No convoca cap organització, tot es fà a títol personal.
Aquí teniu alguns enllaços per a més informació:
http://www.facebook.com/l.php?
http://www.facebook.com/l.php?
http://www.elpais.com/
dilluns, 31 de maig del 2010
Proposta de concentració!
No convoca cap organització, tot es fà a títol personal.
Aquí teniu alguns enllaços per a més informació:
http://www.facebook.com/l.php?
http://www.facebook.com/l.php?
http://www.elpais.com/
divendres, 28 de maig del 2010
Torredembarra donarà 200.000,00€ a David Bisbal!
Torredembarra ha engegat una campanya solidària per a que en David Bisbal aconsegueixi uns 200.000 euros. Hem de sumar-nos a aquesta humanitària campanya encapçalada per l'Ajuntament de Torredembarra, amb el suport del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra, i del Patronat Municipal de Turisme de Torredembarra. En temps de crisi a tot arreu com els actuals sorprén la desinteressada generositat amb la que actuen els poders públics locals. Un municipi al que li sobra de tot, amb el carrers vianantitzats, amb pàrquings que els surten de les orelles, amb teatres municipals a plè rendiment. Un municipi com el nostre que disposa de sales polivalents a tots els barris, amb centres cívics per tot arreu, amb piscines municipals cobertes i descapotables. Amb CAPS, CARS i tota mena de serveis a les persones. Un municipi com el nostre que no té atur, i que lliguem els gossos amb llonganisses, només li falta llençar la gorra al foc. I per fer-ho donarà a guanyar al David Bisbal uns 200.000 euros en un concert d'una hora poc més o menys.
Trobo encertadissima l'elecció d'aquest artista internacional de cultura i llengua castellanes que viu a Miami, Florida, USA. Allí tot és molt car i necessita la nostra aportació. A no ser que no coincidim amb els seus principis culturals i lingüístics, llavors potser haurem de lluitar en contra de la seva presència en el nostre municipi. Una idea per a fer palesa la nostra oposició seria fer com si es tractes d'una gran aportació solidària, solicitem als municipals que ens multin extraordinàriament per poder materialitzar les aportacions. Si aconseguim que ens posin unes 3.500 multes de 60€ entre tots els torrencs potser aconseguiríem que no contractessin el David Bisbal.
Ara no sé què fer, si pagar 30€ per anar a veure'l, o pagar-ne 60€ per a que no vingui. Potser la segona, igual podria conseguir que els 750 membres del grup del Facebook: "Jo tampoc aniré al concert d'en David Bisbal a Torredembarra" paguessin els 60€ cada un, només aconseguiríem 45.000€ ho veig magre per lluitar amb igualtat de condicions.
Potser els botiguers de Torredembarra se'n beneficiaran..., no sé, ara ja tinc masses dubtes.
El millor potser serà anar-se'n uns dies de vacances a mig agost per no topar-nos amb la bisbalada!
dimecres, 26 de maig del 2010
ENQUESTA LINGÜíSTICA AL DIARI "EL PAÍS". CONVÉ QUE HI PARTICIPEM I L'ESCAMPEM...
Davant l'extraordinari avenç de l'extrema dreta (les declaracions de Cospedal sobre Montilla en català al Senat posen la pell de gallina),YAHOO.ES col.locava a portada de la seva caràtula en dissabte (prime time), on només hi ha "senyores de bon veure" sempre el que "costará el catalán de Montilla" (referit al cost de traductors per a ses incultes senyories, en TIEMPOS DE CRISIS, esclar !)
i als espectacles subsegüents (ses senatories) i les frivolitats de Zapatero (se ha completado el autogobierno) = Aznar (se ha completado el estado autonómico) i comptant amb les tradicionals dimissions entre els nostres conciutadans de les seves obligacions més elementals (heu vist com s'adrecen en castellà a una persona no-blanca immaculada ?, perquè el parla millor que ell(e)s ?, ....sou un@ d'ell(e)s ?),
i als espectacles subsegüents (ses senatories) i les frivolitats de Zapatero (se ha completado el autogobierno) = Aznar (se ha completado el estado autonómico) i comptant amb les tradicionals dimissions entre els nostres conciutadans de les seves obligacions més elementals (heu vist com s'adrecen en castellà a una persona no-blanca immaculada ?, perquè el parla millor que ell(e)s ?, ....sou un@ d'ell(e)s ?),
Almenys una petita enquesta a respondre, si encara no ho heu fet.
Salut i empenta, que les coses no van soles !
