divendres, 29 d’octubre del 2010

Catalunya redueix l'atur en 6.700 persones i lidera la creació de llocs de treball en el tercer trimestre

Clica aquí
Catalunya ha rebaixat la seva xifra d'aturats en 6.700 persones en el tercer trimestre de l'any, de manera que la xifra total de desocupats s'ha situat en 669.400 persones, i ha liderat la creació de llocs de treball en l'esmentat període, amb 34.500, gairebé la meitat del total de nous llocs de treball a Espanya.

La caiguda de l'atur a Catalunya, del 0,99% respecte al trimestre passat, ha deixat la taxa de desocupació al 17,41%, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) feta pública per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A tot Espanya, el nombre d'aturats ha baixat en 70.800 persones entre juliol i setembre, un 1,52% respecte al trimestre passat, de manera que la taxa de desocupació ha caigut més de tres dècimes fins a situar-se al 19,79% i el total d'aturats puja a 4.574.700 persones.

(EUROPA PRESS)

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Jo no t'espero

La visita de Joseph Ratzinger ha estat precedida de les seves declaracions sobre els abusos sexuals del clergat en què optava per la penitència com a via de reparació. També és responsable de no col·laborar en el repartiment de preservatius a l’Àfrica, de la segregació a l’escola, d’oposar-se al dret al propi cos de les dones i al dret a l’avortament, i de negar la igualtat de drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.

divendres, 22 d’octubre del 2010

El DPTOP sotmet a informació pública la variant de la Nou de Gaià (T-702)

El Diari Oficial de la Generalitat publica avui l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental de la variant de la Nou de Gaià (T-702). La futura variant, que tindrà 1,2 quilòmetres de longitud, permetrà evitar el pas per l’interior del nucli urbà i, així, millorar la mobilitat i la seguretat viària en aquest entorn. Aquesta actuació comportarà una inversió estimada en 2 MEUR.
 
La carretera T-202, que pertany a la xarxa comarcal, va des de l’N-340, a Altafulla, fins a la Nou de Gaià, Salomó, Montferri i la C-51 a Vilardida. Aquesta via serà objecte d’obres condicionament en el tram que va des de l’enllaç amb l’N-340 (variant de Torredembarra i Altafulla) fins a Salomó. Actualment,  s’està redactant el projecte constructiu d’aquesta actuació.
 
Atenent a les peticions de l’Ajuntament de la Nou de Gaià, el DPTOP ha inclòs, a més de la millora de la travessera actual, la construcció d’una variant que permeti evitar el trànsit de pas per l’interior del nucli urbà. Ara, el DOGC publica l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental específics de la variant, per tal que administracions, entitats i particulars presentin les propostes que considerin oportunes.
 
Aquests estudis plantegen dues alternatives de traçat que discorren per l’est de la Nou de Gaià, entre les quals es presenta com a més adient la més allunyada del nucli de la població. Segons aquest traçat, la variant tindrà una longitud d’1,2 quilòmetres i per a la seva futura construcció s’estima una inversió de 2 MEUR.
 
Característiques de la variant
 
La carretera projectada té dos carrils de circulació de 3,5 metres i dos vorals de 0,5 metres cadascun. El traçat s’inicia sobre l’actual T-702 al sud-est de la Nou de Gaià, poc abans de l’inici del nucli urbà, en la rotonda que s’ha previst dins del projecte de condicionament Altafulla-Salomó. A 650 metres d’aquest punt, la variant connecta amb el camí d’accés al camp de futbol del municipi amb una rotonda de 40 metres de diàmetre exterior.
 
Després, la variant es desplaça cap el nord-oest i es preveu una altra rotonda a l’encreuament amb la carretera T-211, que va cap a la Pobla de Montornès. Des d’aquesta rotonda, que tindrà 50 metres de diàmetre exterior, s’accedeix també al nord de la Nou de Gaià. La rotonda se situa a uns 650 metres de l’anterior. El final de la variant se situa a uns 150 metres d’aquest giratori.
 
Les rotondes tenen una anella circular amb dos carrils de 4 metres i dos vorals de 0,5 metres. La gorguera de l’illot interior, d’1 metre d’ample serà trepitjable. Les principals estructures que es construiran corresponen a 6 passos o obres de drenatge transversal per tal de salvar petites rieres. Es formaran mitjançant calaixos de formigó, de longituds que varien entre els 9 i els 12 metres.
 
Dins de l’actuació, es preveu el desviament de camins que el traçat intercepta. Així, es desvia un tram de 485 metres del camí de la Nou de Gaià a Altafulla, situat en la primera part de la variant, així com dos trams de 100 i 179 metres del de la Nou de Gaià a Torredembarra, situat a la zona de la rotonda intermèdia. Per últim, es desvia un tram de 340 metres del camí de la Sitjeta que connecta amb la rotonda situada al final de la variant (rotonda nord). Els camins tindran una amplada de 5 metres.
 
