identificar-nos un a un amb el nostre DNI, com si fóssim delinqüents. Es nota que estan fora del seu habitat, en el seu medi natural no molestarien els seus joves escarabats verds. Però aquí ens interroguen sobre un número de telèfon canviat en el cartell de publicitat de COMAREX, ara hi ha escrit el correcte, el dels jutjats de Màlaga, que és on millor coneixen COMAREX.
Els escarabats verds ens preguntaren i exigiren respostes en el seu idioma, i nosaltres, correctes, responguerem en l'idioma universal dels escarabats, l'anglès. Que vagin pansant els escarabats verds, que nosaltres els escarabats negres seguirem defensant el que considerem opressiu, treballarem per les llibertats, la transparència i la democràcia, però també per la defensa de la terra i un món millor, i que ells estan condemnats a marxar d'aquest entorn, que és nostre, que és de tots.
El passat diumenge 26 de novembre érem donant suport als joves de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, fent un dinar popular en terrenys de Muntanyans II, a tocar de la rotonda, on tenia COMAREX, promotora de Muntanyans II, montada la caseta promocional, i on ara només s'hi alça un cartell d'informació dels 550 habitatges que hi volen contruir a tocar de l'espai protegit, en un espai a més inundable. Hi érem per a denunciar l'explotació immobiliària que afecta l'entorn de l'Espai Natural de la platja dels Muntanyans, on viuen els nostres estimats escarabats, nosaltres donem molt valor als nostres escarabats negres. Tothom sap que les responsabilitats de l'ABG a Torredembarra, a més del medi ambient estan en la recollida d'escombraries, d'aquí part de la nostra passió pels escarabats piloters.
Els qui van entrar en joc l'altre dia però, després del dinar, vàren ser uns altres escarabats foranis de color verd, suposem que venien a verificar la nostra estada, identificant-nos com a escarabats negres. Ningú dubta dels nostres ideals i de la nostra voluntat política, ens presentem a les eleccions i sóm responsables. Aquestos exemplars forans de color verd, només es dedicaren a identificar-nos un a un amb el nostre DNI, com si fóssim delinqüents. Es nota que estan fora del seu habitat, en el seu medi natural no molestarien els seus joves escarabats verds. Però aquí ens interroguen sobre un número de telèfon canviat en el cartell de publicitat de COMAREX, ara hi ha escrit el correcte, el dels jutjats de Màlaga, que és on millor coneixen COMAREX.
Els escarabats verds ens preguntaren i exigiren respostes en el seu idioma, i nosaltres, correctes, responguerem en l'idioma universal dels escarabats, l'anglès. Que vagin pansant els escarabats verds, que nosaltres els escarabats negres seguirem defensant el que considerem opressiu, treballarem per les llibertats, la transparència i la democràcia, però també per la defensa de la terra i un món millor, i que ells estan condemnats a marxar d'aquest entorn, que és nostre, que és de tots.