(Us faig a mans tal i com l'he rebut un email del meu amic i company de partit JM ARMENGOU, ja que hi coincideixo plènament. Jo ja he participat en l'enquesta, féu-ho ara vosaltres, us ho recomano)
dimarts, 25 de maig del 2010
Zapatero rectifica i deixarà demanar crèdits als ens locals fins l'any 2011
José Rodríguez Zapatero rectifica a última hora la seva decisió
Les presses viscudes ahir a la Diputació i a diversos Ajuntaments del territori per aprovar crèdits que avui, per decret, ja no haurien pogut demanar ha estat en va ja que finalment, Zapatero ha rectificat i la prohibició no entrarà en vigor fins el proper 2010. La Federació de Municipis va viatjar a Madrid a última hora d'ahir per analitzar la prohibició i intentar conscienciar a Zapatero del trasbals que podria suposar la decisió.
Els nervis inundaven a última hora d'ahir la Diputació i alguns Ajuntaments del nostre territori com el de Tarragona, Valls, Riudoms o Vendrell. I és que segons el 'Boletín Oficial del Estado' (BOE) que es va publicar ahir, avui dimarts entrava en vigor la prohibició dels Ajuntaments i les Diputacions d'endeutar-se a llarg termini. És a dir, no podien demanar cap crèdit fins el gener del 2012. Aquesta prohibició, apareguda per sorpresa a les diverses administracions locals del territori, va obligar a convocar plens extraordinaris a última hora d'ahir per tal d'aprovar la contractació de crèdits ja que sense aquests, Diputació i Ajuntaments haurien tingut certs problemes per tirar endavant els seus projectes o bé donar les respectives ajudes.
Davant del trasbals ocasionat, Zapatero, ha rectificat en el darrer instant i el BOE que s'ha publicat aquest matí ja informava que finalment, la prohibició no entrarà en vigor fins el gener del 2011. Manuel Bustos, President de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, ha explicat aquest matí a TV3 que a última hora d'ahir va viatjar ràpidament a Madrid per analitzar aquesta prohibició amb el Govern, el qual va "entendre la situació i va rectificar". Segons Bustos, el Govern té la sensació que "tots els municipis estan molt endeutats ja que prenen com a exemple Madrid, que té un deute de més de 7.000 milions d'euros".
Per la seva banda, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha definit aquest allargament del plaç com "una mica d'oxigen" ja que per ell, aquesta prohibició precipitada "era un error les conseqüències del qual podrien haver estat greus". "Afortunadament s'ha rectificat" ha finalitzat l'alcalde tarragoní.
Així doncs, els plenaris 'express' i els maldecaps d'última hora de més d'un consistori que veien perillar algun dels seus projectes ha estat en va ja gaudiran de mig amb més per fer el que ahir van haver de sintetitzar amb poques hores.
Font: delCamp.cat
Projectes en perill a Torredembarra
La retallada imposada pel govern estatal pot suposar fins i tot que el municipi perdi subvencions, com la del fons europeu Feder, ja que aquest tipus d'ajuts preveuen que sigui l'Ajuntament qui pagui la meitat de l'obra. En el cas de la subvenció europea, que havia de destinar 600.000 euros a la construcció d'uns dipòsits pluvials, el consistori tenia previst finançar la seva part amb un crèdit que ja no ha estat a temps de contractar. I una cosa similar passa amb el projecte que s'està finançant amb el fons estatal, la construcció d'una nova piscina, que l'Ajuntament volia complementar amb un segon projecte per cobrir l'equipament esportiu, i que ara no es podrà pagar. Els mateixos dubtes s'obririen si el municipi fos escollit per desenvolupar un projecte de la llei de barris, tal com ha sol·licitat. «No ens quedaran diners per fer res. Els ajuntaments ja teníem prou problemes per anar subsistint, i més en municipis de la costa», denuncia.
Font: ELPUNT
Real Decreto-ley 8/2010, de 20 de mayo, por el que se adoptan medidas extraordinarias para la reducción del déficit público.
dilluns, 24 de maig del 2010
Missa «gospel» a Sant Pere Apòstol de Torredembarra, per celebrar la Pentecosta.
Font: ELPUNT
dissabte, 22 de maig del 2010
Es sotmet a informació pública el Pla director urbanístic de l'àmbit central del "Camp de Tarragona"
El nou Pla director abasta 22 municipis de les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp
El DOGC publicava aquest dijous l’inici de la informació pública del Pla director urbanístic de l’àmbit central del "Camp de Tarragona", després que la Comissió territorial d’Urbanisme de Tarragona en fes l’aprovació inicial. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta.
El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals:
• Garantir la preservació dels sòls no urbanitzables i la seva correcta gestió, conjugant l’existència d’importants extensions agrícoles amb les infraestructures previstes i amb una especial atenció als pols productius.
• Fixar àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, necessaris per garantir la coherència de l’ordenació territoral proposada, introduir estratègies específiques en 24 sectors urbanitzables i precisar altres 22 àmbits.
• Concretar l’ordenació de la futura Estació Central ferroviària, construir una única xarxa de rodalies i proposar una xarxa especialitzada de mercaderies que eviti el pas per la gran part dels actuals nuclis.
