Sempre hi ha una altra forma de veure-ho

Realment és així. Ens trobem sovint amb fets o decisions preses, moltes vegades precipitadament, que poden tenir sempre una altra òptica. No ho dic per res en concret, tot i que tinc al cap una sèrie de temes que responen a aquest patró. Des del tema de la vianantització del Carrer Nou (Antoni Roig), fins al tant remogut Muntanyans II. Estem atrinxerats en les nostres posicions, algunes més explicades que altres, i moltes vegades no donem el braç a tòrcer. Posar-se en la posició del nostre interlocutor, fins i tot pot ser un exercici recomanable. No per veure com està el panorama per aquell costat, sinò per veure fins i tot les pròpies fisures, o fins i tot per a constatar la pròpia feblesa. En el cas del Carrer Nou ens ha permés veure la manca de diàleg de l'Equip de govern municipal amb els veïns, però també constatar la sordera interna de l'Equip de govern. També per veure que les contribucions especial no són abusives, sinò més aviat toves. El possible diàleg hagués permés la possibilitat d'acord, donada la suficiència d'arguments per ambdues parts.