Aquest modest espai autoeditat es va iniciar el 2006, i és el blog degà de la Blogósfera torrenca. Adreça electrònica: francescmercade@josoc.cat
dimecres, 30 d’abril del 2008
Per ICV, el 2008 té (o tenia) tres grans objectius:
En Jordi Guillot, apuntava el gener d'enguany els objectius d'ICV pel 2008:
El primer; la campanya de les eleccions generals del proper 9 de març. Afrontem la campanya de les generals amb l’ambició de ser determinants en les noves majories que es conformin a nivell de l’estat. És indubtable que Rodriguez Zapatero tindrà la majoria minoritària, i la qüestió a resoldre és amb qui pactarà: amb CiU o amb IU-ICV. La nostra força serà determinant per inclinar el futur govern cap a posicions d’esquerres i ecologistes.
Un segon objectiu és concretar la nostra fulla de ruta pel segon tram de la legislatura catalana. En aquest mandat, hem agafat moltes i importants responsabilitats en el govern, la qual cosa ens obliga a la màxima jerarquització dels objectius i a unes politiques de comunicació adients.
I el tercer objectiu és la 9ª assemblea Nacional d’ICV. Ens toca fer l’assemblea enguany, però no volem que sigui un congrés de tràmit. Volem obrir un procés ampli i participatiu que ens permeti reelaborar el manifest ecosocialista. Volem actualitzar el nostre programa per el segle 21.
Font: Bloc de'n Jordi Guillot
Nota de Francesc Mercadé: El primer no sembla assolit. El segon sembla dictat per Francesc Baltasar, molts seguirem les seves indicacions. I del tercer em sembla que la reunió aquesta la poden fer a casa seva senyor Guillot, no els delegats, més aviat tots els adherits a ICV. I potser encara sobrarà espai.
dimarts, 29 d’abril del 2008
...Què va dir Zapatero?...//...què ha escrit Herrera?...
Respecte al decret sobre l’aigua que es discuteix el proper dimarts al Congrés des d’ICV posarem algunes condicions. Que la solució sigui temporal, excepcional. Que quan plogui o la dessalinitzadora es posi en marxa s’interrompi el suministre. Que es garanteixi la discontinuïtat de l’obra així com la seva reversibilitat. Dit d’una altra manera, que un cop haguem sortit de la situació d’excepcionalitat s’interrompi o es segelli l’obra, garantint que no s’utilitzarà. Que la titularitat de l’obra sigui pública i que la gestioni la Generalitat. I que per últim, l’aigua que es detregui del riu sigui una aigua que es compri o no es gasti riu amunt, garantint així el mateix cabal ecològic.
Joan Herrera
===
OBRO UN PETIT PERIODE DE REFLEXIÓ QUE ESTÀ RELACIONAT AMB L'ENCAPÇALAMENT D'AQUEST BLOC, I QUE HA TINGUT COM A COLOFÓ LA VOTACIÓ D'AVUI AL CONGRÉS DE DIPUTATS. NO COINCIDEIXO NI AMB EL SENTIT DEL VOT NI AMB ELS ARGUMENTS DEL DIPUTAT JOAN HERRERA. TAMPOC COMPARTEIXO NI LA POLÍTICA NI LA PREPOTÈNCIA DEL CONSELLER FRANCESC BALTASAR. EM PREGUNTO COM ELL, QUÈ HI FAIG JO A ICV?
EN L'ALTRE FIDEL DE LA BALANÇA HI TINC PART DE LA MEVA IDEOLOGIA QUE COINCIDEIX ANB LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA. COINCIDEIXO TAMBÉ AMB LES POLÍTIQUES NO TRANSVASSISTES. TAMBÉ COINCIDEIXO AMB EL RECENT CAP DE LLISTA INDEPENDENT PER TARRAGONA D'ICV, LLUÍS SUÑÉ, PERÒ ELL NO ÉS D'ICV. CREC FERMAMENT EN EL MUNICIPALISME I EN LA VEU DELS TERRITORIS. EL MEU PARTIT ÉS L'ALTERNATIVA BAIX GAIÀ, ADHERIDA A L'ENTESA PEL PROGRÉS MUNICIPAL.
CREC QUE MÉS QUE PERDRE ELS PAPERS, ICV TÉ ELS PAPERS MULLATS, I LA VOTACIÓ D'AVUI HA ESTAT LA GOTA QUE HA FET VESSAR-LOS.
NO EM SABRÀ GENS GREU PRENDRE AQUESTA DECISIÓ, NO EM SABRÀ GREU SER FIDEL AL PRINCIPIS DELS MEUS I SER SOLIDARI AMB ELS DEL MEU TERRITORI.
PER A MI ICV COMENÇA A SER EL PASSAT.
Francesc Mercadé
dilluns, 28 d’abril del 2008
Mayol assegura que Barcelona no patirà restriccions d'aigua
La segona tinent d'alcalde, Imma Mayol, va assegurar ahir que a Barcelona no hi haurà talls de subministrament perquè aquest està garantit mentre duren les obres de les dessaladores. La del Baix Llobregat estarà enllestida el 2009 i aportarà més de la meitat del que consumeix Barcelona en un any.
En una reunió amb el Consell de Gremis, Mayol va explicar les quatre polítiques contra la sequera que ha projectat l'Ajuntament. La primera de les polítiques és fomentar encara més l'estalvi d'aigua. En aquest sentit, la segona tinent d'alcalde va recordar que en els últims mesos Catalunya ha estalviat un 7% d'aigua i Barcelona un 20% més.
Tot i així, l'Ajuntament ha decidit posar en marxa la campanya "Gràcies per continuar estalviant", alhora que demanarà als grans consumidors, com ara hotels o poliesportius, que incorporin sistemes d'estalvi i de reutilització d'aigües grises, sistemes d'altra banda que la majoria d'aquestes instal·lacions ja tenen.
Mayol també va explicar que s'està aprofitant l'aigua dels 185 pous de Catalunya (que aporten tres cops més d'aigua de la que es portarà en vaixells), i va recordar que una de les estratègies cabdals és la reutilització de l'aigua de la depuradora del Llobregat per a la indústria i el regadiu.
"L'aigua que ens fa falta a Catalunya, amb les obres que avui ja estan projectades o en marxa, i que com a molt tard estaran enllestides el 2013, garantiran el subministrament estructural al territori català", va destacar Mayol. De moment, però, la situació de sequera s'ha de combatre amb mesures d'urgència com són el transport d'aigua per vaixell i la captació temporal de l'Ebre.
Captació d'aigua de l'Ebre. Segons va explicar Mayol, la captació de l'aigua de l'Ebre només durarà fins que les dessaladores estiguin en funcionament, ja que es tracta d'una mesura excepcional d'emergència. A més, Mayol va precisar que tan sols es capta aquella aigua que els regants no utilitzen tot i estar concedida. "No es treurà nova aigua del riu sinó només aquella part que té concedida el Consorci d'Aigües de Tarragona i que no utilitza, que són 40 hectòmetres cúbics dels 120 de què disposa", va explicar.
"Totes aquestes mesures ens permetran arribar a l'entrada en funcionament de la dessaladora sense problemes de subministrament", va afegir.
Missatge de tranquil·litat als gremis: Mayol també va voler recordar als representants dels gremis que l'estalvi d'aigua és beneficiós per als seus negocis i va tranquil·litzar aquells que s'ocupen de negocis relacionats amb l'aigua, com ara vivers i túnels de rentat. Mayol va dir que s'informarà a la ciutadania que sí pot regar les plantes de casa seva i que els túnels de rentat són estalviadors perquè utilitzen aigua reciclada.
Font: Sontenible
Baix Gaià, mancomunar el futur, una necessitat
Les regidories de Turisme dels ajuntaments baixgaiencs van fer un inici de col·laboració per dinamitzar el turisme a la comarca. Però s'està parlant per extendre en tots els àmbits, treballar conjuntament?, hi ha diàleg entre els diferents ajuntaments, independentment del color polític de cada consistori?
Baix Gaià, 30.000 habitants en les èpoques no turístiques, 11 municipis sense un pla per mancomunar serveis imprescindibles, com el transport públic, la recollida de residus comarcal (no es descabellat pensar en un futur, en una empresa pública d'àmbit comarcal), la dinamització i diversificació econòmica (per que no?, un consorci de municipis per la dinamització econòmica de la zona), mancomunar els serveis de mitjans de comunicació (suposaria un estalvi important per les butxaques dels ciutadans, tindre una emisora de ràdio, un mitja escrit i fins i tot una televisió d'àmbit comarcal) on tots els municipis fossin accionistes. 11 municipis, junts, planificant el futur: economia, infraestructures, serveis a les persones... Buf, crec que avui he tingut un somni...
Lluís Suñé
diumenge, 27 d’abril del 2008
Julio Anguita: "La Austeridad como palanca revolucionaria"
Confieso que soy deudor, en primera instancia, de dos discursos de Enrico Berlinguer, el pronunciado ante una convención de intelectuales celebrada en Roma el 15 de Enero de 1977 y el que recogía las conclusiones de la Asamblea de los obreros comunistas lombardos celebrada en el Teatro Lírico de Milán el 30 de Enero de 1977.
Pero además soy deudor de las reflexiones que se derivan de los últimos estudios acerca de los Derechos Humanos y los costes económicos, ecológicos y sociales que su implantación, desde la óptica consumista, producirían. Así Gran Bretaña necesita para mantener su modo de vida tres planetas como la Tierra, EEUU cinco.