• Recollir la proposta de traçat en estudi del Tram-Camp, que connecta l’Estació Central amb Reus, Tarragona i amb la costa, tot aprofitant l’alliberament de l’actual línia ferroviària.
• Proposar vuit projectes estratègics, com són l’eix cívic de la T-11; l’eix cívic Bellisens/N-340; l’àrea del Port i del Polígon Industrial Sud; els parcs fluvials del Francolí i del Gaià; el corredor ambiental de Sant Ramon; l’estació de mercaderies del polígon de Constantí, i l’eix cívic Salou-Cambrils.
L’àmbit del Pla
El nou Pla director abasta 22 municipis de les comarques del Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp: Almoster, Altafulla, Cambrils, Castelvell del Camp, el Catllar, Constantí, els Garidells, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Reus, la Riera de Gaià, Riudoms, Salou, la Secuita, la Selva del Camp, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.
Entre aquestes, destaquen el Port –segon en importància de Catalunya-, l’aeroport de Reus, el Polígon Industrial Sud o el TAV.
Els projectes futurs per aquest àmbit passen per la construcció d’un nou traçat del Corredor Mediterrani, des de Cambrils fins a Perafort; la reforma ferroviària que permetrà eliminar el pas pel front de Tarragona i incorporar Reus a la xarxa de rodalies; la nova Estació Central intermodal al sud de l’aeroport, i la creació de la nova ZAL al Port.
El PDU segueix l’estructura tradicional dels plans territorials, agrupant les seves consideracions en tres grans apartats:
A. Espais oberts
B. Sistema d’assentaments urbans
C. Infraestructures de mobilitat
El PDU aposta pel desenvolupament d’algunes peces de sòl considerades imprescindibles per a fer realitat l’ordenació territorial proposada. Es tracta dels següents àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat:
• Estació Central Intermodal, en l’encreuament entre el Corredor ferroviari Mediterrani i la T-11: engloba l’estació de tot tipus de trens de passatgers, el Tram-Camp, terminals aeroportuàries, estació metropolitana d’autobusos, taxis i aparcament. Ocuparà una extensió de 41,6 hectàrees.
• Estació de mercaderies, Polígon Industrial de Constantí: es preveu completar l’actual polígon, racionalitzant el traçat del seu accés per carretera i reforçant el seu paper com a estació de mercaderies. L’àrea de desenvolupament té una superfície de 10,18 ha, amb façana a l’aeroport.
• Front residencial i terciari sobre l’eix de la T-11: es proposa una franja de 10,6 ha per connectar els sectors residencials previstos al llarg de la carretera amb els sectors terciaris propers a la futura Estació Central.
• Sector residencial La Canonja/Bonavista (Tarragona): situat entre la frontera entre Bonavista i la futura àrea residencial estratègica (ARE) de la Canonja, i sobre el nou eix d’accés a l’actual A-7. Té una superfície de 28 ha i s’hi preveuen usos residencials, comercials i terciaris.
• Sector residencial Rojals (Reus): situat a llevant de la ciutat, en continuïtat al teixit urbà i sobre un dels accessos, amb una superfície de 53,95 ha. El seu desenvolupament pot contribuir de manera decisiva a la configuració de la façana urbana de llevant.
Infraestructures de mobilitat
El PDU recull la proposta sobre infraestructures del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, així com els estudis en curs de les diferents administracions competents. No obstant això, el canvi d'escala del PDU permet una major precisió dels traçats i una visió més integrada d'aquests amb el sistema d'espais oberts.
El Pla aposta per la priorització del transport públic a l'àmbit, posant l'èmfasi en la reordenació i impuls de les Rodalies i el Tram-Camp, i potenciant la intermodalitat, sobre tot en els punts de màxima generació de mobilitat, de nous assentaments residencials i al llarg dels eixos cívics principals.
Xarxa ferroviària de passatgers i mercaderies
El disseny de la nova xarxa ferroviària per a passatgers té en compte la recent arribada del TAV al Camp de Tarragona, amb estació a la Secuita, i les possibilitats que obre la construcció del Corredor Mediterrani, tant per la desafectació de l'actual línia de la costa com per l'aparició d'una estació propera a l'aeroport i a l'N-420. En aquesta nova Estació Central concorreran els trens de mitjana i llarga distància, rodalies, autobusos, terminals sud de l'aeroport i Tram-Camp.
En conjunt, la proposta ferroviària construeix una única xarxa de rodalies i proposa una xarxa especialitzada de mercaderies que evita el pas per la gran part dels actuals nuclis.
Així, el PDU preveu dues fases en el desenvolupament de la xarxa ferroviària:
1. Desviament del traçat costaner al nord del nucli urbà de Tarragona fins a superar el Francolí i trobar-se amb la línia actual. En aquesta primera fase, el traçat pot comptar amb algunes estacions, la més important de les quals podria estar situada en la plaça Imperial Tarraco o al marge dret del Francolí.
