dilluns, 30 de març del 2009

A la recerca del senderi perdut.

La situació és aquesta, tenim un problema i ens hem de posar d'acord. Hi ha una emergència tal com un incèndi per exemple i hem pujat tots a la teulada. No es tracta ara mateix de posar-nos a discutir si calia baixar, o calia pujar com hem realment fet. Tampoc es tracta de discutir sobre si cal baixar, o no cal baixar. Entre altres coses perque si es tracta d'un incèndi el foc arribarà a dalt tard o d'hora. Tampoc es tracta de saltar desesperadament al buit. Potser només es tracta de coordinar les coses. Des de fóra potser ja han vist l'incèndi. Els bombers potser ja estan al cas. Fins i tot ens poden acostar una escala de solucions. Ara només cal posar-nos d'acord i baixar. Entendre'ns i baixar. Hom creu que no estem preparats ni per això.

Què és el que faria possible que ens entenguessim. La intel·ligència d'un sol individu?, no. La perícia d'un grupet d'il·luminats?, no. L'habilitat de cridar més fort que l'altre?, no. El tenir una majoria, d'un signe o d'un altre..., no tampoc.

El que fa possible que ens entenguem és el sentit comú. La societat actua normalment amb sentit comú. Allò que comparteix la societat és la cultura, la ciència, tot allò que és un coneixement per la societat, és el que fa possible que ens entenguem.

Semprè però, hi han gupets que no segueixen aquest sentit comú, i de vegades aquests grupets no són tant petits. De vegades són municipis sencers, que de tant mal governats en decennis, han perdut el senderi. Han perdut la part comuna del sentit.

En aquests casos val la pena que aquests grups facin teràpia. Mirin el que fan els seus congéneres veïns i fins i tot, seria interessant que compartíssin experiències.

Aquest és un moment per a la reflexió, per al decreixement i per la sostenibilitat. No pot ser que el nostre pressupost municipal augmenti un 20%. I esperem a tenir uns ingressos més alts. Tothom sap que l'entorn no va per aquí. Tothom està en una altra òrbita.

El problema el tindrem quan s'hagin de fer coses de debò, i no cara a la galeria, quan volguem demanar ajuda financera, ens diran que no estem en els nostres cabals. Que on són els nostres guanys fàcils en èpoques de grans ingressos. El silènci sobre aquest tema ja hi és ara.

Tenim un problema, no ens sabem posar d'acord, parlem. Parlem-ne. Parlem de com hem de parlar i de com ens podem posar d'acord. Hem perdut trenta anys, assumim-ho i tornem a començar. Ara millor que mai.

Qui s'apunta?

dilluns, 23 de març del 2009

El Centre d'Estudis "Sinibald de Mas", pot tenir un paper més important en el futur de Torredembarra.

Aquests dies he estat reflexionant sobre el paper del nostre Centre d'Estudis "Sinibald de Mas" - Torredembarra. El nostre Centre ha assolit un paper important i de rellevància en la vida cultural de la nostra ciutat. L'entitat és dinàmica i es mou amb correcció en el paper d'una associació cultural tipus Ateneu cultural. No és una crítica, més aviat un elogi al treball de l'Esteve Morros i el seu equip, felicitats des del fons del meu cor. 

El proper dissabte 28 de març el Centre d'Estudis farà la seva Assemblea annual, procuraré assistir-hi com sempre, a no ser que tingui algún imprevist o contratemps. Com molts sabeu vaig ser l'impulsor inicial d'aquest projecte a les darreries dels anys setanta, aplegant la gent que calia per tirar endavant un projecte que no estava mancat d'objectius i ambicions. Finalment entre 1982 i 1983 es va legalitzar aquesta idea com a entitat, primer amb una Comissió Gestora encapçalada pel Josep Bargalló, i posteriorment amb l'elecció de la Maria-Rosa Wennberg Ball-Llovera com a primera Presidenta de l'entitat.