dilluns, 20 de novembre del 2006
El desastre del Catalunya Express de RENFE
Ara RENFE Rodalíes està desgraciadament de moda perque hi ha retards d'horaris, o algun tren s'encalla a causa de les obres de l'AVE. Celebrem que l'administració competent hi inverteixi recursos i vulgui arreglar el nyap. Tanmateix, demanem alhora que no s'oblidi la corona següent. La del mitjà recorregut que correspon als "Regionals". Cada tren d'aquest servei de RENFE transporta fins a Barcelona una quantitat similar de treballadors que el servei de Rodalíes, però procedents de més enllà de la sisena corona de Rodalíes. El servei de Rodalíes, pel sud comença a Sant Vicenç de Calders, jo agafo cada dia el tren a l'estació de Torredembarra. El tren és un Catalunya Express procedent de Reus, per la seva composició de 6 vagons pot portar asseguts uns 350 passatgers, quan arriba a Torredembarra, el tren ja porta més de 400 passatgers, és a dir ja hi va gent que viatja d'empeus. A l'estació de Torredembarra un dilluns qualsevol hi por haver unes 250 persones esperant el tren a les 7,10 del matí, pugem i anem dempeus fins a Barcelona. A Sant Vicenç en pugen alguns més, i a Vilanova continuen pujant, quan arribem a Barcelona el Catalunya Express pot descarregar fàcilment més de 1.000 passatgers (més de 600 dels quals han viatjat d'empeus), en un recorregut habitual de poc més d'hora mitja. Volent embolicar les coses, el Señor Hereu, alcalde de Barcelona, fa ara una publicitat on diu que a Barcelona trobarem feina del que vulguem, sabem que no va dirigit a la gent de Barcelona, sinó a la gent de Catalunya. Sàpiga aquest bon Senyor que ja arribem cansats a Barcelona. Que no faci que vingui més gent al tren (ja que al final no hi cabrem). Que estacions com les de Torredembarra, Tarragona i Reus no tenen aparcaments dedicats, que l'estació de Torredembarra no existeix (o potser està sota els joncs i les males herbes). La solució és necessària. El conflicte és pròxim. Només fa falta que arribi el dia (no llunyà) en què no hi capiguem tots. fan falta més trens. Més frequències, i de més capacitat. La miopia del Señor Hereu arriba fins a San Vicenç de Calders. Posi's ulleres i vegi's a Vostè mateix com a alcalde d'una Barcelona que com a ciutat difusa ja arriba fins més enllà de Reus, i ajudi'ns. Pensi que, a més, els usuaris del servei "Regional" patim totes i cada una de les penalitats del servei de Rodalíes, agreujades pel fet de viatjar més temps, i patir uns trens més vells i atrotinats. Li ho demanem com a alcalde que ho és, del nostre lloc de feina: Barcelona.
dissabte, 28 d’octubre del 2006
dimecres, 25 d’octubre del 2006
Publicat al Punt 25-10-2006 -> El problema és la filtració, no la gestió
El problema és la filtració, no la gestió
A causa de la filtració d'un informe intern de l'Ajuntament de Torredembarra, que fa referència a la gestió dels fons Feder per part del grup ecologista GEPEC, des de l'Alternativa Baix Gaià volem fer les següents consideracions:
1) Des de l'Alternativa Baix Gaià, condemnem la filtració a la premsa de l'informe sobre la gestió dels fons Feder.
2) Donem total suport al GEPEC en aquest assumpte i donem fe de la seva bona feina i de la gestió de les subvencions rebudes.
3) Donem fe de la seva feina tenaç i altruista durant 21 anys damunt del terreny. La seva feina supera amb escreix les tasques encomanades per l'administració amb les subvencions rebudes. Creiem que la seva tasca sobre l'espai protegit és bona i positiva.
4) Condemnem la publicació de l'informe feta per una publicació gratuïta local. No ens sembla que sigui la manera d'arreglar problemes. Creiem que la motivació de tot plegat no és altre que la seva lluita, que compartim, contra Muntanyans II.
5) Alhora, també donem la nostra confiança i suport al treball de la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, Elisenda Forès, que ha actuat sempre amb total independència de criteri i excel·lent professionalitat.
6) Donem suport finalment a la constitució d'una comissió d'investigació, al si de l'Ajuntament de Torredembarra, per tal d'aclarir els fets que s'imputen al GEPEC i retornar el bon nom d'aquesta entitat, aclarir i depurar responsabilitats cap a la persona o persones que hagin filtrat aquest document intern.
dilluns, 23 d’octubre del 2006
Publicat Al Punt el 19.10.06: ICV demana una ampliació de 10 milions d'euros per adquirir finques urbanitzables a la costa catalana.
A la foto: Daniel Pi (cap de llista per Tarragona d'ICV), i Salvador Milà (exconseller de Mediambient del Govern de Catalunya), a l'Auca de Torredembarra el passat dimecres a la tarda.