2. Nou traçat soterrat al llarg de la T-11 que podria enllaçar amb la nova Estació Central i amb el Corredor Mediterrani, amb un traçat i estacions intermèdies a concretar per l'administració competent. Igualment, l'actual traçat ferroviari entre Tarragona i Salou es dedicaria exclussivament a mercaderies al seu pas pel sector de les indústries químiques.
Dins d'aquesta xarxa ferroviària de mercaderies, el PDU aposta per la rehabilitació de la línia Reus-Roda i la modernització de la línia Reus-Móra d'Ebre. Igualment, proposa, en coherència amb l'explicat anteriorment, no utilitzar l'actual línia de Reus per a mercaderies.
Finalment, el Pla completa el disseny de la xarxa d'altes prestacions per a passatgers tot perllongant la línia des del possible cul-de-sac de Tarragona en direcció nord, fins a enllaçar de nou amb la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona a l'alçada de la Pobla de Montornès.
Tram-Camp
El PDU recull la proposta de l'estudi informatiu en curs sobre aquest nou sistema de transport, així com el seu propi plantejament per, en una segona fase, estendre la xarxa tramviaire, en el benentès que seran les administracions competents les que determinaran els traçats finals.
El Tram-Camp, per tant, discorreria sobre l'antiga franja ferroviària entre Cambrils i Vila-seca, per arribar a la nova estació intermodal de l'aeroport i a Reus i Tarragona. Això sens perjudici de perllongar la xarxa en una segona fase.
Xarxa viària
El disseny de la xarxa viària a l'àrea central del Camp de Tarragona persegueix, d'una banda, optimitzar les infraestructures que la travessen longitudinalment, mitjançant la millora dels traçats (tercer carril a l'AP-7 i un possible nou traçat de l'A-7), i, de l'altra, potenciar la connexió vertical, és a dir, amb Valls i Montblanc (nova autovia, plataforma bus-exprés des de Tarragona a l'estació de la Secuita). Finalment, una nova via orbital des de Reus fins a l'AP-7 i l'A-7 a Torredembarra permetria reconduir els tràfics exteriors del sistema urbà tot millorant les carreteres existents.
Així, el PDU proposa les intervencions següents:
• La creació d'un únic corredor viari arterial, integrat per l'actual AP-7 (amb un tercer carril) i per un nou traçat de l'A-7 al llarg de tot el recorregut. Per aquest corredor discorrerien, també, totes les grans línies de serveis. Això permetria alliberar l'actual A-7 del trànsit de llarg recorregut i permetria el condicionament dels trams més urbans d'aquesta via com a eixos cívics.
• La construcció de l'autovia a Montblanc a càrrec del Ministeri de Foment.
• La conversió de la carretera N-240 en una plataforma de bus exprés per tal de resoldre l'accés en transport públic a l'estació del TAV de la Secuita.
• Un nou accés viari al Port de Tarragona, creant un nou vial fins a la C-31b de Tarragona a Salou i un lateral nord d'aquesta, com a via especialitzada del trànsit de mercaderies del previst vial.
• Condicionament o millora de traçat d'eixos viaris locals i dels seus enllaços amb les vies principals.
Aeroport de Reus
El PDU recull com a espai aeronàutic de l'aeroport de Reus les 319,8 hectàrees de superfície més una reserva de sòl de 28,3 hectàrees, tal com indica el Pla territorial del Camp de Tarragona.
A més, el PDU proposa estudiar la possible ubicació futura de noves terminals de l'aeroport connectades directament amb la nova Estació Central.
Camins de vianants i carrils bici intermunicipals
El Pla inclou diversos esquemes amb les propostes per a les xarxes d'itinerartis principals per a vianants, transport públic, bicicletes i vehicles.
Projectes estratègics
El document exposat a informació pública recull, amb caràcter propositiu, els esquemes per a les vuit peces estratègiques d'ordenació de l'àrea central del Camp de Tarragona:
1. Eix Cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu: inclou els desenvolupaments residencials que s'han anat produïnt en els darrers anys al llarg de la carretera T-11. El Pla emfasitza les seves possibilitats com a eix de connexió entre la futura Estació Central -sobre el traçat del Corredor Ferroviari- i el Parc Fluvial del Francolí.
Així, proposa una configuració arquitectònica singular per a l'Estació Central, com a element de referència. Recomana la previsió de sòl per a equipaments i terciari al sector de Cimalsa que encara falta per desenvolupar, complementat-ho amb habitatges en el front de l'actual traçat de l'A-7. Igualment, s'ocupa dels terrenys entre els barris de Bonavista i Campclar, i entre la T-11 i l'antiga N-340. Pels primers recomana els usos residencials i terciaris, i pel segon, de terciari. Finalment, proposa la construcció d'un Parc Esportiu supramunicipal per completar la peça.
