dissabte, 28 d’octubre del 2006
dimecres, 25 d’octubre del 2006
Publicat al Punt 25-10-2006 -> El problema és la filtració, no la gestió
El problema és la filtració, no la gestió
A causa de la filtració d'un informe intern de l'Ajuntament de Torredembarra, que fa referència a la gestió dels fons Feder per part del grup ecologista GEPEC, des de l'Alternativa Baix Gaià volem fer les següents consideracions:
1) Des de l'Alternativa Baix Gaià, condemnem la filtració a la premsa de l'informe sobre la gestió dels fons Feder.
2) Donem total suport al GEPEC en aquest assumpte i donem fe de la seva bona feina i de la gestió de les subvencions rebudes.
3) Donem fe de la seva feina tenaç i altruista durant 21 anys damunt del terreny. La seva feina supera amb escreix les tasques encomanades per l'administració amb les subvencions rebudes. Creiem que la seva tasca sobre l'espai protegit és bona i positiva.
4) Condemnem la publicació de l'informe feta per una publicació gratuïta local. No ens sembla que sigui la manera d'arreglar problemes. Creiem que la motivació de tot plegat no és altre que la seva lluita, que compartim, contra Muntanyans II.
5) Alhora, també donem la nostra confiança i suport al treball de la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, Elisenda Forès, que ha actuat sempre amb total independència de criteri i excel·lent professionalitat.
6) Donem suport finalment a la constitució d'una comissió d'investigació, al si de l'Ajuntament de Torredembarra, per tal d'aclarir els fets que s'imputen al GEPEC i retornar el bon nom d'aquesta entitat, aclarir i depurar responsabilitats cap a la persona o persones que hagin filtrat aquest document intern.
dilluns, 23 d’octubre del 2006
Publicat Al Punt el 19.10.06: ICV demana una ampliació de 10 milions d'euros per adquirir finques urbanitzables a la costa catalana.
A la foto: Daniel Pi (cap de llista per Tarragona d'ICV), i Salvador Milà (exconseller de Mediambient del Govern de Catalunya), a l'Auca de Torredembarra el passat dimecres a la tarda.
«La reivindicació per aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra encara continua vigent i, per tant, no donem el conflicte per perdut», va assegurar ahir Lluís Suñé, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, hi va afegir que, malauradament, «si Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) no hagués format part del tripartit els tres últims anys de govern hauria estat molt difícil aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans I i la zona del gorg de Creixell de Torredembarra».
Milà va ser l'encarregat d'avançar dues iniciatives per aconseguir que els terrenys de Muntanyans II s'edifiquin el mínim possible. En primer lloc, va recordar que el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat té una partida pressupostària per adquirir finques de sòl que ha estat declarat urbanitzable. «Presentarem una esmena al Congrés perquè aquest fons s'incrementi amb 10 milions d'euros i, així, poder destinar part del pressupost a la compra de l'espai natural de Torredembarra, que actualment està amenaçat», va dir. Així mateix, va argumentar que aquest fons no només hauria d'estar centralitzat a Madrid sinó que Catalunya hauria de tenir el seu propi.
En aquesta direcció, va anunciar la necessitat d'aplicar la segona fase del pla director del sistema costaner per continuar endavant amb la recuperació d'aquells espais d'interès paisatgístic. I també, amb vista al nou mandat de Catalunya, va insistir que els verds no deixaran de banda la preservació dels indrets agraris de més rellevància al país.
SALVADOR MILÀ
EXCONSELLER M. AMBIENT
«No hem abandonat la lluita per aturar l'edificació indiscriminada en els terrenys del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra»
GISELA PLADEVEYA. Torredembarra (publicat al Punt del 19.10.2006)
«La reivindicació per aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra encara continua vigent i, per tant, no donem el conflicte per perdut», va assegurar ahir Lluís Suñé, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès.
L'exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, hi va afegir que, malauradament, «si Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) no hagués format part del tripartit els tres últims anys de govern hauria estat molt difícil aturar la urbanització del pla parcial Muntanyans I i la zona del gorg de Creixell de Torredembarra».
Milà va ser l'encarregat d'avançar dues iniciatives per aconseguir que els terrenys de Muntanyans II s'edifiquin el mínim possible. En primer lloc, va recordar que el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat té una partida pressupostària per adquirir finques de sòl que ha estat declarat urbanitzable. «Presentarem una esmena al Congrés perquè aquest fons s'incrementi amb 10 milions d'euros i, així, poder destinar part del pressupost a la compra de l'espai natural de Torredembarra, que actualment està amenaçat», va dir. Així mateix, va argumentar que aquest fons no només hauria d'estar centralitzat a Madrid sinó que Catalunya hauria de tenir el seu propi.