Aquells primers anys del nostre flamant Centre d'Estudis van ser uns anys curulls d'actes, activitats culturals i treballs de divulgació. Cal destacar per damunt de tot l'esperit amb el que els primers socis es van abocar en les activitats internes del Centre d'Estudis. El treball de les anomenades Seccions era absorvent. Hi va haver moments que teníem fins a tres i quatre reunions a la setmana d'aquestes Seccions. El treball era molt divers i en molts casos les trobades teníen com a objectiu petites recerques que es recolliríen en la nostra publicació "Recull de Treballs", revista annual de caràcter divulgatiu que es va idear amb aquest objectiu. Les seccions estàven intitulades amb suggerents noms que als protagonístes d'aquelles reunions ens porten innegablement uns records carregats de compromís i treball sempre que les recordem: Secció d'Història i Arqueología. Secció de Llengua i Literatura. Secció d'Etnología i Folklore. Secció de Ciències Naturals. També teníem una mena de subsecció de publicacions i una altra de més efímera de Cine Fòrum. Les activitats del Centre d'Estudis s'estenien des de conferències fins a exposicions, tot això sense comptar les múltiples reunions que portava a terme el òrgan rector que anomenàvem Consell Directiu del qual vaig ser primer el secretari, posteriorment Sotspresident i finalment President. Aquells primers anys els vam viure amb una estreta relació amb l'Ajuntament de Torredembarra que anava des de la tibantor a la confiança, però sempre amb el respecte mutu. Teníem també una bona relació no exenta d'anecdotes amb el novell aleshores Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on la Maria-Rosa i jo vam establir una bona relació amb l'aleshores Director General d'Arxius, Josep Maria Sant i Travé. I també amb el aleshores Delegat a Tarragona del Departament de Cultura, en Josep-Lluís Carod i Rovira.

Des que vaig deixar la junta del Centre he seguit amb interés les diverses activitats i com ja he dit he vist com ha crescut com a Entitat cultural, tot i que sempre he pensat que el nostre Centre pot tenir un paper més decisiu en temàtiques municipals com és ara en l'àrea de Patrimoni cultural.

Per a vehicular-ho des del Centre s'haurien d'estudiar unes idees i posteriorment compartir-les amb l'Ajuntament, alguna vegada les he comentat tant amb gent del Centre, com de l'Ajuntament i crec que poden ser engrescadores.

La primera seria amb l'objectiu de donar una forta empenta en el tema dels estudis universitaris. Crec que a tota la primera planta del Palau Municipal podria donar-se aquest ús: treballar fer a generar un conveni i establir-hi una extensió universitària de la URV, o la UOC, o l'Institut Joan Lluís Vives que permetés obrir des d'aules, fins a sales de treball, laboratori i exposició en temes d'Història i Arqueologia per exemple. Fins i tot es podria pensar l'embrió d'un museu. Conseguir tots aquests serveis per a la planta noble del Palau Municipal podria ser molt interessant per una ciutat com la nostra que creix. Un altra tema complementari seria el de la Torre de La Vila, que fa temps ja existeix un avantprojecte per a la seva remodelació interior i fer-ne una sala vertical amb un punt d'informació, però ara el projecte està aturat. Igual que la temàtica dels refugis. De les poques coses que a hores d'ara es mouen en aquest sentit és el conveni amb la URV amb la Zona arqueològica de les Vil·les del Moro, gestat quan vaig ser al Patronat Municipal de Cultura, i que podria ser un punt de partida per la negociació de la extensió universitària. Juntament amb el conveni actual del Centre amb la URV.

Crec que el Centre d'Estudis pot tenir un paper més important en el futur en aquests i molts altres temes més.

dijous, 19 de març del 2009

Èticament aquest govern no s'aguanta, caldríen noves eleccions!

Els Mossos d'Esquadra no han volgut saber res de les explicacions de la majoria dels periodistes, que han estat agredits a cop de porra i increpats amb frases de l'estil,"te he dicho que salgas de aquí, coño" o "no te quiero ver por aquí, pírate o te doy"(ambdues en castellà).

Aquests dies estan en crisi, Maragall, Huguet i Saura. És a dir PSC, ERC i ICV. El Govern de la Generalitat de Catalunya és en crisi, fins i tot jo ho veig. No crec que pleguin ni dimiteixin, tot i que és el que hauríen de fer. Convocar ara eleccions anticipades seria una decisió ètica. Però, en ténen d'ètica?.

Jo no dic que CiU i PP ho puguin fer millor, jo només dic que el Tripartit no ho pot fer pitjor, o potser no?. Potser sí que es pot fer pitjor...


divendres, 6 de març del 2009

Reflexió molt personal, i teòrica és clar!, sobre la qüestió nacional.