2. Eix Cívic de Bellisens/ N-340: el Pla proposa potenciar el tram de l'antiga N-340 entre el Fluvià i la riera del Mas de Sostre i l'autovia de la Boella com a eix cívic de relació entre les tres ciutats de l'àmbit.
En el cas de l'antiga N-340, s'aposta per la seva progressiva transformació del front sud en usos tericaris. Quant a l'autovia de la Boella, el Pla preveu el seu ús com a via parc, amb la mínima edificació possible.
Tant aquest eix cívic com el de l'apartat anterior -sobre la T-11- podrien formar part del recorregut del Tram-Camp i de les línies d'autobús interurbà.
3. Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral: el PDU proposa noves instal•lacions industrials, no necessàriament químiques, en l'espai lliure del Polígon, el front de l'eix de l'antiga N-340. Es preveu una via lateral per a camions paral•lela a l'actual C-31b, que permeti la sortida del tràfic pesant del polígon fins a l'A-7, a través del vial que acompanyarà al futur Raval de Mar. Aquesta nova via, afegit al fet que la via ferroviària Tarragona-Salou que travessa el polígon serà exclussivament per a mercaderies, resoldrà la sortida de materials de la zona.
Finalment, el Pla aposta per convertir l'antiga Universitat Laboral en un equipament supramunicipal per a la formació i recerca en el camp de la indústria química, la logística i el transport marítim.
4. Parc Fluvial del Francolí: el PDU considera necessària la transformació de la llera del Francolí i dels seus terrenys adjacents en un parc fluvial. Aquest parc hauria d'integrar els sòls agrícoles existents i crear espais de passeig per a vianants i carrils bici, fent possible un recorregut des del polígon del Camp Clar fins al Port.
5. Parc Fluvial del Gaià: el Pla delimita una superfície de gairebé 485 hectàrees al llarg de recorregut del riu Gaià a través dels municipis de Tarragona, Altafulla, la Riera de Gaià i el Catllar, amb l'objectiu de constituir un veritable parc fluvial. Aquest parc hauria de permetre un planejament coordinat que preservés els valors naturals de l'àmbit.
A banda d'identificar els diferents trams paisatgístics del Parc, el Pla assenyala tres àmbits que s'hi haurien d'incorporar com a pre-parc: els Horts del Molí, a Tarragona; el Torrent de Salomó-la Serralta i l'entorn del Virgili, a la Riera de Gaià, i l'entorn del torrent de la Farga, al Catllar.
6. Corredor ambiental de Sant Ramon: es proposa reduir la secció de l'actual vial a llevant del barri de Sant Salvador, passant d'una via de 2+2 carrils amb mediana a una d'1+1 amb espais per a vianants i bicicletes. El PDU considera, a més, que hauria de ser una via parc, que podria allotjar el bus exprés des de Tarragona fins a l'estació del TAV.
7. Estació de mercaderies. Polígon de Constantí: el Pla preveu potenciar l'Estació classficadora actual, ateses les previsions portuàries i industrials, i també proposa convertir el Polígon Industrial de Constantí en una gran estació de mercaderies, tot ampliant la seva platja ferroviària.
8. Eix cívic Salou-Cambrils: aposta per aprofitar la desaparició de l'actual via ferroviària al seu pas pel centre de Cambrils i Salou per convertir el traçat en un nou eix cívic vertebrador dels teixits urbans. Així, al llarg del nou eix se succeirien els usos residencials, terciaris i d'equipaments, tot deixant la concreció en mans dels plans de millora urbana que hauran de redactar els ajuntaments.
Així mateix, el Tram-Camp discorreria per aquest nou eix cívic, amb un recorregut que hauria de començar en la nova estació ferroviària de Cambrils, travessar el centre urbà, Vilafortuny i Salou, amb parades en els llocs de màxima connectivitat.
Font: TotTarragona.cat
diumenge, 16 de maig del 2010
Es desmaia la xicranda
Quan algú aporta arguments ben travats, val la pena conèixe'ls i valorar-los:
José Rodríguez de la Borbolla, expresident d'Andalusia, nega que l'Estatut es dirimeixi a Sevilla -> "L'error català ha estat voler reescriure la Constitució amb l'Estatut, això és impossible"
Espanya és intervinguda pel Directori Europeu, Barack Obama i el primer ministre xinès Wen Jiabao criden alarmats a la Moncloa, els comptables alemanys peguen cops de puny sobre la taula, el president Zapatero compareix davant el Parlament i es menja cru a l'ilusionista ZP, les borses segueixen caient, als caps sindicals la camisa no els arriba al cos, José Blanco va a la sínia per calmar al poble cabrejat, dirigents socialistes recuperen la parla de Largo Caballero -"els rics pagaran!", ningú sap el que passarà la setmana que ve, i a Sevilla es desmaia la flor de la xicranda. Pètals blau violeta encatifen els carrers.