«La reivindicació per aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra encara continua vigent i, per tant, no donem el conflicte per perdut», va assegurar ahir Lluís Suñé, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, hi va afegir que, malauradament, «si Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) no hagués format part del tripartit els tres últims anys de govern hauria estat molt difícil aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans I i la zona del gorg de Creixell de Torredembarra».
Milà va ser l'encarregat d'avançar dues iniciatives per aconseguir que els terrenys de Muntanyans II s'edifiquin el mínim possible. En primer lloc, va recordar que el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat té una partida pressupostària per adquirir finques de sòl que ha estat declarat urbanitzable. «Presentarem una esmena al Congrés perquè aquest fons s'incrementi amb 10 milions d'euros i, així, poder destinar part del pressupost a la compra de l'espai natural de Torredembarra, que actualment està amenaçat», va dir. Així mateix, va argumentar que aquest fons no només hauria d'estar centralitzat a Madrid sinó que Catalunya hauria de tenir el seu propi.
En aquesta direcció, va anunciar la necessitat d'aplicar la segona fase del pla director del sistema costaner per continuar endavant amb la recuperació d'aquells espais d'interès paisatgístic. I també, amb vista al nou mandat de Catalunya, va insistir que els verds no deixaran de banda la preservació dels indrets agraris de més rellevància al país.
SALVADOR MILÀ
EXCONSELLER M. AMBIENT
«No hem abandonat la lluita per aturar l'edificació indiscriminada en els terrenys del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra»
GISELA PLADEVEYA. Torredembarra (publicat al Punt del 19.10.2006)
«La reivindicació per aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra encara continua vigent i, per tant, no donem el conflicte per perdut», va assegurar ahir Lluís Suñé, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, hi va afegir que, malauradament, «si Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) no hagués format part del tripartit els tres últims anys de govern hauria estat molt difícil aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans I i la zona del gorg de Creixell de Torredembarra».
Milà va ser l'encarregat d'avançar dues iniciatives per aconseguir que els terrenys de Muntanyans II s'edifiquin el mínim possible. En primer lloc, va recordar que el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat té una partida pressupostària per adquirir finques de sòl que ha estat declarat urbanitzable. «Presentarem una esmena al Congrés perquè aquest fons s'incrementi amb 10 milions d'euros i, així, poder destinar part del pressupost a la compra de l'espai natural de Torredembarra, que actualment està amenaçat», va dir. Així mateix, va argumentar que aquest fons no només hauria d'estar centralitzat a Madrid sinó que Catalunya hauria de tenir el seu propi.
En aquesta direcció, va anunciar la necessitat d'aplicar la segona fase del pla director del sistema costaner per continuar endavant amb la recuperació d'aquells espais d'interès paisatgístic. I també, amb vista al nou mandat de Catalunya, va insistir que els verds no deixaran de banda la preservació dels indrets agraris de més rellevància al país.
SALVADOR MILÀ
EXCONSELLER M. AMBIENT
«No hem abandonat la lluita per aturar l'edificació indiscriminada en els terrenys del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra»
GISELA PLADEVEYA. Torredembarra (publicat al Punt del 19.10.2006)
diumenge, 22 d’octubre del 2006
dijous, 19 d’octubre del 2006
>> Vine el diumenge 22 d’octubre a Prats de Molló >> Catalunya Nord >>
>> Que es commemorà?
Un els fets d’armes més importants que succeïren l’any 1926, en que van intervenir independentistes catalans convençuts que la seva acció armada portaria a la llibertat de la nostra nació.
>> Que va Passar?
La revolta reposava sota l’acció d’uns 500 homes armats i equipats perfectament, que dividits en 2 grups, una matinada havien de travessar la frontera entre l’estat francès i Catalunya, els uns des de Coll d’Ares i els altres des de Sant Llorenç de Cerdans...