Que Espanya sigui un país plural només s'ho creuen un pocs il·lusos perifèrics. A Espanya hi ha majoria de gent que professen l'unionisme. És a dir quan la majoria dels creients en la política, creuen de forma ortodoxa en un projecte sòlid i aparentment democràtic com l'unionista, les altres opcions només fan nosa. A certes perifèries de l'imperi ens fa l'efecte que treure un resultat de tant en tant, en dóna ales. I de tard en tard "demanem" un respir de més autonomia, quan la nostra necessitat és de pura emancipació. No podem basar eternament les necessitats d'aire lliure en el record d'una idependència medieval. En l'Europa del segle vint-i-ú les majories d'edat nacional s'evalúen amb altres paràmetres. La nostra nació pot fer el pas però no n'és conscient. El tema del finançament només és l'enèsima gota que subruix d'un got que és a vessar jous i sagetes. Quan Catalunya va iniciar la transició democràtica era un motor a Europa. Per exemple l'escola catalana, era un model on el món s'hi emmirallava. Només cal recordar el moviment de renovació pedagògica, per posar un punt de referència. Com dic aquell moment de la Transició, el vam desaprofitar els catalans apostant massivament per la unió amb Espanya. Fins al punt que molts catalans encara se'n senten d'espanyols. Fins i tot les nostres institucions s'ho han arribar a creure que són els gestors de l'Estat espanyol a Catalunya. Res de més lluny. Espanya no és un ens plural on els diversos pobles que la conformen la gestionen amb solidaritat. No, Espanya és un ens gestionat per la cultura castellana despòticament i il·lustrada. La nació castellana, molt més jove que la catalana, i molt més combativa i excloent que la catalana domina i posseix el ser d'Espanya. El nostre futur és gris i quan més futur més negre. Ens tenen agafats i no ens deixaran anar mai. Diverses vegades ho han fet per la força de les armes, i no ho dubteu ho tornaran a fer les vegades que els calgui. Catalunya mai ha tingut un exèrcit pròpi, ni a l'època medieval que va haver de tirar mà del merceranisme amb els nostrats Almogàvers, ni a lèpoca moderna on vam ser verçuts per ser una nació de simples comerciants pactistes. Les regles les hem de fixar nosaltres per la nostra via. El concepte és simple i ells conèixen la regla. La lluita és desigual els unionistes amb Espanya són majoria davant els sobiranistes. El dia que potser veurem la llum serà el dia que després d'unes eleccions democràtiques, constatem que la majoria sobiranista és una majoria electa. En aquell moment ens caldrà no caure en l'error recent de la Transició, i proclamar una nova República Catalana, i declarar la legislatura com a constitucional. Només en aquell moment estarem a tocar novament de la nostra llibertat nacional. Tant aprop com de la submissió bèlica.

dilluns, 2 de març del 2009

D3M aconsegueix set escons i més de 100.900 vots, amb el 100% escrutat


Finalitzat ja el recompte de l'escrutini, l'esquerra abertzale obtindria set escons al Parlament de Gasteiz si no hagués estat exclosa de la competició electoral, amb més de 100.900 suports, segons la projecció realitzada per GARA. Les dades oficials atorguen al PNB 30 escons, el PSE 24, el PP 13, a Aralar 4, dues a EA, i un a EB i UPyD.

La participació en les eleccions ha estat del 65,84% amb el 100% dels vots escrutats.


Font: GARA


REACCIONS: esquerra abertzale 

L'esquerra abertzale afirma que el suport rebut "és l'únic que ha de valer per al futur" 

La portaveu de l'esquerra abertzale Itziar Aizpurua, que ha seguit la nit electoral des del Frontó de La Esperança de Bilbo, ha censurat que el suport rebut per l'esquerra abertzale es qualifiqui d'nul, perquè "no només és d'or, sinó que és l'únic que pot valer per al futur, per fer una Euskal Herria independent i socialista ". 

01/03/2009 22:53:00 

BILBO-. La portaveu de l'esquerra abertzale Itziar Aizpurua ha assenyalat que en aquest sentit "és tot un èxit el percentatge aconseguit, perquè la nostra militància és especial, que dóna tot per la seva terra, per Euskal Herria. El que digui que el vot és nul, té que pensar-s'ho, perquè d'aquí en endavant l'únic que pot valer per a portar a una negociació política serà aquest vot ". Segons el seu parer, la resta de vots "seran més del mateix en altres quatre anys". 

Aizpurua ha al·ludit a l'increment de representació d'Aralar, que ha atribuït a "que l'esquerra abertzale ha estat bandejada absolutament, i ella (Aralar) es considera que és d'esquerra i abertzale quan estan intentant, el mateix que el PNB, agafar un vot que no és seu ". 

"Perquè, en definitiva, el vot que ara rep Aralar pot, en un temps molt curt, no és seu. Perquè el vot de l'esquerra abertzale de sempre, de fa 30 anys, és el que comptarà en un futur i possibilitarà que el conflicte entre l'estat i Euskal Herria es resolgui. Però es resoldrà des de l'esquerra abertzale, no des Aralar ", ha manifestat. 

La representant de l'esquerra abertzale ha assegurat que, malgrat trobar-se fora del Parlament de Gasteiz en les pròximes eleccions, la seva militància "treballarà des d'ara mateix". "Aquest vot ja és un treball que ha donat la militància, disposada amb un compromís formidable per mirar endavant", ha afegit. 

Segons ha afirmat, l'esquerra abertzale treballarà "no només al carrer, sinó també el les institucions i a tot arreu". "Serà el vot de futur, perquè aquest poble sigui lliure", ha conclòs.