En aquesta direcció, va anunciar la necessitat d'aplicar la segona fase del pla director del sistema costaner per continuar endavant amb la recuperació d'aquells espais d'interès paisatgístic. I també, amb vista al nou mandat de Catalunya, va insistir que els verds no deixaran de banda la preservació dels indrets agraris de més rellevància al país.
SALVADOR MILÀ
EXCONSELLER M. AMBIENT
«No hem abandonat la lluita per aturar l'edificació indiscriminada en els terrenys del pla parcial Muntanyans II a Torredembarra»
GISELA PLADEVEYA. Torredembarra (publicat al Punt del 19.10.2006)
La Mireia i l'Oriol, ara ja van cap a Vanarasi, India:
Podeu seguir el seu trekking a-> http://india.blocat.com
diumenge, 22 d’octubre del 2006
dijous, 19 d’octubre del 2006
>> Vine el diumenge 22 d’octubre a Prats de Molló >> Catalunya Nord >>
>> Que es commemorà?
Un els fets d’armes més importants que succeïren l’any 1926, en que van intervenir independentistes catalans convençuts que la seva acció armada portaria a la llibertat de la nostra nació.
>> Que va Passar?
La revolta reposava sota l’acció d’uns 500 homes armats i equipats perfectament, que dividits en 2 grups, una matinada havien de travessar la frontera entre l’estat francès i Catalunya, els uns des de Coll d’Ares i els altres des de Sant Llorenç de Cerdans...
Pels camins de muntanya, havien d’arribar a prop d’Olot on se’ls afegirien un grup de vinguts des de l’interior. Caient per sorpresa sobre Olot s’havien d’atacar les casernes de Guàrdia civils i de carrabiners... hissada la bandera estelada i proclamada la república catalana i difosa la noticia per l’emissora transportada a tal efecte, i engrandint el primer exercir en forma de mes voluntaris (a Olot hi havia 900 reclutes catalans esperant per anar a la guerra que enfrontava l’estat espanyol amb el Marroc),es marcaria cap a les Guilleries on el camp base seria instal·lat, i d’allí cap a Barcelona...
Això es el que tenia que passar, però que no fou possible ja que entre les files dels voluntaris catalans hi havia una brigada d’antifeixistes italians que se’ls uniren, treballant un d’ells pels serveis secrets francesos, això junt amb el cansament que sofrien molts dels independentistes lluny de les seves famílies, pors, nervis.. provocà que el govern francès detingues a tots els participants de la revolta armada.
Tots els participants en les fets van ser conduits a Perpinyà, i finalment a París on van ser jutjats, per tots els racons del món, arribà el plet català contra l’estat espanyol... tal com deixaren clar durant el judici a París:
“Som nacionalistes, som separatistes, volem la independència de Catalunya. Feia temps que ho preparàvem, ara ha fallat, però res ni ningú ens aturarà.
Res del que hem passat i res del que ens toca encara per passar no ens saps greu. Hi tornarem! Per Catalunya fins a Catalunya!”
Finalment s’establí per tos els inculpats 1 mes de presó, la confiscació de totes les armes i 2 mesos de presó i 100 francs per a Francesc Macià com a cap de la revolta.
dimarts, 17 d’octubre del 2006
diumenge, 15 d’octubre del 2006
Rock a Vilabella (15-7-2006)
Avui faig proves de video. He parlat amb el Lluís per veure com s'ho havia fet per publicar el seu video. He aprofitat per fer una recerca a YouTube, i amb la vènia del amics de l'Alt Gaià (Vilabella), enreprodueixo un d'ells. La propera prova serà pujar-ne algún del nostre.
Avui comença la campanya electoral, us recomano que doneu un cop d'ull a ConfidencialCAT, el video de CiU. A mi m'ha agradat força. No sé què petenen, però és d'un Made in FAES, que mata...
dimarts, 10 d’octubre del 2006
La Mireia i l'Oriol, ara haurien de ser a Urdaipur, India:
Com que la definició a GoogleEarth és borrosa a Urdaipur, he cercat imatges addicionals fins que en tinguem dels nostres trekkies: http://india.blocat.com/ , quina serà la propera etapa?
dilluns, 9 d’octubre del 2006
divendres, 6 d’octubre del 2006
dimarts, 3 d’octubre del 2006
Torredembarra i el principi de Peter municipal.
És de general coneixement que el Principi de Peter (enunciat per Lawrence J. Peter l'any 1968) diu que “En una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins al seu nivell d’incompetència”. Com tothom sap les ciències socials evolucionen una barbaritat i podríem tenir un nou enunciat a nivell municipal, segons el que s'està experimentant a Torredembarra. Des del nostre punt de vista proposariem el següent: "Qualsevol municipi tendeix a créixer en població dins d'un pais, passant de vila a ciutat fins que els polítics que el dirigeixen assoleixen el seu nivell d'incompetència. Punt on haurien de renovar-se." Això podria ser cert, i esdevenir llei general en la majoria de municipis de creixement meteòric. Aquest creixement ve donat, en el nostre cas, per patrons forans. És a dir estem en l'àrea d'influència litoral sud de Barcelona com a ciutat difusa. L'expansió de Barcelona es produeix de forma radial, aprofitant les seves vies de comunicació. Nosaltres patim la seva influència i creixem per trobar-nos a poc més o menys d'una hora per ferrocarril, carretera general o autopista del seu centre; la gran majoria dels nouvinguts són ex-barcelonins.