Paradójicamente es Cuba la que conjuga mejor que nadie sostenibilidad y desarrollo. Es obvio que, con todas las matizaciones que se puedan hacer, la aplicación de la solemne Declaración de Derechos Humanos de la ONU de Diciembre de 1948 a todos los habitantes del planeta Tierra generaría un cataclismo ecológico si se pretendiera que el ideal de aplicación de la misma fuese la media de Norteamérica o de Gran Bretaña.
La Austeridad es un principio y también una virtud que parte de un principio que debiera ser asumido por los que nos reclamamos del comunismo: La satisfacción de las necesidades humanas en todos los ámbitos mediante la adecuada práctica económica que consuma, reponga y equilibre la relación entre Ser Humano y Naturaleza. No se trata de una propuesta de vida que induzca a entrar en el mundo de los cartujos o de los trapenses sino muy al contrario una propuesta de sociedad en la que la creatividad, la participación y el uso inteligente de los recursos tenga su origen en la voluntad general y no en las campañas de publicidad tendentes a crear necesidades artificiales o a consumir sin tasa. Austeridad es en este sentido, racionalidad.
El ejercicio de la Austeridad tiene infinidad de aplicaciones más allá de la consideración expuesta con anterioridad. Piensen los lectores si en cada una de las tres administraciones que componen el Estado Central, Autonómica y Local (ayuntamientos y diputaciones) sometiéramos a revisión los gastos innecesarios en protocolos, subvenciones indiscriminadas, fastos, reduplicación de plantillas con funcionarios de confianza, encargos hechos a empresas y consultings privados dejando ociosos los recursos humanos de las plantillas funcionariales, etc. Hace años leí que una ligera reconsideración de estos gastos permitiría un ahorro de dos billones de pesetas.
Una política fiscal consecuente con el artículo 31 de la Constitución tendría que, mediante la progresividad, sustituir estas reformas fiscales que benefician a los poderosos y acabar con ese universo de deducciones, exenciones y bonificaciones para con las empresas a fin de que estén contentas y no se vayan. Puede afirmarse que hay en acto, pero fundamentalmente en potencia, recursos ingentes para ser dirigidos a políticas en infraestructuras sanitarias, educativas, de transporte y culturales propias de sociedades avanzadas.
Una de los múltiples aspectos que el ejercicio de la Austeridad conlleva es no sólo hacer las cosas sino hacerlas de otra manera. Piénsese la cantidad de actividades culturales y educativas que pueden hacerse con los costos de espectáculos grandiosos que son flor de un día.
Una participación ciudadana en torno a fonotecas, escuelas de música, talleres de pintura, creación de fiestas y espacios de encuentro que consigan elevar y ensanchar la base educativa y cultural de la sociedad es también practicar la Austeridad.
Sin Austeridad es imposible el desarrollo de las políticas medioambientales; vivir de otra manera, combatiendo con el ejemplo y la práctica la sociedad de consumo desaforado, inútil y alienante es hacer realidad la reivindicación de que otro mundo es posible. Desde la izquierda no podemos defender un mundo en el que la tarta esté continuamente creciendo para que entonces puedan otorgarse a los de abajo algunas migajas.
La vieja y felona consigna de que primero hay crecer para después repartir es inducir a las masas a sumarse a la locura que esquilma y deseca acuíferos, consume energías no renovables y lleva a la sociedad ante la locura del becerro de oro. Para repartir no hace falta crecer; primero se reparte y a continuación medimos la calidad de vida mediante el Índice de Desarrollo Humano y no a través de ese engañoso y embaucador índice llamado PIB.
La Austeridad sitúa la riqueza y el valor en la utilidad de las cosas y no en el precio; en los bienes robustos y necesarios y no en su valor de cambio. El ejemplo de la bolsa es escandaloso.
Que el signo de los bienes, el dinero, se transforme en el bien por antonomasia es un disparate.
La Austeridad significa una posición de rigor en la palabra, en la política, en la enseñanza, en el compromiso colectivo y personal con el DEBER ciudadano y en las relaciones humanas. Y desde luego es la única arma que derribando al capitalismo muestra en la cotidianeidad la posibilidad de la construcción de la Alternativa.
Julio Anguita González. Abril de 2008
Mundo Obrero
Partit Comunista d'Egipte: Crida de solidaritat
Des de primeres hores del matí del divendres 18 d'abril, el centre i les places principals d'el Caire van estat ocupades per forces especials de seguretat, antidisturbis i personal de seguretat de paisà. En altres ciutats com Alexandria i Algharbia, els ciutadans han estat testimonis d'una forta presència policial a les principals places i carrers. La ciutat d'Almahalla Alkobra va ser on van tenir lloc les manifestacions més nombroses.
Gairebé 200 activistes ja han estat detinguts en diferents moments i en diferents províncies. Molts treballadors estan en vaga en solidaritat amb les exigències dels vaguistes de l'empresa tèxtil Ghazl Almahalla. La seva principal exigència és que els salaris es vinculin a l'índex d'inflació - que afecta no només els treballadors de Ghazl Almahalla, sinó tota la classe obrera d'Egipte
La vaga de Ghazl Almahalla es va transformar en una gran manifestació al llarg de tota la ciutat d'Almahalla Alkobra. Pobres, camperols i obrers s'han unit a la manifestació. Gairebé 30.000 ciutadans han corejat consignes contra les pujades de preus, contra els monopolis, contra el neoliberalisme i contra les forces del mercat.
Les forces de seguretat egípcies van atacar els manifestants utilitzant enormes granades de gas, bales de goma, porres elèctriques (tasers) i bales reals, amb el resultat de cents de ferits entre els manifestants. Les forces de seguretat van detenir tant els ferits com altres manifestants Les notícies d'Almahalla Alkobra confirmen la mort d'almenys dos ciutadans, una nena de 9 anys i un noi de 20.
Les "forces negres" - una secció de les forces de seguretat- van incendiar diverses botigues, edificis públics, trens i vehicles, per fabricar càrrecs contra els manifestants detinguts i els treballadors. El seu objectiu és estrènyer el cèrcol de la policia i l'estat contra la classe obrera i la creixent consciència social a Egipte, cèrcol que s'ha incrementat enormement en els últims cinc anys.
La nostra crida a vostès és que recolzin les justes exigències dels treballadors de Ghazl Almahalla i el seu dret a elegir els mitjans|medis d'expressió de tals exigències, siguin manifestacions, vagues o cualesquier un altre mitjà|medi.
Nosaltres, els comunistes i totes les forces democràtiques i socials, donem l'alarma davant del fet que la policia, seguint instruccions de l'Estat, iniciarà una gran campanya de repressió contra la classe obrera en general i els treballadors de Ghazl Almahalla en particular. Aquesta certesa resulta del matonismo en la reacció de les forces de seguretat a Almahalla Alkobra. L'avís també sorgeix de les intencions de les forces de seguretat de fabricar càrrecs contra els dirigents obrers.
Fraternalment,
El Partit Comunista d'Egipte
Font: REDGLOBE
dissabte, 26 d’abril del 2008
"Crisi econòmica i planificació" Article d'opinió de Lluís Suñé de l'Alternativa Baix Gaià (ABG) de Torredembarra
A la gent de l'ABG se'ns acusa molts cops de ser somiadors, de defensar postures molt “boniques” però irrealitzables. La vida ja és complicada per si sola, el botiguer ha de pujar les persianes cada dia i esperar que els clients entrin a comprar, l'obrer ha de matinar per anar a la feina, el malalt ha de lluitar per curar-se, el jove ha de batallar per obrir-se camí a la vida... I així podríem definir la vida de tots i cadascun dels homes i dones que vivim a Torredembarra, Catalunya i al món. I que vol la ciutadania? feina? salut? habitatge?arribar a final de mes? Possiblement moltes més coses, però, indiscutiblement, totes encaminades a buscar la dignitat personal i col·lectiva.
Des de l'ABG sempre hem defensat que Torredembarra havia d'haver planificat el seu futur. En aquest sentit la diversificació de la seva economia hauria d'haver estat un dels puntals d'aquesta planificació, per evitar dependre d'un sol sector: la construcció. Avui, fa quatre anys que vam defensar en veu alta que calia planificar la diversificació econòmica del nostre municipi, de fer una planificació que ens permetés treballar en aquest sentit, per evitar, en la mesura del possible, el ressentiment d'una futura crisi del sector de la construcció... Llavors, també, se'ns va acusar de ser somiadors.
Quatre anys després, Torredembarra i Catalunya viuen un moment de crisi econòmica important, i els informes econòmics, gens encoratjadors, ens diuen que possiblement sigui el començament d'una època difícil. En canvi, hi ha ajuntaments que sí que van ser previsors. Hi va haver ajuntaments que van apostar per la diversificació i la planificació, un treball fet des del consens polític, l'assessorament dels millors tècnics i de la participació ciutadana, un full de ruta que els ha permès afrontar la recessió econòmica en millors condicions.
Però la sort d'aquests municipis és que ningú va acusar de somiadors als polítics que ho van proposar. Continuarem insistint, continuarem proposant la planificació de la Torredembarra del futur, la Torredembarra del consens, i defugirem les polítiques impositives i de criteris d'uns quants per damunt de la majoria.
Lluís Suñé
Regidor de l'Alternativa Baix Gaià
divendres, 25 d’abril del 2008
Font de Mora (Conseller de la Generalitat Valenciana) achaca el fracaso escolar a que no se permita el trasvase del Ebro
Los diputados socialistas Manuel Bueno y Adolf San Martín salieron ayer "sumamente decepcionados" de la sesión de control parlamentario en la que el conseller de Educación se sometía a sus preguntas sobre las medidas adoptadas para contrarrestar los niveles de fracaso escolar y una admisión de alumnos en los centros públicos y concertados que sigue concentrando a los más desfavorecidos en la pública. La primera respuesta que recibieron ante ambas cuestiones fue la misma: "Si hubiera trasvase del Ebro esto sería de otra manera. Mientras no lo hagan desde el Gobierno de Zapatero poco podemos hacer....".