L'alarmant cruixit d'Espanya, neuròtic i agressiu a Madrid, angoixant i amb mania persecutòria a Barcelona, delirant a València, s'amaguen a Sevilla després d'una calculada despreocupació. No és vagància. És una dissimulació davant l'adversitat. Sevilla sempre vol semblar nova. Festera. "No s'envelleix a Sevilla. A la nostra ciutat, la mort és sempre un assassinat", va escriure Manuel Chaves Nogales, el Josep Pla andalús.
No s'envelleix a Sevilla i aquí està, patrici i califal, amb túnica i turbant, José Rodríguez de la Borbolla Camoyán (Sevilla, 1947), expresident de la Junta d'Andalusia, advocat, llinatge basc-andalús (besnét d'un ministre d'Alfons XIII i alcalde liberal), socialista fidel tot i les punyalades que li van clavar primer Guerra i després González, romà i senequista -nega, irat, que l'ànima d'Andalusia pertanyi als àrabs-, i amic del magistrat Guillermo Jiménez, actual ponent l'Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional.
-Teniu la paella pel mànec.
-No.
-Com que no? La sentència de l'Estatut s'ha decidit a Sevilla.
-No.
-Els magistrats Guillermo Jiménez, Manuel Aragó i Ramon Rodríguez Arribas es van citar fa tres setmanes a Sevilla. A l'Estatut li van donar dues passades. Un en la barrera de la Maestranza i un altre en una caseta de la Fira, de la qual ets soci.
-No.
-Com que no?
-No em trauràs res de Guillermo Jiménez. És el meu amic i una excel·lent persona. Guillermo és un extraordinari conversador, però t'asseguro que l'Estatut no deixa anar peça. Això de exhibir-se a la Maestranza va ser un error, bé que ho saben.
-Teniu la paella pel mànec des de 1980. La doctrina sobre les autonomies s'ha elaborat a Andalusia.
-No.
-I dóna-li amb el no.
-Tres presidents del Tribunal Constitucional han estat andalusos -Miguel Rodríguez-Piñeiro, Pedro Cruz Vilallón i Manuel Jiménez de Parga-, però amb aquesta dada no pots construir una fabulació sobre l'Estatut.
-Tres d'un total de vuit presidents. No està malament. Quants presidents catalans? Cap.
-No t'accepto la premissa. I no te l'accepto perquè condueix a una conclusió falsa. Andalusia no és la propietària de l'Estat autonòmic. Andalusia no coarta a Catalunya. Però Andalusia no és menys en l'Espanya constitucional.
-El febrer de 1980, els socialistes andalusos vau trencar la baralla. El referèndum per l'autonomia ràpida va ser una gran jugada: vau trencar la UCD, vau consolidar el cafè per a tots i vau posar les bases d'un gran poder meridional.
-No. Aquesta presumpció d'un malvat joc tàctic no us l'accepto. Els socialistes volíem des d'un bon principi la plena autonomia d'Andalusia. Llegeix-te els textos del congrés del PSOE de 1976 i ho comprovaràs. Jo vaig participar en la redacció. Volíem superar el particularisme català i basc per anar a una Espanya federal. Aquest és el significat real de 1980.
-Un federalisme que ningú reconeix a Espanya.
-Un federalisme igualitari, que falta completar i que l'Estatut ha volgut trencar reinterpretant la Constitució.
-Un federalisme contra catalans i bascos.
-Contra catalans i bascos, no. Andalusia va patir endarreriment per les polítiques proteccionistes pactades per les elits de Madrid, Catalunya i el País Basc en el segle XIX. Calia trencar aquesta dinàmica. Et diré més, el referèndum del 1980 és una de les poques victòries del poble sobre les elits a Espanya.
-Després, esperes una sentència dura.
-Crec que no és acceptable la bilateralitat; accepto que Catalunya es defineixi com a nació; estic en contra de la mania madrilenya de voler controlar-ho tot, i espero que els catalans us adoneu que heu comès un error.
-Quin?
-La fantasia de voler reescriure la Constitució amb l'Estatut. Ja no estem en 1978. L'Espanya constitucional ha generat història i realitat. Espanya, malgrat la crisi, tot i les angoixes d'aquests dies, està avui millor articulada. Espanya és avui més nació que fa trenta anys. Ho és més Catalunya? Crec que hauríeu de respondre amb sinceritat a aquesta pregunta.
Font: Enric Juliana a LA VANGUARDIA
dissabte, 15 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
La futura comissaria de Mossos d'Esquadra de Torredembarra ha iniciat la seva tramitació.
L'alcalde torrenc, Daniel Masagué, Saura i la directora territorial d'Interior, Hortènsia Grau
Enmig de la repercussió per les mesures de retallada de les inversions públiques anunciades per José Luis Rodríguez Zapatero, el conseller d'Interior de la Generalitat, Joan Saura, ha anunciat aquest divendres a Tarragona que la futura comissaria de Mossos d'Esquadra de Torredembarra ha iniciat la seva tramitació, si bé puntualitzant que la seva entrada en funcionament a partir del 2012 està sotmesa a una reavaluació de les inversions que el govern català preveu dur a terme en dos o tres setmanes.../...