Una ciutat se la considera tal si la seva població supera els 10.000 habitants, a Torredembarra s'hi arribà al tombant de segle, ara anem cap els 18.000 i seguim creixent. Vàrem passar de 13 regidors a 17 el 2003. Quan el municipi era petit l'equip de govern l'integraven entre cinc o set regidors, i la cosa estava en família, i les polítiques eren familiars. Així es va governar La Torre des del 1978 fins el 2003. Però al 2003 va canviar la cosa, amb 17 regidors el govern municipal poden constituïr-lo equips de 10 regidors o més. Arribats en aquest punt el nivell de confiança i nivell de delegacions han d'anar aparellats. El primer govern sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, va petar per no coincidir aquests punts. A l'octubre de 2003 sorgeix l'actual govern fruit d'una nova entesa. Aquesta ha funcionat prou bé fins avui precisament per coincidir prou bé el nivell de confiança i nivell de delegacions que es van acordar.
Els polítics acostumats a l'antiga forma de governar la vila, haurien de cedir el pas als joves, en les municipals del 2007. Però els que no vulguin baixar del carro estaran abocats al fracàs si no es renoven i reciclen. Governar una ciutat és un repte, no un negoci. Avui dia cal ser abanderat de conceptes com la solidaritat, la cooperació, la sostenibilitat, el diàleg i la democràcia. Ja no es pot governar una ciutat posant pals a les rodes dels companys, o especulant amb el amics. O sense tenir en compte als veïns. Les ciutats es governen per viure-hi millor tots, per disposar d'espai humà. Però especialment es governen amb la col·laboració dels companys de govern, amb la participació ciutadana, generant sinèrgies que resultaran en benefici de la ciutat i de tots els qui hi viuen en aquell moment. Els polítics de la meva ciutat hauran de fer front a l'espectacular creixement futur de Torredembarra, i esmerar-se en la seva gestió. Les paraules són: evolució i renovació. Enfront, la incompetència.
Una ciutat se la considera tal si la seva població supera els 10.000 habitants, a Torredembarra s'hi arribà al tombant de segle, ara anem cap els 18.000 i seguim creixent. Vàrem passar de 13 regidors a 17 el 2003. Quan el municipi era petit l'equip de govern l'integraven entre cinc o set regidors, i la cosa estava en família, i les polítiques eren familiars. Així es va governar La Torre des del 1978 fins el 2003. Però al 2003 va canviar la cosa, amb 17 regidors el govern municipal poden constituïr-lo equips de 10 regidors o més. Arribats en aquest punt el nivell de confiança i nivell de delegacions han d'anar aparellats. El primer govern sorgit de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003, va petar per no coincidir aquests punts. A l'octubre de 2003 sorgeix l'actual govern fruit d'una nova entesa. Aquesta ha funcionat prou bé fins avui precisament per coincidir prou bé el nivell de confiança i nivell de delegacions que es van acordar.
Els polítics acostumats a l'antiga forma de governar la vila, haurien de cedir el pas als joves, en les municipals del 2007. Però els que no vulguin baixar del carro estaran abocats al fracàs si no es renoven i reciclen. Governar una ciutat és un repte, no un negoci. Avui dia cal ser abanderat de conceptes com la solidaritat, la cooperació, la sostenibilitat, el diàleg i la democràcia. Ja no es pot governar una ciutat posant pals a les rodes dels companys, o especulant amb el amics. O sense tenir en compte als veïns. Les ciutats es governen per viure-hi millor tots, per disposar d'espai humà. Però especialment es governen amb la col·laboració dels companys de govern, amb la participació ciutadana, generant sinèrgies que resultaran en benefici de la ciutat i de tots els qui hi viuen en aquell moment. Els polítics de la meva ciutat hauran de fer front a l'espectacular creixement futur de Torredembarra, i esmerar-se en la seva gestió. Les paraules són: evolució i renovació. Enfront, la incompetència.
diumenge, 1 d’octubre del 2006
Aquest dissabte m'he tornat a sentir revolucionari.
A l'Auca celebrant el pas del Correllengua per Torredembarra, escoltant En Miquel del Roig, m'he sentit altra cop revolucionari. Si esteu interessats en aquests temes podeu consultar el link sobre la revolució que tinc posat a l'inici del bloc, a la dreta (zona links).