Para el diputado Bueno, al margen de considerar una "falta de respeto" y "una burla" que el máximo responsable de la Educación en la Comunidad Valenciana responda de esta forma ante los también representantes de los ciudadanos en Las Cortes -por él mismo y su compañero San Martín-, el discurso del conseller "ha estado plagado de contradicciones" porque tan pronto detallaba con cifras propias la ausencia de dicho fracaso escolar como culpaba a Zapatero por no hacer el trasvase del Ebro y discriminar a esta Comunidad doblemente al no enviar tampoco financiación para la construcción de centros y la atención del incremento de alumnado inmigrante.
En su intervención, Font de Mora descartó las cifras de incremento del fracaso escolar que previamente había detallado el diputado socialista y replicó asegurando que la situación que narraba "no es real". Manuel Bueno había señalado con datos del Ministerio de Educación -que proceden a su vez de los resultados que envía cada autonomía-, que en seis años el fracaso escolar en la Comunidad se ha incrementado en 10 puntos, del 25,9% al 35,9% de los alumnos. Abundó que cerca de 16.000 alumnos acaban anualmente la ESO sin obtener el graduado escolar en la Comunidad y que estas cifras trasladadas a los años de gobierno de PP arrojan que 200.000 alumnos no han obtenido en ese tiempo el graduado escolar.
Tras culpar de todos los males de la Comunidad a la falta del trasvase del Ebro, Font de Mora aseguró que en esta Comunidad no se ha incrementado el fracaso escolar sino que "se ha reducido" hasta el punto de significar que "contamos con los mejores indicadores de toda España", para acabar recriminado de nuevo al Gobierno de Zapatero por no enviar dinero a esta Comunidad.
Los diputados socialistas achacaron los datos que ofrecieron de fracaso escolar tanto al deterioro de los centros educativos como a la proliferación de barracones, la falta de atención adecuada a los alumnos que necesitan refuerzo escolar, la masificación en las aulas o la también concentración de los alumnos con más dificultades, además de señalar la "dejadez absoluta y fracaso de su política educativa" (por Font de Mora) como principal detonante. Concluyeron que de 2005 a 2007 el Ministerio de Educación ha transferido 122 millones de euros a la Comunidad "donde la inversión educativa es inferior a la media nacional".
Font: INFORMACION.es
dijous, 24 d’abril del 2008
L'Escola Oficial d'idiomes de Saragossa obliga als estudiants a signar una declaració on afirmen no ser 'catalanoparlants d'orígen'
L'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa, anomenada Lázaro Carreter, ofereix als seus alumnes la possibilitat de passar les proves de català, tant en nivell bàsic, com mitjà i avançat, i permet treure's el nivell C de català que convalida la Generalitat de Catalunya. Només ho permet, però, a aquells alumnes que afirmin sota jurament (pdf) no tenir el català com a llengua materna. Així és: l'Escola obliga als alumnes a signar una declaració jurada on afirmen "no ser catalanoparlants d'orígen".
Per tant els prop de 60.000 aragonesos que tenen com a llengua materna el català no poden examinar-se de català a l'Escola Oficila d'Idiomes de Saragossa precisament perquè han après aquesta llengua dels seus pares. L'absurd arriba fins a l'extrem que el propi president de l'Aragó, Marcel·lí Iglesias, no es podria examinar de català a l'Escola Oficial d'Idiomes de Saragossa si vulgués, ja que també té com a llengua materna el català. L'absurditat de la norma impulsa els catalanoparlants de l'Aragó a mentir per aconseguir el certificat "C" de coneixements de català, útil per a molts llocs de treball al Principat.
Font: Racó Català
La iglesia y el Estado
Decía Marx que la religión es el opio del pueblo, cuanta razón tenía y sólo le faltó añadir: junto con el fútbol, pero ese es otro debate.
La presidenta de la Comunidad de Madrid (¿de momento?), Esperanza Aguirre ha decidido que los obispos puedan opinar sobre las decisiones médicas de carácter paliativo, que se realizarán en los hospitales de dicha comunidad.
Para los que no se lo imaginen les voy a poner un ejemplo: recordareis cuando en House aparecía el mayor donante del hospital y esto le permitía tomar las decisiones sobre lo que se debía o no se debía hacer. Bueno pues lo que va a suceder en Madrid es más o menos lo mismo; entre neurólogos, oncólogos y diversos especialistas que se reúnen para decidir el tratamiento a aplicar, aparecerá un hombre con sotana negra que podrá intervenir, ¿qué no sabéis quien es? Pues quien va a ser, un cura.
Se imaginan que cualquier persona, se pusiese a dar misa los domingos por la mañana fuese ateo, o sin ser tan exagerados, no hubiese estudiado teología o estuvieses casado? Los curas con sus mentes abiertas “pondrían el grito en el cielo” (lo del cielo es un decir, son más de meter la mano en la entrepierna de menores o lucrarse con empresas de preservativos…pequeñas cositas que pro lo que se ve no te impiden ir al cielo) y lo impedirían.
Me atrevo a decir que si se llevará bien, alguien podría denunciar a los curas que dicen opiniones médicas por intrusismo profesional y de paso le daría un consejo a Esperanza Aguirre: deje a los ciudadanos de Madrid que decidan por ellos mismo y si llega el caso que le tocase decidir a usted decídalo según su conciencia, pero no haga que su conciencia se imponga a todos los madrileños/as. O si no lo quiere así dejen que los madrileños tengan el mismo poder que la iglesia, y porque no decirlo, que el dinero que se les da en las declaraciones de la renta que sean repartidos, bueno dejémoslo… cada uno en su Casa y Dios en las iglesias señora Aguirre
Font: La Utopía
dimarts, 22 d’abril del 2008
La canonada i el preu d'una fotografia (o qui la té més llarga!)
Joan Saura, conseller d’Interior, va explicar ahir que una vegada la canonada que connectarà l’Ebre amb l’àrea de Barcelona hagi prestat el seu servei en la fase d’emergència per sequera, se’n desmuntarà un bon tram. Al voltant d’uns 500 metres. D’aquesta manera, segons el president d’ICV, es produirà “alguna visualització material perquè quedi clar” que no es transvasarà més aigua passada la situació d’urgència. Aquesta és una idea que va en la línia proposada també per ERC, que vol que el maig del 2009 es desmunti un tram de dos o tres quilòmetres de canalització.
Iniciativa necessita explicar a part dels seus votants que tot el que estan fent, potser fins i tot contra la seva consciència, és per la situació excepcional “d’emergència nacional”.Per això els cal la fotografia que aixequi acta que s’inutilitza la canonada. Una foto per donar fe.
No cal tanta moguda. Ni 500 metres, ni un quilòmetre, ni dos, ni tres. Perquè no passi aigua amunt i avall, n’hi ha prou tancant una aixeta. Es tanca la vàlvula de la clau de pas i ja està. O, si amb aquesta fotografia no n’hi ha prou per demostrar que l’aigua deixa de circular, a tot estirar es treu l’última peça d’una canonada i l’efecte és el mateix: no passa ni una gota. Ara bé, és d’una greu irresponsabilitat política (i gairebé ètica) fer una obra pública que costa 180 milions d’euros i, al cap de no res, desmuntar-la per por del què diran. Quan tinguem la canonada, mantinguem-la pel que pugui passar en el futur. Que no s’utilitzi si no cal, però és una bestiesa haver de treure metres de canonada per garantir que no es farà servir més.
La canonada és una obra que ha de quedar disponible, pel que pugui ser, en un sentit i en l’altre.Reversible. Si s’ha de desmuntar, que no ho paguem tots els catalans, sinó només aquells partits polítics que ho posen com a condició. Catalunya ha de fer les coses ben fetes, amb respecte pel medi ambient, però ha de garantir aigua per a tothom, electricitat a Girona, i que es pugui fer el Quart Cinturó o les infraestructures que el país reclama. La pèrdua de vots, malauradament per a alguns partits, no hi ha cap aixeta que la tanqui. La fuita es va produint, gota a gota, per les incoherències dins del govern.
Editorial AVUI Dimarts 22 d'abril del 2008
ICV-Tarragona atribueix a Baltasar la crisi interna
El cap de llista per Tarragona a les passades eleccions generals, Lluís Suñé, s'ha sumat a les crítiques de la federació de l'Ebre contra el conseller Francesc Baltasar. En un article al seu blog, el regidor de Torredembarra l'acusa de "ser el principal responsable que s'acusi ICV de ser l'eco dels socialistes", en donar "suport incondicional" al transvasament de l'Ebre. Suñé troba coherent la reacció de l'assemblea ebrenca perquè "està complicant l'existència del partit en alguns territoris".
El que va ser candidat al Congrés considera que "convidar a marxar de l'organització qui discrepi és donar la consigna definitiva a destruir el projecte polític d'ICV". Després de solidaritzar-se i animar el nucli de l'Ebre a seguir lluitant, Suñé demana "responsabilitat" per evitar que "el proper transvasament" sigui el de vots d'ICV cap a altres partits.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 7. Dimarts, 22 d'abril del 2008 per: XAVI TEDÓ
Nasrin Afzali, condemnada a sis mesos de presó i deu fuetades.