Pels camins de muntanya, havien d’arribar a prop d’Olot on se’ls afegirien un grup de vinguts des de l’interior. Caient per sorpresa sobre Olot s’havien d’atacar les casernes de Guàrdia civils i de carrabiners... hissada la bandera estelada i proclamada la república catalana i difosa la noticia per l’emissora transportada a tal efecte, i engrandint el primer exercir en forma de mes voluntaris (a Olot hi havia 900 reclutes catalans esperant per anar a la guerra que enfrontava l’estat espanyol amb el Marroc),es marcaria cap a les Guilleries on el camp base seria instal·lat, i d’allí cap a Barcelona...
Això es el que tenia que passar, però que no fou possible ja que entre les files dels voluntaris catalans hi havia una brigada d’antifeixistes italians que se’ls uniren, treballant un d’ells pels serveis secrets francesos, això junt amb el cansament que sofrien molts dels independentistes lluny de les seves famílies, pors, nervis.. provocà que el govern francès detingues a tots els participants de la revolta armada.
Tots els participants en les fets van ser conduits a Perpinyà, i finalment a París on van ser jutjats, per tots els racons del món, arribà el plet català contra l’estat espanyol... tal com deixaren clar durant el judici a París:
“Som nacionalistes, som separatistes, volem la independència de Catalunya. Feia temps que ho preparàvem, ara ha fallat, però res ni ningú ens aturarà.
Res del que hem passat i res del que ens toca encara per passar no ens saps greu. Hi tornarem! Per Catalunya fins a Catalunya!”
Finalment s’establí per tos els inculpats 1 mes de presó, la confiscació de totes les armes i 2 mesos de presó i 100 francs per a Francesc Macià com a cap de la revolta.
dimarts, 17 d’octubre del 2006
diumenge, 15 d’octubre del 2006
Rock a Vilabella (15-7-2006)
Avui faig proves de video. He parlat amb el Lluís per veure com s'ho havia fet per publicar el seu video. He aprofitat per fer una recerca a YouTube, i amb la vènia del amics de l'Alt Gaià (Vilabella), enreprodueixo un d'ells. La propera prova serà pujar-ne algún del nostre.
Avui comença la campanya electoral, us recomano que doneu un cop d'ull a ConfidencialCAT, el video de CiU. A mi m'ha agradat força. No sé què petenen, però és d'un Made in FAES, que mata...
dimarts, 10 d’octubre del 2006
La Mireia i l'Oriol, ara haurien de ser a Urdaipur, India:
dilluns, 9 d’octubre del 2006
divendres, 6 d’octubre del 2006
dimarts, 3 d’octubre del 2006
Torredembarra i el principi de Peter municipal.
És de general coneixement que el Principi de Peter (enunciat per Lawrence J. Peter l'any 1968) diu que “En una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins al seu nivell d’incompetència”. Com tothom sap les ciències socials evolucionen una barbaritat i podríem tenir un nou enunciat a nivell municipal, segons el que s'està experimentant a Torredembarra. Des del nostre punt de vista proposariem el següent: "Qualsevol municipi tendeix a créixer en població dins d'un pais, passant de vila a ciutat fins que els polítics que el dirigeixen assoleixen el seu nivell d'incompetència. Punt on haurien de renovar-se." Això podria ser cert, i esdevenir llei general en la majoria de municipis de creixement meteòric. Aquest creixement ve donat, en el nostre cas, per patrons forans. És a dir estem en l'àrea d'influència litoral sud de Barcelona com a ciutat difusa. L'expansió de Barcelona es produeix de forma radial, aprofitant les seves vies de comunicació. Nosaltres patim la seva influència i creixem per trobar-nos a poc més o menys d'una hora per ferrocarril, carretera general o autopista del seu centre; la gran majoria dels nouvinguts són ex-barcelonins.