.../...D'altra banda, i en referència a la comissaria de Torredembarra, Saura va afirmar que s'havia iniciat el procés per la seva construcció com una de les "cinc comissaries prioritàries" de la conselleria arreu de Catalunya. L'alcalde, Daniel Masagué, va assegurar que ja disposava dels terrenys. Si bé no els va voler precisar, va reconèixer que podrien acollir també el Parc de Bombers, una possibilitat d'implantació a la que Saura va donar esperances. Ara bé, el conseller va voler mostrar "prudència" a l'hora d'afirmar quan entraria en funcionament la comissaria tot remetent-se a la reunió que ha de mantenir en un termini de dues o tres setmanes el govern de la Generalitat per "reavaluar" les inversions després de la retallada anunciada per Zapatero.
Font: tarragona21.cat
El conseller Saura visita el Camp de Tarragona i es reunirà amb l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué.
Divendres, 14 de maig, visitarà Tarragona, Reus i Vila-seca
A les 11:15 hores visitarà les obres de la nova comissaria de Tarragona (obert als mitjans gràfics)
A les 12:00 hores s’entrevistarà amb l’alcalde de Torredembarra (mut gràfics i atenció als mitjans)
A les 12:45 hores assistirà a la participació dels bombers catalans en el VI Concurs Nacional de Rescat d’Accidents de Trànsit (obert als mitjans gràfics)
A les 18:00 hores visitarà les obres del centre 112 de Reus (obert als mitjans gràfics)
A les 21:00 hores presidirà la cloenda del VI Concurs Nacional de Rescat de Víctimes d’Accidents de Trànsit
El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, visitarà demà, divendres 14 de maig, a les 11.15 hores, les obres de la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra que s’està construint al barri de Camp Clar de Tarragona. La comissaria, que serà la seude la Regió Policial del Camp de Tarragona, està situada a la carretera de València N-340, cantonada amb el carrer Riu Brugent. La visita d’obres serà oberta als mitjans gràfics.
Posteriorment, cap a les 12 hores, el conseller es traslladarà a la seu dels Serveis Territorials del Departament d’Interior a Tarragona (C/Compte de Rius 2-8) on es reunirà amb l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué. Els mitjans gràfics podran prendre imatges de l’inici de la reunió a les 12 hores i, en acabar la trobada, hi haurà atenció als mitjans.
El conseller es desplaçarà a les 12.45 hores Vila-seca on presenciarà la participació dels equips dels bombers de la Generalitat en el concurs nacional de rescat de víctimes de trànsit. Els mitjans gràfics podran prendre imatges.
Ja per la tarda, cap a les 18.00 hores, el conseller Saura visitarà les obres del nou Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 que s’està construint a Reus i que s’inaugurarà aquest estiu. El gerent del 112, Julio Calvo, explicarà al conseller la visita, que serà oberta als mitjans gràfics.
Al vespre, a les 21:00 hores, el conseller presidirà, juntament amb l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, la cloenda i el lliurament de premis (23.00 hores) del VI Concurs Estatal de Rescat d’Accidents de Trànsit 2010 (Hotel Palas Pineda, c/ Muntanyals, 5 a La Pineda. Vila-seca).
Font: Sala de Premsa Generalitat de Catalunya
dilluns, 10 de maig del 2010
Torredembarra vol revitalitzar el nucli antic amb una injecció de 3 milions
El projecte, que s'ha presentat a la llei de barris, se centra en la recuperació de l'antic escorxador
L'antic escorxador es vol convertir en l'element vertebrador del nucli antic de Torredembarra. / Foto: JUDIT FERNANDEZ.
Retornar al nucli antic la centralitat perduda a través d'un equipament nou de referència és el plantejament principal del projecte que l'Ajuntament de Torredembarra ha presentat enguany a la convocatòria de la llei de barris, impulsada per la Generalitat, valorat en poc més de tres milions d'euros. La intervenció afectaria la zona del barri situada a dins del traç de les antigues muralles de la vila, i se centraria en la rehabilitació de l'antic escorxador i la seva conversió en un centre per a les entitats del municipi. A aquesta actuació, s'hi afegirien millores dels serveis i del paviment, a més de programes socials.
Dels 3.091.250 d'euros que costa el projecte (dels quals, si s'escull, el govern català en finançaria el 50%), cap a dos milions estarien destinats a l'edifici de l'antic escorxador, amb què es pretén eixugar el dèficit d'equipaments que hi ha en aquesta part del municipi. «L'escorxador ha de ser l'eix central i l'element que torni a donar vitalitat al barri», va explicar l'alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué. La població acotat més l'àmbit d'aplicació del projecte perquè constitueixi una inversió «més assumible» per a les finances municipals. La part del barri afectada seria la corresponent, aproximadament, a les antigues muralles, limitada per l'avinguda Sant Jordi, els carrers Països Catalans, Gibert, Antoni Roig, Muralla i l'enllaç amb l'autopista AP-7.