TEHERAN (AFP) - La periodista i militant feminista iraniana Nasrin Afzali ha estat condemnada a sis mesos de presó i deu fuetades per "alterar l'ordre públic", va informar dilluns el diari Etemad Melli. La condemna comporta un ajornament de dos anys. Afzali va ser reconeguda culpable d'"alterar l'ordre públic per haver participat en una concentració el març de 2007 davant del tribunal revolucionari de Teheran", que havia de jutjar diverses feministes, va declarar el seu advocat, Mohammad Mostaphaie, esmentat pel diari. "Aquesta condemna va ser pronunciada malgrat que el meu client va afirmar haver-se trobat davant del tribunal revolucionari en qualitat de periodista, per seguir el judici|seny de cinc feministes que van participar en una concentració el juny de 2006", va afegir l'advocat. Les autoritats iranianes van arrestar en els últims mesos diverses militants feministes. Algunes d'elles estan actualment a presó. Afzali és també membre de l'Oficina de Consolidació de la Unitat, una organització estudiantil reformista.
diumenge, 20 d’abril del 2008
L'Agència Catalana de l'Aigua juga als despropòsits amb el Pla Parcial Muntanyans II
L'Agència Catalana de l'Aigua va denunciar la canalització del tram final del Torrent de Gibert a finals de 2007, però va canviar d'idea mesos després. "Salvem els Muntanyans", critíca el paper de totes les aadministracions en aquest assumpte. La urbanització contempla 550 vivendes en una superfície edificable de 42.731 metres quadrats.
dissabte, 19 d’abril del 2008
Muntanyans II de Torredembarra obté 8.000 m² més de zona verda
El consistori ho fa possible amb una modificació del POUM per aconseguir els terrenys del quart CEIP
El ple de l'Ajuntament de Torredembarra va aprovar inicialment dijous a la nit una modificació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) per intercanviar l'àrea d'equipaments prevista al pla parcial Muntanyans II per la zona verda del pla la Malla XIII. D'aquesta manera, el polèmic projecte urbanístic obté 8.721,77 m² més d'espais lliures, que ja representen el 61% del total dels terrenys afectats. La proposta, que va rebre les crítiques d'ABG, permetrà també disposar d'uns terrenys definitius per a la instal·lació de la quarta escola d'educació primària, el CEIP L'Antina, ara en barracons.
El regidor d'Urbanisme, Ramon Ripoll, va defensar que amb la proposta de l'executiu s'aconseguia «segellar Muntanyans II, a excepció de la zona urbanitzable, i reduir l'impacte urbà sobre l'espai». L'edil va considerar viable que aquesta nova zona verda incorporada a l'espai passi a formar part també de l'Espai d'Interès Natural Platja de Torredembarra i Creixell, tal com la comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya va acordar la tardor passada respecte a les zones verdes inicials (95.053,22 m², el 56,50% del total). Tant Ripoll com l'alcalde torrenc, Manuel Jiménez, es van mostrar a l'expectativa de la possible intervenció en el procés de la Generalitat per reduir l'edificabilitat a la resta del pla parcial, tot i que la primera reunió de la comissió sobre aquest tema encara no té data.
NOVA ESCOLA L'altra cara d'aquest canvi en la planificació urbanística és la possibilitat de comptar amb els terrenys per al CEIP L'Antina. Així, la zona d'equipaments que s'elimina de Muntanyans II passa a la Malla XIII, al costat de l'IES Ramon de la Torre, i es farà servir com a ubicació per a la quarta escola del municipi.
El regidor d'Ensenyament, Gerard Ciuró, va defensar durant el ple que aquesta situació era la millor opció que tenien. «Si esperem un any, no tenim cap garantia que s'haurà desenvolupat un altre pla parcial i comptarem amb altres terrenys», va afirmar. Segons els càlculs de la regidoria, amb les infraestructures actuals l'any vinent hi haurà 39 nens sense plaça, fet que obligarà a traslladar i ampliar els barracons de L'Antina.
MÉS CONTUNDENT La proposta de modificació del POUM es va aprovar dijous amb el suport de l'Agrupació Democràtica Torrenca, que va valorar que «així es consolida que aquest espai no s'alterarà», segons va explicar la seva portaveu, Maria Dolors Toda.
Mentre que el PP i CiU es van abstenir, l'ABG va votar en contra del canvi al pla parcial i va reclamar que es duguin a terme accions «més contundents» respecte a Muntanyans II, tal com va explicar la regidora Iris Gual. «Volem que no s'hi edifiqui gens», va defensar. Gual va lamentar que, en cas que s'edifiqués el pla parcial, es perdria la zona d'equipaments pròpia, i va recordar que la zona verda que s'elimina de la Malla XIII «està adequada i és utilitzada pels veïns».
L'edil d'ABG també va dubtar que el nou emplaçament de la zona d'equipaments sigui el més adequat per al CEIP L'Antina, i va reclamar que el centre escolar se situï en una zona més a la vora del nucli antic, com els plans parcials de la Sort i la Rasa, encara pendents de desenvolupament
SENSE ACORD PER LES FACTURES
Un dels moments més tensos del ple es va viure quan el govern va portar a aprovació el reconeixement extrajudicial de crèdit per pagar una sèrie de factures endarrerides. L'import pendent de satisfer era de 120.000 euros per part de l'Ajuntament, 9.000 euros del Patronat Municipal de Turisme i 11.700 del de Cultura. Tot i això, la proposta no va prosperar i va tenir el vot en contra del mateix regidor d'Hisenda, Santiago Ardèvol (GIT). Com a conseqüència, el consistori no té els fons necessaris per fer els pagaments pendents. Segons va explicar Ardèvol, aquest punt el feia sentir-se «entre l'espasa i la paret» i va criticar durament que la llista de repagaments sigui cada cop més gran. «No podem fer de l'excepció una regla», va lamentar. El principal grup de l'oposició, CiU, també va votar en contra del reconeixement de crèdit i va considerar «molt greu» que es produeixi una situació així. El portaveu convergent, Daniel Masagué, va criticar que entre les factures pendents hi hagués nou mesos de lloguer d'una nau, i ho va considerar un símptoma de la falta de coordinació entre àrees de govern. «No pot ser que cada regidoria sigui un govern de taifes», va dir.
Per la seva banda, la resta de l'executiu municipal va defensar que els endarreriments es produïen per l'alt nivell de fiscalització prèvia (totes les despeses necessiten el vistiplau previ de l'interventor) i van recordar que moltes vegades es produeixen per causes alienes. L'alcalde va lamentar que amb el rebuig de la proposta es produeix «un enriquiment il·lícit» del consistori.
EL PUNT - dissabte, 19 d'abril de 2008 - AZAHARA PALOMARES. Torredembarra
divendres, 18 d’abril del 2008
Baltasar insta la direcció d'ICV a l'Ebre a marxar del partit
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha convidat la direcció d'ICV a les Terres de l'Ebre a abandonar el partit si no està d'acord amb la tasca que duu a terme el partit a la Generalitat amb la gestió del problema de la sequera. Els dirigents de Terres de l'Ebre van dir que abandonarien el partit, si es feia el transvasament de l'Ebre a Barcelona, i van demanar la dimissió de Baltasar. Baltasar ha dit que tothom al partit tenia el dret de discrepar, però que si algú no estava còmode amb les decisions que prenia el partit tenia la porta oberta per marxar. VilaWeb s'ha posat en contacte amb la direcció d'ICV a Terres de l'Ebre, que, de moment, no s'ha volgut pronunciar sobre les declaracions de Baltasar. El president d'ICV a Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va criticar ahir que Baltasar hagués acceptat el transvasament de l'Ebre a Barcelona, que s'oposa a la nova política de l'aigua que defensa el partit; va acusar el conseller i l'estat de menystenir el territori, perquè cap representant no l'havia visitat durant la crisi; i va manifestar que la imposició del govern espanyol posava en dubte la capacitat d'autogovern de Catalunya. Mesa nacional de la sequera D'una altra banda, el parlament ha aprovat, amb els vots del PSC, ERC i ICV, una moció que refusa el transvasament permanent d'aigua entre les conques del Consorci d'Aigües de Tarragona i del Ter-Llobregat. Els partits del govern també han tirat endavant la creació de la mesa nacional de la sequera, una decisió que CiU ha criticat perquè considera que no té sentit crear-la ara que ja s'han pres totes les decisions. En aquests moments, Baltasar compareix a la seu de l'ACA per explicar l'evolució de la crisi de la sequera.
Un alt càrrec de Seat descarta batejar un cotxe amb el nom d'una ciutat catalana perquè l'empresa és "espanyola"
Francisco García Sanz, president del consell d'administració de SEAT (i sobiranista confés), ha fet aquest advertiment en una trobada amb la premsa a Berlín. Quan li han recordat que la fàbrica és a Martorell ha respost amb rialles que "no es pot traslladar a Madrid"
El president del consell d'administració de Seat, Francisco García Sanz –que també pertany al consell de Volkswagen a Wolfsburg (Baixa Saxònia)–, ha explicat que l'empresa busca nom per a una berlina que sortirà a la venda a final d'any i que s'està fabricant a la planta de Martorell, i ha descartat triar el nom d'una ciutat catalana perquè la companyia és "espanyola".
L'alt càrrec comentava en to distès les dificultats per escollir el nom, en una trobada amb corresponsals de premsa a l'ambaixada espanyola a Berlín. Entre riallades ha dit: "Se'ns acaben els pobles i les ciutats". Quan el corresponsal de l'ACN li ha indicat que no hi ha cap model de Seat amb nom de ciutat catalana, l'empresari ha respost: ":Nosaltres som espanyols".
Bona part dels assistents a l'acte, entre els quals hi havia l'ambaixador espanyol a Alemanya, Gabriel Busquets Aparicio, s'han posat a riure al sentir la resposta de l'executiu de Seat.