Una ciutat se la considera tal si la seva població supera els 10.000 habitants, a Torredembarra s'hi arribà al tombant de segle, ara anem cap els 18.000 i seguim creixent. Vàrem passar de 13 regidors a 17 el 2003. Quan el municipi era petit l'equip de govern l'integraven entre cinc o set regidors, i la cosa estava en família, i les polítiques eren familiars. Així es va governar La Torre des del 1978 fins el 2003. Però al 2003 va canviar la cosa, amb 17 regidors el govern municipal poden constituïr-lo equips de 10 regidors o més. Arribats en aquest punt el nivell de confiança i nivell de delegacions han d'anar aparellats. El primer govern sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, va petar per no coincidir aquests punts. A l'octubre de 2003 sorgeix l'actual govern fruit d'una nova entesa. Aquesta ha funcionat prou bé fins avui precisament per coincidir prou bé el nivell de confiança i nivell de delegacions que es van acordar.
Els polítics acostumats a l'antiga forma de governar la vila, haurien de cedir el pas als joves, en les municipals del 2007. Però els que no vulguin baixar del carro estaran abocats al fracàs si no es renoven i reciclen. Governar una ciutat és un repte, no un negoci. Avui dia cal ser abanderat de conceptes com la solidaritat, la cooperació, la sostenibilitat, el diàleg i la democràcia. Ja no es pot governar una ciutat posant pals a les rodes dels companys, o especulant amb el amics. O sense tenir en compte als veïns. Les ciutats es governen per viure-hi millor tots, per disposar d'espai humà. Però especialment es governen amb la col·laboració dels companys de govern, amb la participació ciutadana, generant sinèrgies que resultaran en benefici de la ciutat i de tots els qui hi viuen en aquell moment. Els polítics de la meva ciutat hauran de fer front a l'espectacular creixement futur de Torredembarra, i esmerar-se en la seva gestió. Les paraules són: evolució i renovació. Enfront, la incompetència.
Una ciutat se la considera tal si la seva població supera els 10.000 habitants, a Torredembarra s'hi arribà al tombant de segle, ara anem cap els 18.000 i seguim creixent. Vàrem passar de 13 regidors a 17 el 2003. Quan el municipi era petit l'equip de govern l'integraven entre cinc o set regidors, i la cosa estava en família, i les polítiques eren familiars. Així es va governar La Torre des del 1978 fins el 2003. Però al 2003 va canviar la cosa, amb 17 regidors el govern municipal poden constituïr-lo equips de 10 regidors o més. Arribats en aquest punt el nivell de confiança i nivell de delegacions han d'anar aparellats. El primer govern sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, va petar per no coincidir aquests punts. A l'octubre de 2003 sorgeix l'actual govern fruit d'una nova entesa. Aquesta ha funcionat prou bé fins avui precisament per coincidir prou bé el nivell de confiança i nivell de delegacions que es van acordar.
Els polítics acostumats a l'antiga forma de governar la vila, haurien de cedir el pas als joves, en les municipals del 2007. Però els que no vulguin baixar del carro estaran abocats al fracàs si no es renoven i reciclen. Governar una ciutat és un repte, no un negoci. Avui dia cal ser abanderat de conceptes com la solidaritat, la cooperació, la sostenibilitat, el diàleg i la democràcia. Ja no es pot governar una ciutat posant pals a les rodes dels companys, o especulant amb el amics. O sense tenir en compte als veïns. Les ciutats es governen per viure-hi millor tots, per disposar d'espai humà. Però especialment es governen amb la col·laboració dels companys de govern, amb la participació ciutadana, generant sinèrgies que resultaran en benefici de la ciutat i de tots els qui hi viuen en aquell moment. Els polítics de la meva ciutat hauran de fer front a l'espectacular creixement futur de Torredembarra, i esmerar-se en la seva gestió. Les paraules són: evolució i renovació. Enfront, la incompetència.
diumenge, 1 d’octubre del 2006
Aquest dissabte m'he tornat a sentir revolucionari.
divendres, 29 de setembre del 2006
L'AVE a Perafort, un error.
