La setmana passada, la primera de febrer d’enguany pel lector, vam pensar en fer bull a casa. Nosaltres en fem cada any, per tradició familiar. El bull, com hom sap a la Torre, és un plat típic de la Costa Daurada que conté tripa seca de tonyina. No entraré ara mateix a descriure o analitzar aquest gustós plat, que té tants seguidors com detractors. Això ho deixarem a plomes més expertes, que n’hi han. Jo ara mateix em vull centrar més aviat en la tasca que se m’encomanava a casa, la de sortir a cercar bull per a cuinar-lo.
En aquesta cosa estava quan vaig caure en l’atzucac: a Ca l’Oca s’havien jubilat i estava tancada la botiga on l’anava a comprar habitualment, llamps i trons!, vaig pensar. Amb aquesta cabòria, vaig i li pregunto a la Dolors de Cal Serafí tot comprant-li un parell d’ampolles d’Snou: —on podria fer-me amb unes penques de bull?. No ho sabia, però m’adreça a la botiga de la Maria Martí al carrer Freginal. Tampoc ho sap, encara que seria una bona idea tenir-ne, em confessa. Jo el volia per diumenge..., res, a seguir la recerca.
Tirant carrer nou amunt trobo l’Iris Figuerola i l’abordo, tampoc me’n sap donar raó, recomana de preguntar-ho a l’Isidro de Cal Ral, per allò que tenen bacallà. Tampoc en tenen. Ja de volta torno a trobar-me l’Iris, i tot fent balanç a la cantonada de Jordi, topem amb en Lluís Roig antic regidor i impulsor de la jornada del bull a casa nostra, el qual ens posa sobre la pista d’anar a Vilanova i la Geltrú. Aquesta era l’opció coneguda, però que em resistia a usar. La recomanació d’en Roig em fa decidir. A la Torre no en trobo, doncs cap a Vilanova!.
Al Mercat municipal de Vilanova dissabte matí, a la part central hi ha la bacallaneria Islàndia, de lluny ja les veig penjades, les penques de bull. Aquesta parada és la que alguna vegada n’ha subministrat al mateix Patronat de Turisme de Torredembarra, tal i com me n’informen ells mateixos. Apa, animeu-vos, que és temps de bull. Iris, gràcies pel títol de l’article.
Aquest article el podreu llegir al Mònic de març de 2012