Quan se li ha recordat que la fàbrica de Seat és a Martorell, el president del consell d'administració ha dit que "no es pot portar la fàbrica a Madrid" i ha repetit: "Nosaltres som espanyols".
Seat fabrica actualment els models Málaga, León, Toledo, Marbella, Córdoba, Ibiza i Altea. El directiu no ha tingut en compte que dos d'aquests models, l'Ibiza i l'Altea, duen noms que es corresponen amb topònims dels Països Catalans: el d'una de les illes Balears i el d'un poble de la Marina Baixa.
Font: AVUI
NOTA: El senyor Garcia Sanz té, com a minim, dues virtuts: la franquesa de dir les coses pel seu nom (ve a dir que Catalunya no és Espanya) i el coratge de fer-ho malgrat un estatus de President del Consell d'Administració que més aviat recomana diplomàcia. No seré pas jo qui el contradirà.
dijous, 17 d’abril del 2008
Torredembarra pretende esponjar (sic) y reordenar su casco histórico
El pleno ordinario votará la aprobación provisional. Si logra la mayoría, la Generalitat será la encargada de bendecir (sic) la propuesta. (nota del Webmaster: La imatge de l'iceberg que reprodueixo il·lustra amb claredat la forma de fer política a la torrenca, la part que està exposada a l'aire correspon als fets polítics, la que està submergida correspon a la discussió municipal sobre els fets polítics. Recomano seguir el Ple per OnaLaTorre al 107,0 de la FM. Així podreu aprofitar per sopar)
El equipo de gobierno presentará hoy en el pleno ordinario de abril dos modificaciones de plan general claves en el desarrollo urbanístico del centro histórico de Torredembarra. Ambas propuestas -Portal de Padrines y Filadors- se aprobaron inicialmente hace casi un año y, con esa 'bendición' plenaria, se congeló la posibilidad de otorgar licencias para edificar durante un año. Ahora, el pleno de esta tarde (20 horas, o menos) debe ratificar esa aprobación inicial y pasar la propuesta a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat, órgano competente en aprobar o rechazar definitivamente modificaciones de planeamiento municipal.
Durante este tiempo, desde la aprobación inicial de modificación de plan general, «el Ayuntamiento ha atendido las alegaciones recibidas tanto para Portal de Padrines como para Filadors (en total una docena entre particulares y empresas) y ha estudiado si podía incorporar algunas sugerencias. Hay algunas aceptadas y otras rechazadas», señaló ayer el concejal de Urbanisme, Ramon Ripoll.
El edil puntualizó que «la idea que sometemos al pleno no deja de ser una declaración de intenciones, que deberá concretarse próximamente si se aprueba definitivamente». Lo que sí deja claro la propuesta municipal es que en el Portal de Padrines se busca esponjar (sic) la parte histórica y el acceso a ella (Portal de Padrines) con una zona verde de 4.257 m2 . Esta superficie eliminaría unas naves industriales que existen hoy día y que podrían transformarse en viviendas si no prospera esta modificación de plan general y se levanta la suspensión de licencias.
Sin escatimar m2 edificables
«Nuestra idea es reordenar el espacio. Trasladar los derechos patrimoniales y los metros edificables actuales a otra zona para que puedan consolidarse estos derechos, pero a la vez podamos esponjar parte del acceso al casco histórico», añadió el concejal. Hablando en números, el Ayuntamiento no escatimará ningún metro cuadrado, sólo lo reubicará entre la carretera de La Pobla y la calle Mañé i Flaquer.
Si el equipo de gobierno logra apoyos de la oposición, que tiene mayoría, confía en recibir la aprobación definitiva de la Generalitat. «Hemos realizado el trabajo con informes favorables de diferentes Departaments, por lo que confiamos que si pasamos la votación plenaria, la Comissió d'Urbanisme nos apoyará la idea presentada», explica Ripoll, quien admite que no se puede hablar de plazos porque «hay un contencioso-administrativo de por medio de uno de los propietarios afectados», concluyó.
El número 63
La modificación puntual en Filadors pretende disponer de «un aparcamiento disuasorio» dentro del casco antiguo, al lado de la calle más comercial de Torredembarra, Antoni Roig. En este caso, la propuesta municipal es reordenar un solar que puede edificarse (en una parte) para que se construya un aparcamiento subterráneo y encima se proyecte una zona verde (casi 4.000 m2).
A diferencia de Portal de Padrines, la conexión peatonal de este aparcamiento con la calle Antoni Roig pasaría por el derribo de una casa (situada en el número 63) que conectaría ambos lados. Ripoll quiso dejar claro que «el Ayuntamiento puede recolocar los aspectos objetivos de la modificación de plan general, por ejemplo los metros cuadrados edificables, pero no puede restituir los valores subjetivos, como por ejemplo si la vivienda pertenecía a un antepasado y tiene valor sentimental».
Aunque la modificación puntual en Filadors compensaría el déficit de plazas de aparcamiento, el edil admitió errores del pasado cuando «sacamos a concurso la explotación de este futuro aparcamiento y las zonas azules y la convocatoria quedó desierta. Sin embargo, hemos aprendido y la idea pasa por corregir los errores cometidos en el pasado».
Ripoll también dejó claro que la preferencia de un aparcamiento subterráneo en Filadors en lugar de la plaza Mossèn Joaquim Boronat (a pocos metros) «se debe a la convivencia con las obras (cuando hubiera), ya que parecen más soportables en Filadors que en la plaza Boronat», opinó.
Torredembarra sigue once meses después de la celebración de las elecciones municipales con un gobierno en minoría. PSC (5), ERC (2) y Grup d'Independents de Torredembarra -GIT- (1) suman 8 de los 17 ediles que tiene la corporación. En la oposición están CiU (4), ABG (2), L'Agrupació (2) y PP (1). A pesar de la minoría, en la comisión informativa celebrada la semana pasada, las dos modificaciones del plan general que afectan al casco histórico -Portal de Padrines y Filadors- recibieron síntomas de apoyo. En el primer caso, el gobierno y CiU votaron a favor. El resto de partidos de la oposición se abstuvieron. En el caso de Filadors, el gobierno votó a favor y toda la oposición se abstuvo. Ramon Ripoll admite que «la impresión de la sesión informativa nos hace ser optimistas de cara al pleno» de esta noche.
por jordi cabré | Diari de Tarragona
Tot allò que sempre havies volgut saber, i mai t'havies atrevit a preguntar sobre el cicle de l'aigua:
Com va aparèixer l’aigua a la Terra? Els oceans es van formar a partir de l’alliberació gradual d’aigua a la superfície de la Terra, per l’acció dels volcans, que treien aigua gasosa des de l’interior de la Terra cap a l’atmosfera. Quan la Terra es començà a refredar, el vapor d’aigua es condensà i va caure a terra en forma de pluja. Així començà el cicle de l’aigua.
Per què l’aigua de la mar és salada? La sal de la mar, és deguda a dos processos: 1-L’aigua alliberada de les erupcions tenia molts minerals. 2-Les pluges i els rius fan una espècie de neteja dels continents, ja que l’aigua té la capacitat de disoldre. Es creu que cada any entren dins el mar 3x102 tonelades de sals provenents dels continents.
Per què l’aigua és essencial per als humans? L’aigua és indispensable per a la vida. Un 70% del nostre cos està format per aigua. Tenim aigua a la sang, a la saliva, dins les nostres cèl·lules, dins cada un dels nostres òrgans, teixits i ossos. L’emprem per beure i per moltes altres coses: per cuinar, rentar roba, regar cultius, criar animals, fabricar productes, produir energia…
Per què si hi ha tanta aigua diem que és un recurs escàs? Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça Les condicions climàtiques fan que l'aigua sigui un be escàs i mal distribuït. Uns 2000 milions de persones de 80 països d'arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d'aigua.
D’on aconseguim l’aigua que bevem els éssers vius terrestres? El vapor d'aigua de l'atmosfera, les fonts, els rius i els llacs, són les despeses d’aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents. Quan obrim l’aixeta, l’aigua prové de pous, cisternes etc.
Per què podem dir que l’aigua que actualment bevem els humans és la mateixa que bevien els dinosaures? Perquè el cicle de l’aigua, fa que aquèsta canviï de lloc i es transformi, però sempre és la mateixa.
A on van a parar les aigües residuals? Les aigües residuals van cap a la claveguera, d’allà, cap a la depuradora i d’aquèsta, es llençada cap a la mar, i en alguns casos s’empra per a regar.
Quins són els principals problemes que posen en perill el bon estat de l’aigua del planeta? L'agricultura i la ramaderia són les activitats humanes que consumeixen més aigua. L'aigua també es necessita per a la majoria de processos industrials. L'aigua domèstica. Es calcula que, a la Comunitat Europea, cada habitant gasta una mitjana de 150 litres cada dia, tot o que, si viu a la ciutat, aquesta xifra es pot duplicar; en canvi, un ciutadà de l'Índia en consumeix només 25 litres. També es consumeix molta aigua per regar jardins i camps de golf. L'aigua també es malversada en les fonts públiques i en els parcs aquàtics.