Aquest matí he agafat el tren Regional de les 7.11h. a Torredembarra, per a anar a treballar a Barcelona com cada dia. Ja fa onze anys que hi treballo. Som centenars de persones que agafem aquest tren entre Reus, Tarragona i especialment Torredembarra. Quan hem pujat i com quasi sempre, el tren anava ja ple. Hem hagut de fer el trajecte, de més d'una hora de durada, drets. Alguns de nosaltres portàvem El Periódico d'avui, i hem comentat la portada. S'hi llegia: "L'estació de Tarragona, a punt per rebre l'AVE". L'esclat de riallades ha estat majúscul, tant els que viatjàven asseguts com els que anàvem drets hem estat d'acord: L'AVE no passará per Tarragona. Tarragona no és Perafort. A l'àrea metropolitana de Tarragona-Reus-Valls, ens fan molta gràcia aquestes "notícies". Perafort és lluny i no podrem agafar l'AVE per anar a treballar a Barcelona. Pels únics que servirà aquesta parada, serà pels futurs estadans barcelonins de la urbanització que s'hi construeix al costat. Nosaltres el que voldriem és que el servei de Rodalies arribés a Reus, i potser així, amb més freqüència de trens, no aniríem a treballar com si fóssim porcs.
dijous, 21 de setembre del 2006
Sempre hi ha una altra forma de veure-ho
Realment és així. Ens trobem sovint amb fets o decisions preses, moltes vegades precipitadament, que poden tenir sempre una altra òptica. No ho dic per res en concret, tot i que tinc al cap una sèrie de temes que responen a aquest patró. Des del tema de la vianantització del Carrer Nou (Antoni Roig), fins al tant remogut Muntanyans II. Estem atrinxerats en les nostres posicions, algunes més explicades que altres, i moltes vegades no donem el braç a tòrcer. Posar-se en la posició del nostre interlocutor, fins i tot pot ser un exercici recomanable. No per veure com està el panorama per aquell costat, sinò per veure fins i tot les pròpies fisures, o fins i tot per a constatar la pròpia feblesa. En el cas del Carrer Nou ens ha permés veure la manca de diàleg de l'Equip de govern municipal amb els veïns, però també constatar la sordera interna de l'Equip de govern. També per veure que les contribucions especial no són abusives, sinò més aviat toves. El possible diàleg hagués permés la possibilitat d'acord, donada la suficiència d'arguments per ambdues parts.
dimecres, 19 de juliol del 2006
Tot comença una vegada o altra...
Ara m'he cansat de sobte. No patiu, ja tornaré. Estic reflexionant sobre totes les coses que poden fer avançar. El repte hi és ja que la nostra ciutat està per fer. Cal decidir si la continuen fent els de sempre, o bé per fí trobem les eïnes que ho poden fer possible. jo no ho veig clar, per això reflexiono. Però si sou amatents veureu que dic alguna cosa. I no és una cosa o altra. Hi ha reflexió al darrera. El camí vull que sigui llarg..., però no infinit. Em comprometo a trobar respostes.
dilluns, 27 de març del 2006
El carrer Major de Torredembarra és un exemple del que ens espera sobre la gestió de l’urbanisme comercial?