Millores urbanes
La creació d'un equipament a l'escorxador en requerirà, abans, la rehabilitació que, a més, anirà acompanyada de la remodelació de la plaça on es troba i la creació d'una entrada soterrada a l'edifici. La resta d'inversió prevista es destinarà a una sèrie de projectes de millora urbana i social, que també incidiran en altres punts del barri. Per tant, cal destacar la partida de 200.000 euros que es preveu que es destinin a la renovació de les xarxes d'aigües (en molts punts del barri encara no estan separades les aigües pluvials de les aigües residuals), la conversió en illa de vianants del carrer Baixada de Sant Antoni (80.000 euros) i la millora de les voreres i del paviment (120.000 euros). També es preveuen fer diversos programes per incentivar la participació de la població d'origen estranger.
El barri té una població de 2.349 habitants (un 15,38% del total dels veïns de Torredembarra), però en els darrers anys hi ha hagut un despoblament progressiu, com a conseqüència del deteriorament del barri. Per aconseguir invertir aquesta tendència, el projecte també planteja un paquet d'ajudes per a la rehabilitació de façanes.
Concurs d'idees
La rehabilitació de l'antic escorxador de Torredembarra és una demanda que, durant aquest mandat, ha plantejat un dels partits de l'oposició, ABG, que va apostar per convertir l'espai en un centre cívic i ocupacional. El govern local, que governa en minoria, va acceptar estudiar aquesta petició (que tradicionalment també ha estat una de les més votades en els processos de pressupostos participatius) a través de la creació d'una comissió de treball, que està presidida per la número dos del partit, Iris Gual. Ara com ara, el consistori planteja la convocatòria d'un concurs d'idees obert a tothom per definir el projecte de rehabilitació definitiu, per la qual cosa s'ha consultat amb les entitats del municipi.
L'alcalde torrenc va avançar que, encara que la Generalitat no concedeixi la subvenció al municipi, el govern està disposat a tirar endavant la recuperació d'aquest antic edifici.
Sis municipis del Camp concorren als ajuts
Sis ajuntaments de les comarques del Camp de Tarragona han presentat un projecte a la setena convocatòria de la llei de barris, que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a dins del programa principal de rehabilitació integral de barris i viles. A part de Torredembarra, Salou també s'estrena en la participació a la convocatòria, que hi concorre amb un projecte de millora del nucli antic. Hi repeteix Calafell, tot i que amb un barri diferent (l'any passat va provar sort amb Segur, i enguany presenta Calafell Poble), i Reus (que ja ha rebut la subvenció en dues ocasions), presenta enguany els barris del sud. Finalment, Mont-roig del Camp intenta, per tercer cop, aconseguir un ajut per a la millora del barri de la Florida, al nucli de Miami Platja. En total, a tot Catalunya s'han presentat 29 projectes corresponents a 27 municipis. La convocatòria està dotada amb 60 milions d'euros.
D'altra banda, set municipis de menys de 10.000 habitants del Camp i l'Ebre concorren al programa Viles amb projectes, dotat amb 30 milions.
ELS PROJECTES
BAIX CAMP Mont-roig del Camp
Barri de la Florida (Miami)
Reus
Barris del sud (barri Montserrat, Parcel·les Cases, barri Juroca i barri Fortuny.
BAIX PENEDÈS Calafell
Nucli de Calafell Poble
El Vendrell
Nucli antic sud
TARRAGONÈS Salou
Nucli antic
Torredembarra
Nucli antic (entorn de l'antic escorxador)
«VILES AMB PROJECTES»
Han presentat projecte: Alcover, Pla de Santa Maria, la Selva del Camp, l'Arboç, l'Aldea, l'Ametlla de Mar i Sant Jaume d'Enveja
Font: AZAHARA PALOMARES - ELPUNT
diumenge, 9 de maig del 2010
Un moment de la Festa dels Balls Parlats
Aquesta festa va néixer l'any passat de la mà del Ball de Serrallonga de Torredembarra, com a capta, és a dir com a eïna per atraure nous membres al grup. Enguany hem convidat al novell gup de Gitanes de la Torre a afegir-se a la nostra festa. A l'últim moment també s'hi han sumat els Diables.
Aquesta festa madura ràpidament, esperem que la edició de l'any que ve sigui la de la seva consolidació. Tots els Balls Parlats de Torredembarra en una festa i agermanats!, això no augura res més que espetecs, guspires i giragonses.
El que no podem negar és l'enteresa del nou Ball de Gitanes de Torredembarra, en aquesta mena d'assaig i ja es fan les senyores de la plaça!. Ai!, quin futur ens espera!, males llengües per a oïdes deleroses. Visca Santa Rosalía!.