Com pots contribuir a millorar l’estat de l’aigua del nostre planeta? Dutxar-nos en comptes de banyar-nos, Tancar l'aixeta de la dutxa mentre ens ensabonem. Tancar l'aixeta quan ens rentem les dents o ens afaitem Rentar els plats a la pica amb el tap posat i amb l'aixeta tancada. Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del wàter: s'estalvien 10 litres per descàrrega. No engegar la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin ben plens: s'estalvien 30 litres d'aigua cada vegada. No obrir al màxim les aixetes. Utilitzar electrodomèstics eficients en el consum d'aigua (cal consultar l'etiqueta dels rentaplats o de les rentadores). Aprofitar l'aigua de pluja per regar les plantes de casa. No regar les plantes del jardí amb mànega, cal utilitzar una regadora. Exigir una bona gestió de l'aigua a les autoritats de la nostra població o comunitat. Donar suport a les campanyes a favor de la reducció del consum d'aigua.
dimarts, 15 d’abril del 2008
L'ABG acusa el govern català de trencar el pacte de la nova cultura de l'aigua
L'Alternativa Baix Gaià (ABG) de Torredembarra considera que la voluntat dels governs català i espanyol de dur l'aigua del minitransvasament de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona suposa «trencar» el Pacte per una Nova Cultura de l'Aigua. La formació denuncia que les propostes llançades fins ara pel govern, com la captació d'aigua del Segre, són una «cortina de fum», i acusa la Generalitat de posar «l'interès econòmic per sobre del servei a la ciutadania» ja que creuen que l'operació beneficiarà «una única empresa privada». L'ABG reclama també que es revisi la política urbanística, que consideren «insostenible» des del punt de vista mediambiental.
Font: EL PUNT.
Aigua, escala i proporció, Gestionar la demanda i millorar l’eficiència per a minimitzar transvasaments
Ara és el millor moment per a reprogramar la política hidrològica catalana
L'escala d'un fenomen no en dóna la mida, sinó el caràcter. Un mapa ampliat no és un plànol, només és un mapa gros. En els plànols figuren els detalls, en els mapes, no. Posar-se a la carretera amb els plànols del pis no serveix de res. Per això hem de tenir al cap la gran escala del mapa quan es parla de territori i la petita escala del plànol quan es parla de l'àmbit personal. Transitar d'una dimensió a l'altra amb agilitat i proporció escalar és capital per a moure's sabent per què.
L'escala temporal també compta. No tot passa alhora. Riem de pressa, creixem lentament. Les rialles succeeixen els plors sense que el nen canviï de mida. Cada fenomen té el seu tempo. Una paella són vint minuts. Cal saber recórrer les escales espacials tot respectant les escales temporals. En tot. I, en concret, si es tracta de gestionar l'aigua d'un territori.
El Ter neix i treballa a Catalunya. I hi mor. És un riu català. El Segre també, però s'administra des de Saragossa perquè desemboca a l'Ebre, que no és un riu aragonès... Posats a fer, que intervingui també París, perquè neix a l'Alta Cerdanya, actualment francesa. Falla l'escala històrica, perquè l'Espanya de les confederacions hidrogràfiques és dels anys vint i l'Espanya de les autonomies, d'ara. També falla l'escala espacial, perquè territori no equival a geografia. La conca és un concepte geogràfic, el territori és un concepte socioambiental. Administrar a cop de geografia un espai polític superat és una mala opció territorial.
Això, per la banda superior. Per la banda inferior és un error interpretar els rius mirant els plànols del celobert. No és "nostre" el riu que passa per casa nostra. Tampoc no és nostra la carretera que travessa el nostre municipi. Sense la nostra aportació d'espai local no existirien ni l'un ni l'altra, però carreteres i rius només s'entenen contemplant el seu recorregut en el l'espai global i en el temps total. Un Segre mirat des d'Oliana i governat des de Saragossa sota directrius de Madrid seria difícilment intel·ligible.
Tenim poca aigua i hem de poder gestionar tant la del Segre com la del Ter. Sobiranament, però sobretot encertadament. Repetir en el Segre l'experiència del Ter seria una trista gràcia. "Que no ens toquin el Ter, res de transvasar-lo!", deia un bon home amb vehemència. Massa tard. El Ter es transvasa des de 1959. Moltes persones sentencien sobre coses que desconeixen, és el mal d'uns temps en què s'opina sense criteri. D'un cabal mitjà de 15-17 litres per segon, es programaren inicialment en el Ter extraccions d'2-3 metres cúbics, sempre que aigües avall de Sau-Susqueda en continuessin fluint si més no 3. Però la quota d'extracció no ha parat d'augmentar de 1959 ençà. Ara se situa en 7 metres cúbics per segon. És molt. En èpoques d'estiatge lligat a la sequera és netament massa. Maleïda la gràcia de decisió sobirana. Aquests 7 metres representen tres quartes parts del riu agostat, si no més. Estem fora d'escala. Fa mesos que el Ter no desemboca al mar. Segurament no s'hi pot fer res en les presents circumstàncies, tret d'agrair el sacrifici i de programar decididament una minva gradual de quota. Si més no, això. Però en cinc o sis anys cal haver implementat fonts alternatives per a disminuir la pressió sobre el Ter. És d'estricta justícia distributiva i de bona lògica territorial. Com arribar-hi, però?
Hem de començar gestionant adequadament la demanda. L'oferta ha de ser proporcionada a les possibilitats raonables, i per això és preferible gestionar la demanda (de quanta aigua podem disposar) que no pas l'oferta (com posar al mercat tanta aigua com es vulgui). Hi ha municipis del Vallès que consumeixen 300 litres d'aigua per persona i dia. Els barcelonins passen amb 120. Als usuaris del Centre Esplai (edifici sostenibilista del Prat del Llobregat) només els en calen 65. Tots tenen l'aigua que necessiten, però els wàters i la jardineria del Centre Esplai funcionen amb l'aigua grisa de les dutxes. Quin sentit té potabilitzar a Cardedeu l'aigua de Sau-Susqueda captada al Pasteral per a engegar-la wàter avall a Sabadell? Només bevem el 2% de l'aigua que consumim (i, a sobre, quasi tota és envasada, o sigui un petit transvasament fet a pes de braços). Al Centre Esplai es gestiona la demanda i s'optimitza l'eficiència. S'hauria de fer a tot Catalunya. El Ter reviuria i superaríem les sequeres.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha anunciat que adoptarà aquesta línia: gestió de la demanda, eficiència d'ús (urbà i també agrícola) i abastament diversificat (captació de rius i d'aqüífers locals, reutilització d'aigua depurada, eventual dessalació, interconnexió de xarxes); aleshores, els transvasaments, simplement, corregirien els dèficits irreductibles. Els transvasaments, grans o petits, tenen segles de tradició (d'aquí els aqüeductes romans, per exemple). El problema actual no és fill del concepte, sinó de la desproporció (percentatge de cabal sostret, distància a recórrer, ús final de l'aigua). Que l'aigua del Ter o de l'Ebre permeti equilibrar balanços és raonable; que els desequilibri encara més, insensat. Superada la sequera, caldrà actuar proporcionadament i a l'escala adequada. Seria l'autèntica nova cultura de l'aigua contra la vella incultura de sempre.
Ramon Folch
Director general d'ERF i president del Consell Social de la UPC
10-04-2008 (Article publicat a El Periòdico)
dilluns, 14 d’abril del 2008
Recordant el 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República: Què fallà, ara fa setanta anys?
Aquella tarda, els taxis i els tramvies no cobraven, els bars servien de franc. Als estancs, procuraven tapar la corona i la bandera. En alguns llocs on hi havia corones tallades en pedra, la gent les destruïa sense ferocitat. A alguns monàrquics que sortiren a cridar, els feren callar amb empentes gairebé afables.
Unes hores abans, Companys, al balcó de l'Ajuntament, havia enarborat una bandera republicana, portada des d'un centre lerrouxista, l'únic que tenia idea de com seria la bandera de la República. Macià, reunit amb uns amics a la llibreria de l'Armand Otero -al carrer de la Cucurulla-, en saber que Companys havia proclamat la República, s'apressà a anar a la Diputació i proclamà la República catalana dintre de la República Federal Espanyola, i envià Companys al Govern Civil, on s'havia instal·lat l'Emiliano Iglesias, la mà dreta (sempre en la butxaca d'algú altre) de Lerroux, no fos cas que es vengués els mobles i les màquines d'escriure. A Eibar els obrers havien proclamat la República una estona abans i poc després ho feren els funcionaris de Correus a Madrid, davant la Cibeles. Romanones, Miguel Maura i Alcalà Zamora negociaven. Sanjurjo, Mola i Franco es passaven al bàndol republicà, com havien fet, abans, uns quants intel·lectuals (Delenda est monarquia havia titulat Ortega y Gasset un article seu a El Sol), i també un grapat de monàrquics decebuts pel Cametes (com anomenaven Alfons XIII). Azaña, per exemple, havia estat del partit de Melquíades Álvarez, aquell del qual Unamuno digué: "A mí, que me cuesta tanto creer en Dios, cómo quieren que crea en Melquíades Alvárez?".
La gent pujava de franc als tramvies, desfilava per qualsevol cantonada, cridant incansablement: "Visca en Macià! Mori en Cambó! Visca en Macià! Mori en Cambó!".
La gent sabia el que volia. Havia votat dos dies abans, amb gran sorpresa de tots, no pels regionalistes de la Lliga ni pels republicans assenyats, sinó pel ximple del Macià, l'home que havia intentat entrar armat a Catalunya per Prats de Molló. Els republicans encunyats de nou també sabien el que volien: que el canvi de règim no fos sinó un gest polític i no pas un canvi de societat.
Però la gent, que no tenia ni idea que hi hagués un Himno de Riego, cantava La Marsellesa, que tothom sabia que era l'himne de la Revolució Francesa.
L'endemà començaren vuit anys d'atzagaiades, fins al 1939. Tot perquè els republicans preferiren l'himne de Riego en homenatge a un afusellat, a la crida a les armes de la Marsellesa, és a dir, un canvi de símbols a un canvi de contingut.