Font: GENCAT

dilluns, 18 d’octubre del 2010

La consulta sobiranista no mobilitza Tarragona

El dia abans del referèndum la plataforma no es va atrevir a fer cap pronòstic, i recalcava que el “gran èxit” seria que els col·legis electorals poguessin obrir sense problemes. Finalment, la jornada es va desenvolupar sense incidents, però la participació –un pobríssim 5,70%– no amaga que la crida a la ciutadania no ha estat suficient. Els resultats, un sí contundent del 91,72% i un no de només el 6,12%.

Els registres de Tarragona, on l'Ajuntament ha girat l'esquena a la consulta des del primer moment, són els més baixos entre tots els realitzats fins ara, encara que des de la plataforma Tarragona Decideix eviten parlar de decepció, de derrota o de fracàs. “Pensàvem que podríem trencar amb els tòpics d'aquesta ciutat, però ens quedem amb el suport que hem tingut de les entitats i amb la satisfacció d'haver pogut celebrar el referèndum”, va subratllar la portaveu Lorda Marauri.

Com ja ha passat en consultes anteriors, la de Tarragona va tenir com a protagonistes persones convençudes de la causa. “A Espanya ens tracten molt malament i molta culpa és del PP ”, explicava el Joan Maria, veí de Pere Martell, en sortir del local de la Colla Jove, un dels dinous col·legis electorals. La zona centre de la ciutat bullia d'ambient en una jornada assolellada, magnífica. De gent als col·legis, però, amb comptagotes.

Al marge de la poca predisposició dels ciutadans, la impossibilitat d'instal·lar cartells en llocs cèntrics va impedir que algú conscienciat pogués exercir el seu dret democràtic. “Trobo fatal que l'Ajuntament no els hagi donat facilitats. Segur que hi ha gent que volia votar i no sabia on fer-ho”, va explicar un veí de la plaça Ponent. Un altre inconvenient va ser que la plataforma no tingués accés al cens.

Font: ELPUNT

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Tarragona realitza aquest diumenge la consulta popular sobre la independència de Catalunya

Segons informa la Plataforma Tarragona Decideix, la nostra ciutat compta aquest diumenge 17 d’octubre en motiu de la consulta popular sobre la independència de Catalunya, amb dinou col·legis electorals, repartits per la ciutat i tres urnes mòbils que s'ubicaran als barris de Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i l'Arrabassada, perquè en aquests barris no hi ha cap col·legi electoral a causa dels impediments municipals.

L'urna de Sant Pere i Sant Pau serà la que més estona s'hi estarà. De nou del matí a vuit del vespre, en les mateixes hores que els col·legis, hi haurà una carpa per votar en el sentit que es vulgui sobre la independència (no, en blanc o sí) a la Rambla del barri. Pel que fa a la resta, la plaça Major de Sant Salvador serà l'escenari d'una carpa que hi serà durant tot el matí i el migdia, de deu a dues; mentre que a l'Arrabassada, també de deu a dues, s'hi podrà dipositar el vot en una carpa instal·lada al carrer Carles Riba.

Durant tot el dia hi haurà activitats (xaranga i grallers) pels carrers de la Ciutat, també està previst fer un cercavila, però potser s'haurà d'anul•lar perquè el consistori no els ha donat permís.

La Plataforma anima a la gent a participar en aquesta consulta democràtica per tal de demostrar que la democràcia participativa és una reivindicació de tots els tarragonins. Ja sigui fent l'acció de votar o formant part d'una mesa electoral en algun dels torns.

Per votar, només cal estar empadronat a la ciutat de Tarragona i tindre més de 16 anys. En cas de no figurar l’empadronament correcte al DNI, caldrà mostrar el document d’empadronament.

Col.legis electorals:

• Zona: Casc Antic / Part Alta
- Escola de lletres C/ Sant Llorenç 3
- Xocolateria l’Abella Plaça del Fòrum 5
- Colla Jove Xiquets de Tarragona C/ Cos del Bou 23
- Local de Tarragona Decideix 2 C/ Sant Domènec – Plaça de la Font
• Zona: Centre / Eixample
- Òmnium Cultural Rambla Nova 12
- Palau Firal Plaça de la Pedrera s/n (C/Orosi)
- UGT – Amic C/ Ixart 11
- Cooperativa Obrera Tarraconense C/ Fortuny 23
- AAVV Verge del Carme C/ Francesc Bastos 3
- Campus Catalunya URV Av. Catalunya 35
- IES Martí Franquès C/ Enric d’Ossó 3
• Zona: Llevant
- Esplai de Ferran Camí del Cementiri s/n. El Ferran
(Baix Gaià)
• Zona: Ponent
- Mediterrània (Coordinadora d’Entitats del Camp de Tarragona) C/ Francolí 56-58
- Local Social de La Floresta Bloc Abeto s/n
- Asociación de vecinos de Bonavista C/ Cinc 25
- Mercat de Torreforta C/Riu Glorieta s/n
• Zona: Serrallo / Part Baixa
- Local de Tarragona Decideix 1 C/ Smith 7
- Xiquets del Serrallo C/ Nou de Santa Tecla 9
- AV Serrallo C/ Salou B