El carrer Major de Torredembarra forma part d’un complex entramat urbà medieval que esdevingué part de la vila closa en bastir-se la muralla de Torredembarra el 1206. El carrer Major en conjunció amb la resta de carrers del nucli antic deEl carrer Major de Torredembarra forma part d’un complex entramat urbà medieval que esdevingué part de la vila closa en bastir-se la muralla de Torredembarra el 1206. El carrer Major en conjunció amb la resta de carrers del nucli antic de Torredembarra ha mantingut el seu traçat urbà durant vuit segles, pocs canvis ha sofert aquesta venerable via durant aquest lapse de temps. Per uns dibuixos que va deixar al seu pas per Torredembarra, el chevalier de Beaulieu, constatem que d’ençà fa més de tres segles el carrer Major manté la seva sinuosa i característica figura. Quan va ser urbanitzada la plaça del Castell, ara fa uns 30 anys, va fer-se el carrer Major, i altres del nucli antic. Els veïns encara recordem el canvi que va significar el pas d’un carrer de terra a un de ferm. Les voreres estaven desmanegades i a més mancaven moltes pedres, que la constituïen en bona part del seu traçat. El pressupost de fer el carrer va resultar altíssim, ja que comportava aprofitar les pedres originaries i completar les mancances amb material lític similar. Va ser però, una obra d’humanització absolutament necessària, es va finançar per contribució especial. És a dir en bona part el varen pagar els veïns. Tal com es fa avui dia en els carrers que es van urbanitzant. Però el carrer Major, i els carrers propers van comptar amb un ajut econòmic important per part de l’Administració degut a les seves característiques històriques. Això va fer que el cost de les obres baixés a un preu de “carrer normal”. L’adveniment d’aquesta intervenció feu possible que s’hi obrissin novament establiments comercials. Els veïns n’estan molt satisfets del “seu” carrer. I sempre que ha calgut intervenir-hi, per fer-hi passar qualsevol servei el veïnat ha posat l’ai!, al cor. Parlem de tot això perquè a finals d’any passat (2005), quan varen començar les obres de canalització del gas ciutat, la gent s’ho mirava amb un cert recel. Es varen alleujar quan anaren veient que s’anaven mantenint a lloc les seves estimades pedres del seu preuat carrer. Però les obres no enllestien i en un gener etern tot eren comentaris. Però al febrer la cosa va moure’s de debò. Primer s’alçaren les pedres que separaven les coques. Tot seguit varen desaparèixer de la vista dels veïns. A continuació es va obrir un esvoranc a tot el llarg del carrer i es va omplir de ciment colorat de groc. Però el pitjor de tot va ser l’anivellament del ferm i vorera. Tot això sense un projecte descriptiu, i sense una explicació raonable. He intitulat aquest article referint-me a la gestió de l’urbanisme comercial. Ho recordo perquè molt probablement l’excusa que se’ns doni apuntarà cap aquest punt. Moltes vegades quan s’intenta fer una crítica, especialment si va adreçada a companys o amics, t’etziben allò de que vas en contra seva, i acaba sent culpa del que critica, allò que és fruit d’una precipitada i autocràtica decisió política. Molt sovint fugim de la cosa que ens espanta, i després de molts anys de verdes i madures, hem arribat a una simple conclusió, i és que no són les activitats corruptes, sinó les activitats polítiques derivades de la poca eficàcia les que més ens espanten. Mirarem d’aportar allò que cal fer quan es vol fer una actuació real d’urbanisme comercial en un carrer o en una zona més àmplia. El primer que cal fer és un estudi de la situació prèvia que ens donarà una visió de l’activitat econòmica del carrer. A continuació una enquesta per a valorar l’acceptació de la mesura entre botiguers si n’hi ha i veïns per descomptat. Tot seguit s’enceta un diàleg participatiu i amb les conclusions s’enriqueix el projecte tècnic. Desprès calen accions de tutela i promoció de la zona. El nou espai ha de comptar amb nova o renovada il·luminació, mobiliari i noves indicacions. Especialment esperada és la retirada del trànsit rodat de forma permanent, exceptuant els casos d’urgència o accés a aparcaments privats situats en la zona de vianants. L’actuació duta a terme en el carrer Major, ara que sembla que ha quedat enllestida, ens sembla inacabada. La intervenció ha eliminat tècnicament les voreres, i els vehicles han augmentat la seva velocitat mitjana en passar-hi. Seguim el mal exemple impartit al carrer Joan Güell, ells estan pitjor ja que han perdut definitivament la filera de pedres que marcava el carrer davant la Rectoria. Siguin quins siguin els gestors d’aquestes pífies, sàpiguen que hi ha una nova sensibilitat que exigeix una més gran participació ciutadana en els projectes que ens incumbeixen, i també una decent professionalitat en la seva aplicació. Francesc Mercadé Teixidó assessor tècnic en comerç interior membre de l’Alternativa Baix Gaià