El problema de la República fou, des dels seus inicis, que no hi havia republicans amb prestigi, que el nou règim caigué a les mans dels antics monàrquics, fastiguejats amb Alfons XIII però no amb la societat que hi havia. No volien, és clar, fer la Revolució Francesa, obra de la burgesia francesa, i la burgesia del país -començant per la catalana- no volia canviar les coses, sinó només les figures (i encara, sovint ni això). Els que volien un canvi de societat eren els de la base, els obrers, els pagesos, els artesans, els petits botiguers del poble i de barri, que venien a fiat als veïns que feien vaga, però aquests reclamaven una revolució socialista o anarquista, però no burgesa. Joaquim Maurín, que poc abans havia fundat el Bloc Obrer i Camperol, deia que ja que la burgesia del país no era capaç de fer la seva revolució, l'havien de fer els obrers, per passar després al socialisme (i encara sort que no era el socialisme del PCE, que el 14 d'abril, calcant una consigna de Moscou, reclamava a la Puerta del Sol todo el poder a los soviets, en un país on pocs sabien què era un soviet i on, és clar, no n'hi havia cap).
És difícil imaginar, ara, el prestigi que tenia Macià a tota la Península. Se'l veia, precisament, com aquell que volia fer un canvi a fons (malgrat que havia acceptat canviar la República catalana per la Generalitat, un nom que el catedràtic i ministre socialista Fernando de los Ríos es tragué de la màniga i de la història catalana).
Quan Macià anà a Madrid a presentar a les Corts el projecte d'Estatut Català, féu el viatge en l'exprés de la nit. No s'imaginava que a les estacions dels pobles aragonesos i castellans la gent esperés fins a la matinada el pas del tren per ovacionar-lo. I llavors els diputats catalans cometeren un greu error (que repetirien cinquanta anys més tard): no aprofitaren el seu pretigi momentani per aconseguir una Constitució federal. I si bé els traspassos de serveis a Catalunya foren ràpids (es completaren en una mica més d'un any), de l'Estatut de Galícia no se'n tornà a parlar i el del País Basc fou aprovat a corre-cuita ja començada la guerra civil i a causa de la guerra civil.
Si el 18 de juliol de 1936 el cop militar no fou un golpe més, és perquè la República havia deixat molta feina per fer i aquells que la República no sabé incorporar foren justament els que la defensaren fins que els hereus dels republicans de 1931 (amb Negrín al capdavant) els tornaren a empaitar com Azaña ho havia fet amb la ley de vagos y maleantes, que calumniava a més perseguir.
La història de la Segona República fou agitada (separació de l'Església i de l'Estat; vot a les dones, multiplicació de les escoles primàries -quan les que hi havia solien estar en pisos llogats-; sublevació de Sanjurjo; aliança de lerrouxistes i dretes el 1933 i divisió entre els lerrouxistes; divisió entre els socialistes; Aliança Obrera a Astúries el 1934 i Aliança Companys-Dencàs a Catalunya: repressió a Astúries el 1934 i aliança Companys-Dencàs a Catalunya; repressió a Astúries i a molts pobles del sud; escàndols amb els governs de dreta -de l'estraperlo i Nombela-; els republicans ajuden els comunistes a formar un front popular que exclou les forces més reformadores; reforma agrària mai aplicada i repressió a moltes zones rurals; destitució d'Alcalá Zamora de la presidència de la República per haver decretat la segona dissolució de les Corts, que justament permeté la victòria del front popular que votà la destitució; Azaña a la presidència i Casares Quiroga de cap del govern -aquell Casares que quan els periodistes li digueren que al Marroc els militars s'havien alzado, contestà: "Pues si ellos se han alzado, yo me voy a tumbar", i se'n anà a dormir-; temptativa d'apaivagar els militars amb un govern Martínez Barrio, quan ja es lluitava als carrers).
Tot això fa setanta anys que començà. Qui sap si ja ha acabat...
Víctor Alba
(Article publicat al diari Avui el 14 d'abril de 2001.)
"Somos reformistas, no de izquierdas"
Walter Veltroni (Roma, 1955) es la gran esperanza del centroizquierda italiano para disputarle a Silvio Berlusconi la victoria en las elecciones del 13 y 14 de abril. Optimista absoluto, en esta entrevista concedida anoche a bordo del autobús de campaña, el candidato afirma que "los italianos están hartos del pasado".
Pregunta. ¿Cansado?
Respuesta. No.
P. Entonces, ¿si puè fare?
R. Yes, we can [sí, podemos]. ¿Saben que el eslogan nació por casualidad? En una rueda de prensa, me preguntó una periodista, ¿yes, we can?, dije yes, we can, y de ahí partió todo.
P. Demasiado sajón para algunos.
R. Cuando el viento cambia en EE UU, cambia en todas partes. La victoria de Clinton en 1992 trajo a Europa una ola de triunfos de la izquierda y el centro izquierda.
P. Pero Berlusconi sigue siendo favorito.
R. Me impresión es que un partido que hoy mantenga una línea poco atenta a las cuestiones sociales y medioambientales tiene poco que decir en unas elecciones modernas. La teoría de los ciclos solidaridad / individualismo de Schlesinger suele cumplirse; y en este momento creo que estamos en una fase de crisis, inseguridad y globalización que hace que la gente quiera reforzar el tejido solidario. Nuestro adversario [siempre evita citar a Berlusconi] ha gobernado siete años y ni ha modernizado ni ha transformado el país. Los italianos lo saben. Todo lo que dice lo hemos oído ya.
P. ¿Si empata o gana por poco, pactaría con Berlusconi?
R. No. Reformas institucionales, sí; acuerdos de gobierno, no. La mayoría en la Cámara será siempre amplia, porque la ley concede el 55% a la fuerza más votada, pero puede que en el Senado sea más ajustada. Nuestra propuesta es un sistema de doble turno. Queremos dar más poder al primer ministro para que actúe más deprisa. Necesitamos velocidad. Hemos estado parados demasiado tiempo, sometidos al poder inmenso de partidos que tenían el 0,6% y decidían como si tuvieran el 40%.
P. La izquierda radical se siente abandonada por su decisión de presentarse solo. Y usted evita pronunciar la palabra izquierda...
R. Es que somos reformistas, no de izquierdas. Los ciudadanos son ciudadanos antes que nada. No se levantan diciendo soy de centroderecha. Hemos cerrado la alianza con ellos porque las diferencias eran abismales en muchos campos. Hemos tenido el valor de decirlo, y ahora la cosa está cada vez más clara.
P. ¿Cree que una victoria de José Luis Rodríguez Zapatero el 9 de marzo le ayudará a ganar?
R. . Seguro. He hablado con José Luis, somos viejos amigos, estuve con él en la Moncloa hace un par de meses, y le encontré confiado y determinado. Lo ha hecho muy bien. Lo he dicho en toda Italia. Su actuación en la Cumbre Iberoamericana defendiendo a Aznar ante Chávez fue estupenda. Ese sentido de la identidad nacional y democrática es difícil verlo en Italia.
P. ¿Los homosexuales italianos tendrán una ley que tutele sus derechos?
R. Hemos propuesto una ley que tutele sus garantías y derechos. En Italia, por ejemplo, dos personas que viven juntas no pueden entrar juntas al hospital. Tenemos que encontrar un punto de síntesis, igual que hicimos con la ley del aborto, que es buena para todos. Pero no quiero introducir en la campaña temas que fracturen a los italianos. Haremos una cosa con más sfumature, con matices, para incluir diferentes sensibilidades.
P. ¿Si gana se hará por fin la ley de incompatibilidad?
R. Haremos una normativa, pero no será una ley antinadie. Querría hacerla con consenso, como hacen los liberales las reglas del juego de la democracia, no contra éste o aquél. He desmontado unilateralmente la demonización y eso les ha obligado a reubicarse a ellos también. No quiero alimentar ese juego.
P. ¿Siente que ha vencido el efecto de la caída del Gobierno Prodi?
R. Sí, eso dicen los datos. Y sobre todo la gente: gente de todas las ideologías dice que nos va a votar. Recortamos mucho y queda mes y medio. Si nos hubiéramos presentado con la misma fórmula de hace dos años hubiera sido un desastre.
P. ¿Cuál será la primera medida de su gobierno?
R. Me gustaría desmontar esa burocracia salvaje que parece hecha aposta para deprimir a los emprendedores. Renovar la justicia y el sistema fiscal, modificar la visión económica. Ya no tenemos coches como el los setenta, ni telecomunicaciones como en los noventa. Ahora debemos hacer la reconversión ecológica.
EL PAIS ENTREVISTA: Campaña electoral en Italia WALTER VELTRONI Candidato del Partido Democrático italiano
El PPC demana la dimissió de Baltasar 'per dignitat democràtica' i acusa el Govern d'executar el Pla Hidrològic Nacional 'd'amagades'
La portaveu del PP de Catalunya al Parlament, Carina Mejías, ha demanat la dimissió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, 'per dignitat democràtica'. Segons Mejías, 'tot allò que nega el conseller s'acaba confirmant als pocs dies'. 'Primer va ser el transvasament del Segre i ara, després de negar-ho al Parlament, surt publicat que estan estudiant el transvasament de l'Ebre', ha dit la portaveu popular al Parlament en un comunicat. Mejías ha titllat també de 'cínica' l'actitud del govern espanyol i català per 'criticar durament el Pla Hidrològic Nacional del govern del PP i ara executar-lo sense escrúpols, d'amagades i amb imposició al territori'.