Font: TotTarragona

divendres, 15 d’octubre del 2010

Tant de bo existeixi l'Infern

Una afortunada -i meritòria- recerca de l'historiador Joaquim Aloy ens ha permès llegir, de primera mà, un dels testimonis més impressionants del que va significar la Guerra Civil en aquest país. Es tracta de la carta que va adreçar Carme Ballester -l'esposa del president Companys- a les autoritats franceses i alemanyes per tal d'aconseguir una indemnització pel crim que va cometre el feixisme en la persona del seu marit, Lluís Companys, 123è president de la Generalitat de Catalunya.

Carme Ballester explica, de forma directa i sense retòrica, com va ser la detenció i posterior segrest del president, i com ella va intentar, amb la valentia de la raó, demanar explicacions a la Gestapo. Ballester, sola, va arribar a enfrontar-se a un temible oficial de la policia política nazi, al qui va dir, a la cara, "quina culpa en té el meu marit si vostès ens volien fer la guerra?".

Setanta anys més tard del seu afusellament, el president Companys continua sota la condemna d'un judici vergonyós per a la democràcia. I, per contra, Pedro Urraca Rendueles, el policia falangista que el va interrogar -i torturar- al París ocupat i el va entregar a la frontera sota la protecció nazi, continua emparat per la llei espanyola.

Si Urraca continués viu -els arxius oficials n'amaguen el destí- tindria 106 anys i tota la legalitat espanyola del seu costat. I continuaria rient-se de tots nosaltres... Tant de bo existeixi l'Infern.

Salvador Cot a: NACIÓ DIGITAL

dijous, 14 d’octubre del 2010

Joan Herrera aquest dilluns a Tarragona

El proper dilluns 18 d'octubre el Joan Herrera presentarà a Tarragona el seu libre ECONOMIA I ECOLOGIA. Serà a les 19 h a la llibreria La Capona de Tarragona, al carrer Gasòmetre 41. Ho farà de la mà de la Hortènsia Grau, el Maties Vives i el Joan Coscubiela. És un bon moment per a trobar-nos i compartir aquesta presentació a l'inici de la campanya de les properes eleccions catalanes.

Podeu trobar més informació sobre ICV Torredembarra i les properes eleccions al nou bloc d'Iniciativa Torredembarra.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

El dia de la catalanitat

L'Ametlla de Mar anava ahir per lliure. En solitari celebrava la consulta popular per la independència i ho feia un dia molt significat, el 12 d'octubre, Día de la Hispanidad. ¿Una provocació de la plataforma La Cala Decideix, promotora de la consulta? El seu president, Vicent Margalef, ho ha explicat ras i curt. Per a l'Ametlla ahir era “el dia de la catalanitat”. “La ciutat de la democràcia, afirmava el coordinador territorial de la plataforma Decidim.cat, Gerard Fernàndez.

La plataforma organitzadora de la consulta quan va triar la data va ser valenta. És tracta de l'únic municipi que s'ha atrevit a convocar el referèndum en un pont de quatre dies, escenari que no convida a una alta participació. El portaveu de la plataforma, Joan Rebull, explicava que, com que es tracta d'un municipi costaner i turístic, la previsió era que la ciutadania es quedés a casa, ja que “més aviat som un poble receptor” de turistes. I el cert és que els va anar força bé. De les 4.600 persones cridades a votar, n'hi van participar el19%, una xifra que s'acosta a la mitjana registrada als més de 500 municipis que ja han celebrat la consulta.

A la sala de la societat cultural, esportiva i recreativa l'expectació era màxima i durant tot el dia hi va haver un intens anar i venir de gent. El temporal de pluja i vent va condicionar només relativament la participació. El president d'ERC, Joan Puigcercós, va visitar a la tarda el poble per donar suport a la consulta.

Al vespre, el recompte va fer sortir de dubtes a tothom. De les 1.252 persones que van exercir el dret a vot (un 19%), 1.180 van decantar-se pel sí (94,2%), mentre que 46 persones (3,6%) van dir que no. L'Ametlla de Mar és el segon municipi del Baix Ebre, després de Xerta, que celebra una consulta sobiranista i el quart de totes les Terres de l'Ebre. Aquest diumenge serà el torn de Tarragona, Rubí, Gavà, la Bisbal del Penedès i Villalonga del Camp.

Font: ELPUNT

dijous, 7 d’octubre del 2010

Antoni Batista, periodista. Autor de "La carta"



El secret (Catalunya Ràdio) del dia 19 de setembre de 2010: Sílvia Coppulo parla amb Antoni Batista, periodista i autor del llibre "La carta. Historia de un comisario franquista" (Editorial Debate)