Font: ACN
diumenge, 13 d’abril del 2008
Zapatero y Montilla acuerdan que Barcelona beba agua del río Ebre
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) considera una 'traición' a les Terres de l'Ebre el proyecto de interconexión y define de 'trasvasista' el Govern de la Generalitat
Los gobiernos de Catalunya y de España han llegado a un acuerdo definitivo para conectar las redes de abastecimiento de agua de Tarragona y Barcelona, como solución, junto con otras medidas, para suministrar agua al área metropolitana en caso de que persista la sequía. Esta medida no es otra cosa que la prolongación del trasvase del Ebre hasta la capital catalana.
El presidente de la Generalitat, José Montilla, confirmó ayer que la solución al problema «está muy avanzada», aunque no quiso precisar con exactitud en qué consiste el proyecto.
El acuerdo que aún no se ha hecho público, para enviar las aguas del Ebre a Barcelona, dejaría probablemente sin efecto el proyecto de captación del agua del Segre, que defendía en solitario el Govern.
Montilla explicó que el trasvase del río Segre era la «alternativa» del Ejecutivo que preside, «pero estábamos estudiando otras alternativas en colaboración con el Gobierno de España. Alternativas que también hicimos saber al jefe de la oposición».
«La concreción de una solución está muy avanzada y estoy convencido de que antes de finales de la semana que viene tendremos la formalización de un acuerdo entre los dos gobiernos sobre la base de un proyecto que será ejecutable en tiempo y permitirá garantizar el abastecimiento de agua de boca y evitar las restricciones en el otoño», subrayó Montilla.
Conexión desde Tarragona
La solución elegida por los gobiernos de Barcelona y Madrid, y rechazada por colectivos como el sindicato Unió de Pagesos, es utilizar el agua del Ebre para abastecer el área de Barcelona en caso de que no llueva antes del otoño. La medida consiste en transportar agua desde la ciudad de Tarragona por una tubería que discurrirá superficialmente y en paralelo a la autopista AP-7, para ahorrar en tiempo y en inversión económica.
La tubería cubrirá un tramo de unos 60 kilómetros entre Tarragona y la población de Olèrdola (Alt Penedès), donde se encuentra la conexión con la red del Ter-Llobregat, que suministra agua a Barcelona. El agua procederá del volumen -120 hectómetros cúbicos- que el Consorci d'Aigües de Tarragona compra cada año a los regantes del Ebre, que éstos tienen en concesión para riego. Unos 40 hectómetros sobrantes se destinarán a Barcelona.
'No' rotundo de los payeses
El coordinador de Unió de Pagesos del Camp de Tarragona, Josep Maria Coll, afirmó durante la concentración que el sindicato protagonizó ayer en Tarragona que de prolongarse el trasvase del Ebre hasta Barcelona «será una traición, ya que nadie ha hablado con nosotros». Recalcó que los profesionales del agro «no negamos el uso de agua de boca, pero sí que la que se envíe a Barcelona sea para la industria. Nosotros también formamos parte del tejido industrial».
El también dirigente de Unió de Pagesos, Pere Guinovart, se preguntó «cómo es posible que en el Camp de Tarragona haya restricciones, incluso a varios pueblos se les ha de llevar agua en camiones por que no tienen, y en Barcelona no se corte el agua ni una hora».
'Traición' a l'Ebre
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) recibió el anuncio con indignación, «es una traición del Govern catalán a les Terres de l'Ebre» aseguró su portavoz, Manolo Tomàs, «se pretende incumplir el 'Compromís per l'Ebre' firmado por los partidos del actual gobierno donde se comprometieron a no ejecutar la interconexión de redes ni a prolongar el minitrasvase. Lo que tenemos, pues, es un gobierno trasvasista, lo del Segre ha sido un técnica de despiste, un engaño», denunció.
Tomàs recordó que en la última reunión celebrada con la Agència Catalana de l'Aigua (ACA) le aseguraron «que el proyecto de la interconexión quedaba desestimado porque los plazos de ejecución del proyecto eran demasiado largos». Visiblemente enojado por el anuncio, Tomàs aseguró que «no» existen excedentes de la concesión del CAT, «en primavera, verano,y otoño, Tarragona consume toda el agua de la concesión». Mañana o el martes, concluyó Tomàs, anunciarán las próximas acciones a desarrollar.
Una opinión bien distinta fue la expresada la misma tarde de ayer por el presidente de la Federació del PSC en las Terres de l'Ebre, Joan Sabaté. El ex alcalde de Tortosa se mostró partidario de utilizar los excedentes de la concesión del CAT, «estamos de acuerdo en llevar agua a las cuencas internas en casos de emergencia, como es el caso, siempre que ello no genere nuevos derechos sobre el agua ni se generen nuevas concesiones». En este sentido, Sabaté apuntó también la opción de negociar la cesión puntual de los derechos de los regantes a cambio de compensaciones para los agricultores.
Desde CiU, su presidente en las Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, denunció la política de los tres partidos de izquierdas «que antes nos calificaban de trasvasistas a nosotros y ahora ellos avalan este trasvase. Todo esto demuestra una falta de previsión del tripartito y el fracaso absoluto de la llamada nueva cultura del agua». CiU, repitió Pallarès, opta por el trasvase del Ródano. El Diari intentó sin éxito ponerse en contacto con ERC, que anunció esta semana en Tortosa su rechazo a la interconexión.
Font: Diari de Tarragona por A. Caralt/C. Gosálbez/efe
dissabte, 12 d’abril del 2008
Torredembarra regala más zona verde a Muntanyans II
El plan parcial Muntanyans II podría verse beneficiado c0n una nueva zona verde que delimitaría la urbanización con el Espacio de Interés Natural (EIN) Platja dels Muntanyans. El equipo de gobierno propondrá en el pleno la permuta de una zona de equipamientos por otra calificada como verde con el fin de evitar futuras construcciones más allá de la nueva área urbana.
La idea, según explica el concejal de Urbanismo, Ramon Ripoll, es «reubicar la zona de equipamientos existentes en Muntanyans II, que está entre la urbanización y la vía del tren, en un espacio más próximo al núcleo urbano y conocido como la Malla XIII». La permuta de terrenos, que ocupan una superficie de 8.721,7 m 2 , ofrecerá diferentes ventajas, señala el edil responsable de Urbanismo: «Por una parte, ecológicamente ampliamos la zona desurbanizada entre el plan parcial y el EIN y ponemos las bases para que en el futuro nadie pueda edificar allí. Desde el punto de vista económico, la reubicación de la zona de equipamientos en la Malla XIII, detrás del IES Torredembarra, nos permitirá plantearnos un nuevo centro educativo de futuro».
Comisión informativa
La permuta de estos 8.721,7m 2 no dejará sin zona verde al plan parcial Malla XIII, aunque sí se reducirá hasta los 1.138m 2 según contempla este cambio de usos. La oferta fue presentada el jueves en comisión informativa y, según Ripoll, «todo el mundo escuchó nuestra propuesta y en ningún momento se opusieron a ella. Sí es cierto que la edil Iris Gual, de Alternativa Baix Gaià (ABG), consideró que debíamos ir a más y consideró la propuesta de poca cosa».
En el pleno del jueves se intentará aprobar inicialmente la modificación del Plan General para que se permita la permuta de usos entre los dos terrenos. El gobierno (PSC, ERC y Grup Independents de Torredembarra -GIT-) están en minoría y necesitan como mínimo el apoyo de algún grupo de la oposición: CiU, PP, L'Agrupació o ABG. «Confío en que algunos grupos se sumarán a esta propuesta», dijo Ripoll.
Si el pleno del jueves aprueba inicialmente esta modificación puntual, el siguiente paso será la exposición pública de la permuta para dar pie a la presentación de alegaciones. Luego, el pleno debe votar la aprobación provisional (resolución de las alegaciones) y enviar la propuesta a la Comissió d'Urbanisme. Como este plan parcial es anterior al traspaso de competencias de urbanismo al municipio, la Generalitat todavía tiene potestad para decidir cualquier cambio en Muntanyans II. Ripoll está convencido de que se conseguirá esta permuta de usos.
Font: Jordi Cabré | Diari de Tarragona
L'exalcalde de Tarragona "resa perquè no plogui" i així s'abordi definitivament el problema de l'aigua "en aquest puto país"
El portaveu de ICV-EUiA al Parlament, Jaume Bosch, ha reclamat avui a CIU una desautorizació del seu diputat i exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, per "menysprear" Catalunya en titllar-la de "puto país" en unes declaracions públiques sobre la sequera
El diputat de CiU i exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, va dir ahir que "resava perquè no plogués". En roda de premsa sobre la sequera, va advertir que si plou "Zapatero dirà que ja està arreglat i ja estarà". "A veure si som capaços de solucionar el tema perquè dóna l'estranya sensació que en aquest puto país han de passar coses molt greus perquè els problemes se solucionin", va afegir.
Per a l'exalcalde de Tarragona, el problema de l'aigua ha acabat convertint-se en "un gran circ" i una "broma de país".
ICV reclama que se'l desautoritzi
El portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Jaume Bosch, ha reclamat avui a CIU una desautorització de Nadal per "menysprear" Catalunya en titllar-la de "puto país".
Bosch ha instat la federació nacionalista a plantejar-se "si un diputat que menysprea el país i desitja que els ciutadans i els agricultors pateixin restriccions d'aigua pot continuar sent diputat".
Bosch creu constatades en aquestes paraules la voluntat de CIU d"utilitzar la sequera per a atacar al govern de la Generalitat". "Per això desitgen que no plogui i estan entossudits a proposar el transvasament del Roine, que no és cap solució als problemes actuals", ha conclòs.
Font: AVUI